Back to top

efecte d'expulsió - Neoloteca

Presentació
efecte d'expulsió efecte d'expulsió

  • ca  efecte d'expulsió, n m
  • es  efecto de desplazamiento, n m
  • es  efecto de exclusión, n m
  • es  efecto de expulsión, n m
  • es  efecto desplazamiento, n m
  • es  efecto expulsión, n m
  • fr  effet d'éviction, n m
  • fr  effet d'évincement, n m
  • fr  éviction, n f
  • fr  éviction financière, n f
  • it  effetto spiazzamento, n m
  • pt  efeito de expulsão, n m
  • en  crowding-out, n
  • en  crowding-out effect, n
  • en  crowding out, n var. ling.
  • en  crowding out effect, n var. ling.
  • de  Verdrängungseffekt, n m
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'una forma híbrida (anglès/català)**

Economia > Finances, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**

Definició
Reducció important de la inversió en el sector privat en moments de forta emissió de deute públic, el qual atrau els inversors per les condicions avantatjoses a què se sol oferir.

Nota

  • L'efecte d'expulsió sol tenir un impacte negatiu en el creixement econòmic.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme efecte d'expulsió

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma efecte d'expulsió.

    Criteris aplicats

    ·És una alternativa catalana a la forma anglesa crowding-out effect, que no té encara una traducció fixada, i al semimanlleu efecte crowding-out, força introduït.

    ·És una forma descriptiva lingüísticament adequada: està formada pel nucli efecte, present en la forma de partida (effect), i el modificador d'expulsió, referit al fet que els inversors abandonen el sector privat per passar a comprar deute públic.

    ·És una forma paral·lela a efecte d'atracció, que designa el concepte contrari, és a dir, l'arrossegament d'inversors cap al sector privat com a conseqüència de les oportunitats de negoci que genera la inversió pública.

    ·És una forma ja documentada en català, tant en textos especialitzats com en algunes fonts terminològiques.

    ·Té el vistiplau d'especialistes del sector.

    ·En altres llengües es documenta la forma anàloga.

    Formes desestimades

    -efecte expulsió: Es considera més natural i més genuïna la forma amb preposició (efecte d'expulsió), tenint en compte que s'apel·la al sentit recte del segon element del sintagma, el qual, a més, és un nom d'acció (expulsió). D'acord amb les dades disponibles, sembla que no és gaire habitual que el segon element d'un sintagma apositiu sigui un nom d'acció, mentre que són freqüents, en canvi, les aposicions amb un nom propi com a segon element (efecte Doppler, efecte Faraday, etc.) i amb un nom utilitzat en sentit metafòric (efecte badoc, efecte bala, efecte dragó, efecte túnel, efecte tisora, etc.).

    -efecte d'exclusió: A banda que és una forma molt taxativa (dona la idea errònia que el sector privat queda completament fora dels mercats financers i de l'activitat econòmica), exclusió remet a una acció voluntària directa, a diferència de expulsió, que es pot entendre com a conseqüència indirecta d'una acció. A més, aquesta forma es documenta força menys que efecte d'expulsió.

    -efecte d'evicció: És una forma poc adequada, ja que en català evicció és una denominació molt lligada al món jurídic (significa "Despossessió legal, especialment la que sofreix el comprador de la cosa que li fou venuda", segons el diccionari normatiu). Es tractaria, de fet, d'un gal·licisme, perquè els diccionaris francesos sí que recullen éviction amb una accepció específica per a aquest concepte.

    -efecte de desplaçament: Seria una forma adequada (motivada pel fet que la inversió es desplaça del sector privat al públic) i es documenta. Té l'inconvenient, però, que trenca el paral·lelisme amb la forma efecte d'atracció, que designa l'efecte contrari, és a dir, la captació d'inversió en el sector privat.

    [Acta 696, 19 de setembre de 2022]