Back to top

Neoloteca

Presentació

Diccionaris des tèrmes normalizadi.

ramaderia ecològica ramaderia ecològica

Ramaderia > Explotació animal, Alimentació

  • ca  ramaderia ecològica, n f
  • ca  ramaderia biològica, n f sin. compl.
  • es  ganadería biológica, n f
  • es  ganadería ecológica, n f
  • fr  élevage bio, n m
  • fr  élevage biologique, n m
  • it  allevamento biologico, n m
  • pt  pecuária biológica, n f
  • pt  pecuária orgânica, n f
  • en  organic animal husbandry, n
  • en  organic husbandry, n
  • de  biologische Tierhaltung, n f
  • de  ökologische Tierhaltung, n f

Ramaderia > Explotació animal, Alimentació

Definició
Ramaderia que proporciona als animals una alimentació ecològica, idealment de la mateixa explotació, i un espai adequat pel que fa a les dimensions, la ventilació, la claror i l'accés a l'aire lliure, i que assegura la seva salut per mitjà de la prevenció i d'una selecció adequada de les races i les estirps, amb la finalitat de respectar l'equilibri del medi, aconseguir una gestió sostenible i garantir el benestar dels animals.

Nota

  • 1. Els productes alimentaris procedents de la ramaderia ecològica, juntament amb els procedents de l'agricultura ecològica, constitueixen els aliments ecològics.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes agricultura ecològica (sin. compl. agricultura biològica), ramaderia ecològica (sin. compl. ramaderia biològica), aliment ecològic (sin. compl. aliment biològic), ecològic -a (sin. compl. biològic -a):

    Es ratifica la denominació agricultura ecològica (ja aprovada a l'acta núm. 4 del Consell Supervisor, de 9 de febrer de 1987) per a fer referència a aquest tipus d'agricultura; ara, però, s'hi afegeix el sinònim complementari agricultura biològica). També s'aproven les denominacions dels termes relacionats aliment ecològic (amb el sinònim complementari aliment biològic) i ecològic -a (amb el sinònim complementari biològic -a). Els motius de les decisions preses són els següents:

    Pel que fa a agricultura ecològica,

    ·va ser aprovada com a forma única en la reunió 4 del Consell Supervisor del TERMCAT i, des de llavors ha estat difosa en els diversos productes del Centre;

    ·és la forma que presenta una extensió d'ús més elevada, especialment entre els documents de l'administració pública, que hi recorren de manera quasi exclusiva;

    ·és una forma avalada per la versió no oficial en català de la legislació europea de referència (Reglament (CE) 834/2007 del Consell) publicada i difosa per la Generalitat de Catalunya;

    ·tots els especialistes del sector consultats hi han donat suport, en alguns casos com a forma única.

    Pel que fa a ramaderia ecològica,

    ·es tracta d'un terme conceptualment paral·lel a agricultura ecològica, fet que aconsella una solució formalment també paral·lela;

    ·es documenta extensament en els textos d'especialitat, tant de fonts institucionals com de fonts particulars;

    ·té l'aval dels especialistes consultats.

    Pel que fa a aliment ecològic,

    ·es proposa fer-ne un terme, tot i la previsibilitat de la construcció a partir de la base aliment i l'adjectiu ecològic, perquè, per qüestions de certificació, és una forma fixada en textos de tipus legal;

    ·té una gran extensió d'ús, tant en documents de l'administració com en documents de les empreses que en comercialitzen;

    ·es tracta d'un terme estretament relacionat amb agricultura ecològica, fet que aconsella una solució formal paral·lela;

    ·tot i que es documenta sovint l'ús de producte com a nucli (i de les formes anàlogues en altres llengües: producto ecológico en castellà, produit biologique en francès, organic product en anglès, etc.), es considera, seguint el diccionari normatiu, que es tracta d'una sinonímia contextual menys precisa perquè sobrepassa l'abast conceptual del terme, ja que producte és en realitat un superordinat de aliment.(1)

    Pel que fa a ecològic -a,

    ·es tracta d'un terme conceptualment relacionat amb aliment ecològic, fet que aconsella una solució formal paral·lela;

    ·permet donar compte d'un gran nombre de construccions amb el nom d'un aliment i aquest adjectiu, del tipus pollastre ecològic, oli ecològic, ou ecològic, vi ecològic, taronja ecològica, verdura ecològica, etc.

    Pel que fa a agricultura biològica, ramaderia biològica, aliment biològic i biològic -a,

    ·la legislació europea (inclosa la versió no oficial catalana), per a evitar problemes d'interpretació derivats d'usos diferents segons la llengua, estableix que les formes ecològic -a i biològic -a i les formes abreujades respectives tenen el mateix significat en totes les llengües dels països en què és vigent amb relació a l'alimentació;

    ·en català es documenten tant en fonts lexicogràfiques i enciclopèdiques com en fonts especialitzades, fonts d'informació general i, fins i tot, fonts institucionals (tot i que amb molta menys freqüència que les formes agricultura ecològica, ramaderia ecològica, aliment ecològic i ecològic -a);

    ·es documenten formes anàlogues en totes les llengües estudiades, sigui com a formes principals (en francès, italià, portuguès i alemany) o com a formes secundàries (en castellà i anglès).

    ·són formes amb una extensió d'ús creixent, probablement per la presència comercial de productes d'altres llengües que utilitzen formes anàlogues (aliment biologique en francès i alimento biologico en italià) i pel nom genèric atribuït sovint als establiments especialitzats (botiga biològica o biobotiga);

    ·tot i que el diccionari normatiu refereix l'adjectiu biològic -a a biologia, l'utilitza en diverses locucions amb el significat deduïble "Relatiu a la vida"(2), fet que pot justificar aquest ús perquè l'agricultura ecològica utilitza animals i vegetals per a prevenir les plagues (marietes, àcars, ortigues, camamilla, alls, cebes, etc.) i productes d'origen animal i vegetal com a fertilitzants (fems, cendra, etc.), i també perquè l'objectiu principal és no malmetre l'equilibri del medi;

    ·diversos especialistes consultats es mostren a favor d'aquestes formes, siguin com a formes secundàries o, fins i tot, com a formes igual d'adequades que agricultura ecològica, aliment ecològic i ecològic -a.

    Les formes agricultura orgànica i bioagricultura, que també s'han tingut en compte, s'han descartat: en el primer cas, perquè en català orgànic -a té un primer sentit que no s'hi ajusta ("Relatiu o pertanyent a un òrgan o un sistema d'òrgans") i el sintagma és percebut sovint com un anglicisme; en el segon cas, perquè, tot i ser una forma adequada, té una baixa documentació i resulta previsible a partir de la forma prefixada normalitzada bio-.

    Finalment, les formes agricultura alternativa, agricultura de conservació, agricultura regenerativa i agricultura sostenible, també tingudes en compte, s'han descartat perquè o bé no corresponen al terme estudiat o bé resulten poc precises o poc consolidades.

    (1)Al diccionari normatiu, producte és 'Cosa produïda', mentre que aliment és 'Producte natural o elaborat que proporciona als éssers vius energia, substàncies formadores de les estructures de l'organisme i els compostos químics indispensables per al bon funcionament o la regulació dels mecanismes vitals'; igualment, un dels exemples per a alimentari -ària és producte alimentari.

    (2)Al diccionari normatiu, antropologia biològica, cicle biològic, forma biològica, lluita biològica i química biològica.

    [Acta 578, 14 de juliol de 2014]
transistor d'efecte de camp orgànic transistor d'efecte de camp orgànic

Tecnologia. Recerca > Nanotecnologia

  • ca  transistor d'efecte de camp orgànic, n m
  • ca  OFET, n m sigla
  • es  transistor orgánico de efecto de campo
  • fr  transistor à effet de champ organique
  • en  organic FET
  • en  organic field-effect transistor
  • en  OFET sigla

Tecnologia. Recerca > Nanotecnologia

Definició
Transistor d'efecte de camp en què el canal de conducció està format per semiconductors orgànics.

Nota

  • La sigla OFET prové de l'equivalent anglès organic field-effect transistor.
  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la nanotecnologia:

    El Consell Supervisor ratifica totes les propostes de denominació acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 16 d'abril de 2012), tenint en compte els arguments següents:

    ·totes les denominacions acordades, llevat d'un sinònim complementari (qbit) i d'algunes sigles preses directament de l'anglès, són propostes catalanes lingüísticament adequades, creades a partir de mecanismes de formació de paraules propis: derivació (plasmó, plasmònica, grafè, grafà, etc.), composició (memoresistència, nanoxip, efecte lotus, efecte dragó, etc.) i sintagmació (plasmó de superfície, entrellaçament quàntic, transistor electroluminescent orgànic, etc.);

    ·totes les propostes estan motivades des d'un punt de vista semàntic i en algun cas són semànticament més adequades i transparents que les formes en ús, com és el cas de grafè per exfoliació en comptes de grafè exfoliat, o de memoresistència en comptes de memristor;

    ·la majoria de les denominacions acordades ja tenen més o menys ús en català (bit quàntic, entrellaçament quàntic, grafà, plasmó de superfície, tecnologies convergents, etc.), però fins ara no es recollien en obres lexicogràfiques i terminològiques catalanes de referència;

    ·algunes propostes són alternatives neològiques als manlleus o calcs de l'anglès (efecte dragó per efecte gecko, memoresistència per memristència i memristor, nanoempremtació i nanoempremtador per nanoindentació i nanoindentador, respectivament, nanopartícula de disseny per engineered nanoparticle, innovació incremental per sustaining innovation, etc.);

    ·algunes de les denominacions catalanes són paral·leles a les que es documenten en altres llengües, per exemple les formes entrellaçament quàntic (entrelazamiento cuántico en castellà), plasmó de superfície (plasmón de superficie en castellà i plasmon de surface en francès), memoresistència (memoresistencia en algunes fonts en castellà), computació quàntica (computación cuántica en castellà), ordinador quàntic (ordenador cuántico en castellà i ordinateur quantique en francès) i tecnologies convergents NBIC (technologies convergentes NBIC en francès);

    ·només es proposa de manllevar directament de l'anglès la forma abreujada qbit (acrònim de l'anglès quantum bit), com a sinònim complementari de la denominació descriptiva bit quàntic, i les sigles SPR, OLET, OLED i OFET, procedents de les denominacions angleses desenvolupades corresponents, perquè són formes abreujades ja molt esteses que s'utilitzen a escala internacional.

    El Consell Supervisor, a més, proposa de recollir els formants -ó (present a plasmó i polaritó) i nano- (present a nanoxip i nanopartícula) amb el sentit concret que tenen en l'àmbit de la física i la nanotecnologia, respectivament.

    Igualment, proposa de donar d'alta el terme nanopartícula, perquè aquest substantiu és el nucli de diverses denominacions acordades a la sessió de normalització (nanopartícula de disseny, nanopartícula incidental, nanopartícula natural).

    [Acta 546, 17 de maig de 2012]
transistor electroluminescent orgànic transistor electroluminescent orgànic

Tecnologia. Recerca > Nanotecnologia

  • ca  transistor electroluminescent orgànic, n m
  • ca  OLET, n m sigla
  • es  transistor emisor de luz orgánico
  • es  transistor orgánico emisor de luz
  • es  OLET sigla
  • fr  transistor organique électroluminescent
  • fr  transistor organique émissif
  • en  organic light-emitting transistor
  • en  OLET sigla

Tecnologia. Recerca > Nanotecnologia

Definició
Transistor electroluminescent en què els materials actius són semiconductors orgànics, aplicable en la fabricació de pantalles d'aparells electrònics.

Nota

  • Les pantalles basades en els transistors electroluminescents orgànics es consideren una evolució de les pantalles basades en els díodes electroluminescents orgànics.
  • La sigla OLET prové de l'equivalent anglès organic light-emitting transistor.
  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la nanotecnologia:

    El Consell Supervisor ratifica totes les propostes de denominació acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 16 d'abril de 2012), tenint en compte els arguments següents:

    ·totes les denominacions acordades, llevat d'un sinònim complementari (qbit) i d'algunes sigles preses directament de l'anglès, són propostes catalanes lingüísticament adequades, creades a partir de mecanismes de formació de paraules propis: derivació (plasmó, plasmònica, grafè, grafà, etc.), composició (memoresistència, nanoxip, efecte lotus, efecte dragó, etc.) i sintagmació (plasmó de superfície, entrellaçament quàntic, transistor electroluminescent orgànic, etc.);

    ·totes les propostes estan motivades des d'un punt de vista semàntic i en algun cas són semànticament més adequades i transparents que les formes en ús, com és el cas de grafè per exfoliació en comptes de grafè exfoliat, o de memoresistència en comptes de memristor;

    ·la majoria de les denominacions acordades ja tenen més o menys ús en català (bit quàntic, entrellaçament quàntic, grafà, plasmó de superfície, tecnologies convergents, etc.), però fins ara no es recollien en obres lexicogràfiques i terminològiques catalanes de referència;

    ·algunes propostes són alternatives neològiques als manlleus o calcs de l'anglès (efecte dragó per efecte gecko, memoresistència per memristència i memristor, nanoempremtació i nanoempremtador per nanoindentació i nanoindentador, respectivament, nanopartícula de disseny per engineered nanoparticle, innovació incremental per sustaining innovation, etc.);

    ·algunes de les denominacions catalanes són paral·leles a les que es documenten en altres llengües, per exemple les formes entrellaçament quàntic (entrelazamiento cuántico en castellà), plasmó de superfície (plasmón de superficie en castellà i plasmon de surface en francès), memoresistència (memoresistencia en algunes fonts en castellà), computació quàntica (computación cuántica en castellà), ordinador quàntic (ordenador cuántico en castellà i ordinateur quantique en francès) i tecnologies convergents NBIC (technologies convergentes NBIC en francès);

    ·només es proposa de manllevar directament de l'anglès la forma abreujada qbit (acrònim de l'anglès quantum bit), com a sinònim complementari de la denominació descriptiva bit quàntic, i les sigles SPR, OLET, OLED i OFET, procedents de les denominacions angleses desenvolupades corresponents, perquè són formes abreujades ja molt esteses que s'utilitzen a escala internacional.

    El Consell Supervisor, a més, proposa de recollir els formants -ó (present a plasmó i polaritó) i nano- (present a nanoxip i nanopartícula) amb el sentit concret que tenen en l'àmbit de la física i la nanotecnologia, respectivament.

    Igualment, proposa de donar d'alta el terme nanopartícula, perquè aquest substantiu és el nucli de diverses denominacions acordades a la sessió de normalització (nanopartícula de disseny, nanopartícula incidental, nanopartícula natural).

    [Acta 546, 17 de maig de 2012]