Rooibos o roibos?

© iStockphoto / Liv Friis-Larsen

La forma normalitzada en català és roibos. En botànica, aquesta és la denominació de l’espècie Aspalathus linearis, un arbust perennifoli de la família de les papilionàcies, originari de Sud-àfrica, que fa fins a 2 m d'alçària, de fulles linears i acuminades i flors grogues. La mateixa denominació roibos designa també la beguda obtinguda per la infusió de les fulles d’aquest arbust, les quals tenen també altres usos en cosmètica i cuina.

Des del punt de vista formal, l’adaptació al català amb una sola o del manlleu rooibos (de l’afrikaans rooi ‘vermell’ i bos ‘arbust’), forma amb la qual es coneixen aquests dos conceptes en la majoria de llengües, representa una intervenció mínima sobre la designació original que permet continuar identificant fàcilment el terme i facilita, a més, la lectura adequada del mot, que amb la grafia amb dues os pot donar lloc a lectures errònies.

Conceptualment es tracta d’una cas semblant a d’altres formes ja consolidades, com ara camamilla, menta o til·la, que designen tant la planta com la infusió que se’n fa. Cal tenir en compte, en aquest cas, que la planta roibos no és un te perquè no pertany a la família botànica de les teàcies, sinó que és una papilionàcia. Com que en català el substantiu te no és sinònim de ‘infusió’, no és precís des del punt de vista botànic utilitzar formes com te roibos o te de roibos.

Podeu consultar les fitxes terminològiques d’aquests termes al Cercaterm i a la Neoloteca.