La consulta del mes

Tallem en julienne, en brunoise o en chiffonade?

02/12/2015

CC Wikimedia_Pigup

CC Wikimedia_Pigup

Ara que ve Nadal probablement voldrem dedicar una mica més de temps a la cuina, a l’elaboració de plats que potser habitualment no fem... I potser haurem de preparar i tallar els ingredients d’una determinada manera, la més adequada i precisa perquè aquella recepta quedi perfecta.

 

Podrem tallar a la brunesa (i no en brunoise, en francès, com moltes vegades sentim dir), i llavors haurem de tallar els aliments en bocins de la mida d'un gra d'arròs. O bé tallarem a la juliana (tampoc en julienne), per dir que tallem un aliment en trossets llargs i prims, entre tres i cinc centímetres de llarg i entre un i tres mil·límetres de gruix. I encara podem optar per tallar a la xifonada (i no en chiffonade), per dir que tallem les fulles de determinades verdures o hortalisses de fulla gran en tires llargues i estretes, d'uns tres centímetres de llarg i mig centímetre d'ample, enrotllant-les prèviament.

 

En tots tres casos en català adaptem els manlleus francesos. L’adaptació simple facilita la implantació d’aquests termes, que es refereixen a conceptes àmpliament coneguts en l’àmbit de la cuina i la gastronomia i que es denominen sovint amb la forma francesa, com passa amb molts altres conceptes d’aquest sector.

 

S’opta per la construcció preposicional tallar a la en lloc de tallar en, que també és possible, perquè és la forma més habitual en català per a expressar en casos paral·lels ‘maneres d’actuar o de fer’. La locució adverbial a la juliana està consignada ja en el diccionari normatiu.

 

Podeu consultar aquesta terminologia al Cercaterm i al Diccionari de procediments culinaris.

 

Comparteix al Facebook Comparteix al Twitter