Acció inicial d'una substà ncia medicamentosa consistent en la successió alternant de sÃmptomes oposats.
Nota: 1. De cada un dels dos sÃmptomes oposats, l'un sol ser més intens i de més importà ncia terapèutica.
2. En l'experimentació patogenètica l'acció alternant és produïda per un nombre limitat de medicaments, com ara Bryonia, Ignatia o Rhus toxicodendron.
Acció d'una substà ncia medicamentosa que es manifesta en dues etapes, l'acció inicial i l'acció secundà ria, que produeixen efectes oposats.
Nota: Pròpiament, cap substà ncia medicamentosa produeix una acció inicial o secundà ria fixa. Ambdues, inicial i secundà ria, són aspectes d'una dualitat, i la seqüència de presentació es pot invertir a causa d'algunes circumstà ncies com ara la susceptibilitat medicamentà ria, el grau de dinamització utilitzat o l'horari de les preses.
Acció produïda per l'organisme com a resposta a l'acció inicial, a la qual s'oposa amb una força proporcional.
Nota: 1. Per exemple, el cafè, després de desenvolupar els efectes de l'acció inicial (insomni i excitació), provoca que l'organisme reaccioni oposadament (somnolència i depressió).
2. L'acció secundà ria és una propietat humana del poder de preservació de la vida.
Acció d'una substà ncia medicamentosa aplicada en dosis infinitesimals i convenientment dinamitzada que altera la força vital de l'experimentador o pacient sensible a aquesta substà ncia.
Nota: 1. A diferència dels medicaments en dosis ponderables, que presenten una afinitat electiva directament sobre un òrgan, els medicaments en dosis infinitesimals actuen sobre la força vital en primer lloc i després poden actuar sobre alguns òrgans i teixits determinats d'acord amb la susceptibilitat de cadascú.
2. Segons S. Hahnemann, la malaltia és una pertorbació de la força vital, produïda per un agent dinà mic com ara un virus, un bacteri o un excés emocional, i per guarir-se'n cal aplicar un medicament capaç d'actuar primà riament i de manera similar sobre la força vital alterada del malalt per neutralitzar-ne el desordre.
Acció produïda primerament per una substà ncia medicamentosa quan s'administra a un experimentador o a un pacient.
Nota: Mentre l'activitat de l'acció inicial es manifesta, l'organisme sembla comportar-se de manera passiva o receptiva en relació amb la substà ncia medicamentosa. Aquesta acció sempre va seguida de l'acció secundà ria. Per exemple, el cafè produeix primerament insomni i excitació, efectes corresponents a l'acció inicial, i posteriorment somnolència i depressió, efectes de l'acció secundà ria.
Acció produïda primerament per una substà ncia medicamentosa quan s'administra a un experimentador o a un pacient.
Nota: Mentre l'activitat de l'acció inicial es manifesta, l'organisme sembla comportar-se de manera passiva o receptiva en relació amb la substà ncia medicamentosa. Aquesta acció sempre va seguida de l'acció secundà ria. Per exemple, el cafè produeix primerament insomni i excitació, efectes corresponents a l'acció inicial, i posteriorment somnolència i depressió, efectes de l'acció secundà ria.
Acció produïda per l'organisme com a resposta a l'acció inicial, a la qual s'oposa amb una força proporcional.
Nota: 1. Per exemple, el cafè, després de desenvolupar els efectes de l'acció inicial (insomni i excitació), provoca que l'organisme reaccioni oposadament (somnolència i depressió).
2. L'acció secundà ria és una propietat humana del poder de preservació de la vida.
Locució llatina que fa referència al principi terapèutic propi de la isopatia segons el qual les malalties es guareixen per mitjà de l'administració de l'agent causal o amb productes resultants de la manifestació de la mateixa malaltia.
Nota: 1. Aequalia aequalis curantur significa, literalment, 'els iguals es curen amb els iguals'.
2. Vegeu també contraria contrariis curantur.
Tendència d'un medicament a actuar sobre un teixit, un òrgan, un sistema d'òrgans o una funció de l'organisme, segons el grau de dinamització utilitzat.
Nota: 1. El concepte d'afinitat electiva s'aplica únicament als medicaments que s'administren en dosis ponderables. Aquells que superen el nombre d'Avogadro, dinamitzacions a partir de la 23D, es considera que actuen dinà micament però no sobre un òrgan especÃfic.
2. Per exemple, Belladonna actua sobre el sistema nerviós, Rhus sobre la pell i Glonoinum sobre el sistema vascular. Tots tres mostren l'afinitat electiva en dosis ponderables.
Afinitat electiva d'un medicament sobre un teixit determinat quan és administrat en dosis ponderables.