Back to top

Diccionari d'homeopatia

Presentació
  • ca  acció alternant, n f
  • es  acción alternante
  • fr  action alternante
  • en  alternating action

Definició
Acció inicial d'una substància medicamentosa consistent en la successió alternant de símptomes oposats.

Nota

  • 1. De cada un dels dos símptomes oposats, l'un sol ser més intens i de més importància terapèutica.

    2. En l'experimentació patogenètica l'acció alternant és produïda per un nombre limitat de medicaments, com ara Bryonia, Ignatia o Rhus toxicodendron.
  • ca  acció bifàsica, n f
  • es  acción bifásica
  • fr  action biphasique
  • en  biphasic action

Definició
Acció d'una substància medicamentosa que es manifesta en dues etapes, l'acció inicial i l'acció secundària, que produeixen efectes oposats.

Nota

  • Pròpiament, cap substància medicamentosa produeix una acció inicial o secundària fixa. Ambdues, inicial i secundària, són aspectes d'una dualitat, i la seqüència de presentació es pot invertir a causa d'algunes circumstàncies com ara la susceptibilitat medicamentària, el grau de dinamització utilitzat o l'horari de les preses.
  • ca  acció secundària, n f
  • ca  acció curativa, n f sin. compl.
  • es  acción secundaria
  • fr  action curative
  • fr  action secondaire
  • en  counteraction
  • en  healing action
  • en  healing reaction
  • en  secondary action

Definició
Acció produïda per l'organisme com a resposta a l'acció inicial, a la qual s'oposa amb una força proporcional.

Nota

  • 1. Per exemple, el cafè, després de desenvolupar els efectes de l'acció inicial (insomni i excitació), provoca que l'organisme reaccioni oposadament (somnolència i depressió).

    2. L'acció secundària és una propietat humana del poder de preservació de la vida.
  • ca  acció dinàmica, n f
  • es  acción dinámica
  • fr  action dynamique
  • en  dynamic action

Definició
Acció d'una substància medicamentosa aplicada en dosis infinitesimals i convenientment dinamitzada que altera la força vital de l'experimentador o pacient sensible a aquesta substància.

Nota

  • 1. A diferència dels medicaments en dosis ponderables, que presenten una afinitat electiva directament sobre un òrgan, els medicaments en dosis infinitesimals actuen sobre la força vital en primer lloc i després poden actuar sobre alguns òrgans i teixits determinats d'acord amb la susceptibilitat de cadascú.

    2. Segons S. Hahnemann, la malaltia és una pertorbació de la força vital, produïda per un agent dinàmic com ara un virus, un bacteri o un excés emocional, i per guarir-se'n cal aplicar un medicament capaç d'actuar primàriament i de manera similar sobre la força vital alterada del malalt per neutralitzar-ne el desordre.
  • ca  acció inicial, n f
  • ca  acció primària, n f
  • es  acción primaria
  • fr  action initiale
  • fr  action primaire
  • en  initial action
  • en  primary action

Definició
Acció produïda primerament per una substància medicamentosa quan s'administra a un experimentador o a un pacient.

Nota

  • Mentre l'activitat de l'acció inicial es manifesta, l'organisme sembla comportar-se de manera passiva o receptiva en relació amb la substància medicamentosa. Aquesta acció sempre va seguida de l'acció secundària. Per exemple, el cafè produeix primerament insomni i excitació, efectes corresponents a l'acció inicial, i posteriorment somnolència i depressió, efectes de l'acció secundària.
  • ca  acció inicial, n f
  • ca  acció primària, n f
  • es  acción primaria
  • fr  action initiale
  • fr  action primaire
  • en  initial action
  • en  primary action

Definició
Acció produïda primerament per una substància medicamentosa quan s'administra a un experimentador o a un pacient.

Nota

  • Mentre l'activitat de l'acció inicial es manifesta, l'organisme sembla comportar-se de manera passiva o receptiva en relació amb la substància medicamentosa. Aquesta acció sempre va seguida de l'acció secundària. Per exemple, el cafè produeix primerament insomni i excitació, efectes corresponents a l'acció inicial, i posteriorment somnolència i depressió, efectes de l'acció secundària.
acció secundària acció secundària

  • ca  acció secundària, n f
  • ca  acció curativa, n f sin. compl.
  • es  acción secundaria
  • fr  action curative
  • fr  action secondaire
  • en  counteraction
  • en  healing action
  • en  healing reaction
  • en  secondary action

Definició
Acció produïda per l'organisme com a resposta a l'acció inicial, a la qual s'oposa amb una força proporcional.

Nota

  • 1. Per exemple, el cafè, després de desenvolupar els efectes de l'acció inicial (insomni i excitació), provoca que l'organisme reaccioni oposadament (somnolència i depressió).

    2. L'acció secundària és una propietat humana del poder de preservació de la vida.
aequalia aequalis curantur [la] aequalia aequalis curantur [la]

  • ca  aequalia aequalis curantur [la], loc llat

Definició
Locució llatina que fa referència al principi terapèutic propi de la isopatia segons el qual les malalties es guareixen per mitjà de l'administració de l'agent causal o amb productes resultants de la manifestació de la mateixa malaltia.

Nota

  • 1. Aequalia aequalis curantur significa, literalment, 'els iguals es curen amb els iguals'.

    2. Vegeu també contraria contrariis curantur.
  • ca  afinitat electiva, n f
  • es  afinidad electiva
  • fr  affinité élective
  • en  drug affinity
  • en  elective affinity

Definició
Tendència d'un medicament a actuar sobre un teixit, un òrgan, un sistema d'òrgans o una funció de l'organisme, segons el grau de dinamització utilitzat.

Nota

  • 1. El concepte d'afinitat electiva s'aplica únicament als medicaments que s'administren en dosis ponderables. Aquells que superen el nombre d'Avogadro, dinamitzacions a partir de la 23D, es considera que actuen dinàmicament però no sobre un òrgan específic.

    2. Per exemple, Belladonna actua sobre el sistema nerviós, Rhus sobre la pell i Glonoinum sobre el sistema vascular. Tots tres mostren l'afinitat electiva en dosis ponderables.
  • ca  afinitat tissular, n f
  • es  afinidad tisular
  • fr  affinité tissulaire
  • en  histiotropism
  • en  tissue affinity

Definició
Afinitat electiva d'un medicament sobre un teixit determinat quan és administrat en dosis ponderables.