<Climatologia>
Sector ampli de l'atmosfera d'alta pressió, de forma el·lÃptica o circular, on la pressió atmosfèrica té un valor creixent de la perifèria al centre.
<Biogeografia>
Dit del medi on no és possible l'existència de vida.
<Hidrologia>
Relatiu o pertanyent a les profunditats oceà niques compreses entre els 2.000-3.000 i els 6.000-7.000 m aproximadament.
<Geomorfologia>
Episodi d'un procés erosiu que afecta un relleu i que consisteix en la pèrdua de materials sòlids per arrencada i emportament.
Nota: S'aplica especialment als processos glacials.
<Geomorfologia>
Pèrdua de massa d'una glacera a conseqüència de diversos processos fÃsics, com ara fusió o sublimació.
<Geomorfologia>
Desgast mecà nic de les roques, de tendència aplanadora, produït per l'acció del vent, de les glaceres i, especialment, del mar.
<Climatologia>
Fenomen pel qual l'energia de radiació es transforma en un altre tipus d'energia (calorÃfica, mecà nica, elèctrica, etc.) com a conseqüència de la interacció que estableix amb els components de l'atmosfera.
<Biogeografia>
Parà metre ecològic que indica el nombre d'individus d'una espècie en relació amb el conjunt d'individus d'una comunitat.
<Biogeografia>
Parà metre ecològic que indica l'espai relatiu ocupat pel conjunt d'individus d'una espècie en una à rea d'inventari.
Nota: S'expressa per mitjà d'escales d'Ãndexs que varien segons els autors i les escoles. En la metodologia fitosociològica sigmatista s'estableixen sis graus: +, individus rars o molt rars que ocupen un espai significant; 1, individus abundants que ocupen un espai insignificant; 2, individus molt abundants però que no arriben a ocupar el 25% del terreny; 3, individus que ocupen entre el 25% i el 50% del terreny; 4, individus que ocupen entre el 50% i el 75% del terreny; 5, individus que ocupen més del 75% del terreny.
<Geomorfologia>
Irregularitat notable del relleu que es tradueix en una elevació o un avançament.