agnang
agnang
agta (dumagat casiguran)
agta (dumagat casiguran)
agta remontado
agta remontado
agta umiray
agta umiray
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines
- ca dumagat (umirey)
- ca agta umiray sin. compl.
- ca dumagat uminey sin. compl.
- ar دوماغاتية (أوميري)
- cy Dumagat (Umirey)
- cy Agta umiray sin. compl.
- cy Dumagat uminey sin. compl.
- de Umiray-Dumagat
- de Agta Umiray Dumaget sin. compl.
- de Umiray Agta sin. compl.
- de Umirey-Dumagat sin. compl.
- en Umirey Dumagat
- en Umiray Agta sin. compl.
- en Umiray Dumaget Agta sin. compl.
- en Umirey Dumagat Agta sin. compl.
- es dumagat (umirey)
- es agta umiray sin. compl.
- es dumagat uminey sin. compl.
- eu umireyko dumagatera
- eu agta umiray sin. compl.
- eu dumagat uminey sin. compl.
- eu dumagat umirey sin. compl.
- fr dumagat (umirey)
- fr agta umiray sin. compl.
- fr dumagat uminey sin. compl.
- gl dumagat (umirey)
- gl agta umiray sin. compl.
- gl dumagat uminey sin. compl.
- gn dumagat (umirey)
- gn agta umiray sin. compl.
- gn dumagat uminey sin. compl.
- it dumagat (umirey)
- it agta umiray sin. compl.
- it dumagat uminey sin. compl.
- pt dumagat (umirey)
- pt agta umiray sin. compl.
- pt dumagat uminey sin. compl.
- zh 多马嘉特语 （乌米雷）
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines
Definició
El grup etnolingüistic dumagat (umirey) s'inclou dins el conjunt de pobles que els colonitzadors espanyols anomenaven negritos per les seves característiques físiques: pell fosca i poca alçada. Aquests pobles són considerats els habitants originaris de les Filipines, els quals es van establir a l'arxipèlag fa 20.000 anys, abans, doncs, que es produïssin les migracions austronèsiques fa 5.000 anys.
Sembla que hi ha dues branques principals de grups negritos: una va pujar per la part oriental de les illes per establir-se a la part de Sierra Madre que toca el Pacífic, i comprèn els grups alta, arta i agta. L'altra branca va ascendir per la part occidental per instal·lar-se al nord de Luzon; aquesta branca inclou els negrito pinatubo, dumagat, ata, ati, atta, sinauna i batak. Es poden distingir uns 25 grups, alguns dels quals comparteixen el mateix nom: ita, aeta, ata, atta, agta, etc. probablement provenen de la paraula filipina itim, que significa 'negre').
El dumagat (umirey) s'inclou dins les llengues dumagat, les quals es parlen a la costa oriental (Pacífic) de Luzon, a les províncies de Quezon, Isabela i Cagayan.
Els parlants de dumagat (umirey) generalment tenen l'ilocano i/o el tagal com a segona llengua.
Sembla que hi ha dues branques principals de grups negritos: una va pujar per la part oriental de les illes per establir-se a la part de Sierra Madre que toca el Pacífic, i comprèn els grups alta, arta i agta. L'altra branca va ascendir per la part occidental per instal·lar-se al nord de Luzon; aquesta branca inclou els negrito pinatubo, dumagat, ata, ati, atta, sinauna i batak. Es poden distingir uns 25 grups, alguns dels quals comparteixen el mateix nom: ita, aeta, ata, atta, agta, etc. probablement provenen de la paraula filipina itim, que significa 'negre').
El dumagat (umirey) s'inclou dins les llengues dumagat, les quals es parlen a la costa oriental (Pacífic) de Luzon, a les províncies de Quezon, Isabela i Cagayan.
Els parlants de dumagat (umirey) generalment tenen l'ilocano i/o el tagal com a segona llengua.
agua caliente
agua caliente
aguacateco
aguacateco
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > Mam > Awawateko-ixil, Amèrica > Guatemala
- ca awakateko
- ca aguacateco sin. compl.
- cy Awakateko
- cy Aguacateco sin. compl.
- de Aguacateco
- de Awakateko sin. compl.
- en Awakateko
- en Aguacatec sin. compl.
- en Aguacateco sin. compl.
- es aguacateco
- es aguacateco sin. compl.
- es awakateko sin. compl.
- eu awakatekera
- eu aguacateco sin. compl.
- eu awakateko sin. compl.
- fr aguacatèque
- fr aguacateco sin. compl.
- fr awakateko sin. compl.
- gl awakateko
- gl aguacateco sin. compl.
- gn aguakatéko
- gn awakateko sin. compl.
- it awakateko
- it aguacateco sin. compl.
- pt awakateco
- pt aguacateco sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > Mam > Awawateko-ixil, Amèrica > Guatemala
Definició
L'awakateko i el chalchiteko són, en realitat, dues variants dialectals d'una mateixa llengua. Tot i que hi ha diferències prou marcades entre totes dues, la intercomprensió és molt elevada. L'any 2003, però, es va afegir el chalchiteko a les vint-i-una llengües maies reconegudes pel govern de Guatemala.
Els dos grups etnolingüístics viuen al municipi d'Aguacatán: l'awakateka a la part occidental i el chalchiteka a la part oriental. En aquest mateix municipi hi ha també població mam, k'iche' i ladina (d'ascendència europea i de parla espanyola).
Aguacatán era un centre poblacional important abans de l'arribada dels espanyols. L'etimologia d'aquest topònim podria derivar del mot aguacatlan (d'ahuacatl o aguacatl, 'alvocat' i tlan, 'abundància'), 'lloc amb abundància d'alvocats'.
Malgrat que l'awakateko es parla únicament en una petita zona geogràfica i que la població és totalment bilingüe, gaudeix d'una relativa bona salut.
Hi ha població awakateka a Mèxic, procedent de Guatemala, des dels anys vuitanta del segle XX. Un nombre important de persones de la zona oriental de Guatemala va travessar la frontera en aquesta època fugint de la guerra civil.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
Els dos grups etnolingüístics viuen al municipi d'Aguacatán: l'awakateka a la part occidental i el chalchiteka a la part oriental. En aquest mateix municipi hi ha també població mam, k'iche' i ladina (d'ascendència europea i de parla espanyola).
Aguacatán era un centre poblacional important abans de l'arribada dels espanyols. L'etimologia d'aquest topònim podria derivar del mot aguacatlan (d'ahuacatl o aguacatl, 'alvocat' i tlan, 'abundància'), 'lloc amb abundància d'alvocats'.
Malgrat que l'awakateko es parla únicament en una petita zona geogràfica i que la població és totalment bilingüe, gaudeix d'una relativa bona salut.
Hi ha població awakateka a Mèxic, procedent de Guatemala, des dels anys vuitanta del segle XX. Un nombre important de persones de la zona oriental de Guatemala va travessar la frontera en aquesta època fugint de la guerra civil.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
aguajun
aguajun
Jívaro, Amèrica > Equador, Amèrica > Perú
- ca aguaruna
- ca aguajun sin. compl.
- ca ahuajún sin. compl.
- ca awajún sin. compl.
- ca awaruna sin. compl.
- cod ayents
- ar أغوارونية
- cy Aguaruna
- cy Aguajun sin. compl.
- cy Ahuajún sin. compl.
- cy Awajún sin. compl.
- cy Awaruna sin. compl.
- de Aguaruna
- de Aguajun sin. compl.
- de Ahuajún sin. compl.
- de Awahun sin. compl.
- de Awajún sin. compl.
- en Aguaruna
- en Aguajun sin. compl.
- en Ahuajun sin. compl.
- en Awajun sin. compl.
- en Awaruna sin. compl.
- es aguaruna
- es aguajun sin. compl.
- es ahuajún sin. compl.
- es awajún sin. compl.
- es awaruna sin. compl.
- eu awajunera
- eu aguajun sin. compl.
- eu aguaruna sin. compl.
- eu ahuajún sin. compl.
- eu awajún sin. compl.
- eu awaruna sin. compl.
- fr aguaruna
- fr aguajun sin. compl.
- fr ahuajún sin. compl.
- fr awajún sin. compl.
- fr awaruna sin. compl.
- gl aguaruna
- gl aguajun sin. compl.
- gl ahuajún sin. compl.
- gl awajún sin. compl.
- gl awaruna sin. compl.
- gn aguaruna
- gn aguajun sin. compl.
- gn ahuajun sin. compl.
- gn awajun sin. compl.
- gn awaruna sin. compl.
- it aguaruna
- it awajun sin. compl.
- ja アワジュナ語
- ja アワルナ語、アワジュン語 sin. compl.
- nl Aguaruna
- nl Aguajun sin. compl.
- nl Ahuajún sin. compl.
- nl Awajún sin. compl.
- nl Awaruna sin. compl.
- pt aguaruna
- pt aguajun sin. compl.
- pt ahuajún sin. compl.
- pt awajún sin. compl.
- pt awaruna sin. compl.
- ru Агуаруна
- ru Авахун sin. compl.
- ru Ауахун sin. compl.
- ru Аваруна sin. compl.
- ru Агуахун sin. compl.
- ru Ауаруна sin. compl.
- sw Aguaruna
- sw Aguajun sin. compl.
- sw Ahuajún sin. compl.
- sw Awajún sin. compl.
- sw Awaruna sin. compl.
- tmh Tagwarunt
- zh 阿瓜鲁纳
- zh 阿华均 sin. compl.
- zh 阿瓜均 sin. compl.
- zh 阿瓦均 sin. compl.
- zh 阿瓦鲁纳 sin. compl.
Jívaro, Amèrica > Equador, Amèrica > Perú
Definició
A l'església, a l'escola, en les converses diàries, etc. s'usa habitualment l'aguaruna. Tot i que gairebé no hi ha individus monolingües, els parlants d'espanyol o de quítxua d'aquesta zona també parlen aguaruna. La llengua es transmet intergeneracionalment a la major part dels infants. Hi ha un programa d'educació bilingüe i uns quants textos escrits per parlants nadius.
Aquesta llengua és molt propera al huambisa. De fet, alguns autors les consideren dialectes d'una mateixa llengua.
Aquesta llengua és molt propera al huambisa. De fet, alguns autors les consideren dialectes d'una mateixa llengua.
aguaruna
aguaruna
Jívaro, Amèrica > Equador, Amèrica > Perú
- ca aguaruna
- ca aguajun sin. compl.
- ca ahuajún sin. compl.
- ca awajún sin. compl.
- ca awaruna sin. compl.
- cod ayents
- ar أغوارونية
- cy Aguaruna
- cy Aguajun sin. compl.
- cy Ahuajún sin. compl.
- cy Awajún sin. compl.
- cy Awaruna sin. compl.
- de Aguaruna
- de Aguajun sin. compl.
- de Ahuajún sin. compl.
- de Awahun sin. compl.
- de Awajún sin. compl.
- en Aguaruna
- en Aguajun sin. compl.
- en Ahuajun sin. compl.
- en Awajun sin. compl.
- en Awaruna sin. compl.
- es aguaruna
- es aguajun sin. compl.
- es ahuajún sin. compl.
- es awajún sin. compl.
- es awaruna sin. compl.
- eu awajunera
- eu aguajun sin. compl.
- eu aguaruna sin. compl.
- eu ahuajún sin. compl.
- eu awajún sin. compl.
- eu awaruna sin. compl.
- fr aguaruna
- fr aguajun sin. compl.
- fr ahuajún sin. compl.
- fr awajún sin. compl.
- fr awaruna sin. compl.
- gl aguaruna
- gl aguajun sin. compl.
- gl ahuajún sin. compl.
- gl awajún sin. compl.
- gl awaruna sin. compl.
- gn aguaruna
- gn aguajun sin. compl.
- gn ahuajun sin. compl.
- gn awajun sin. compl.
- gn awaruna sin. compl.
- it aguaruna
- it awajun sin. compl.
- ja アワジュナ語
- ja アワルナ語、アワジュン語 sin. compl.
- nl Aguaruna
- nl Aguajun sin. compl.
- nl Ahuajún sin. compl.
- nl Awajún sin. compl.
- nl Awaruna sin. compl.
- pt aguaruna
- pt aguajun sin. compl.
- pt ahuajún sin. compl.
- pt awajún sin. compl.
- pt awaruna sin. compl.
- ru Агуаруна
- ru Авахун sin. compl.
- ru Ауахун sin. compl.
- ru Аваруна sin. compl.
- ru Агуахун sin. compl.
- ru Ауаруна sin. compl.
- sw Aguaruna
- sw Aguajun sin. compl.
- sw Ahuajún sin. compl.
- sw Awajún sin. compl.
- sw Awaruna sin. compl.
- tmh Tagwarunt
- zh 阿瓜鲁纳
- zh 阿华均 sin. compl.
- zh 阿瓜均 sin. compl.
- zh 阿瓦均 sin. compl.
- zh 阿瓦鲁纳 sin. compl.
Jívaro, Amèrica > Equador, Amèrica > Perú
Definició
A l'església, a l'escola, en les converses diàries, etc. s'usa habitualment l'aguaruna. Tot i que gairebé no hi ha individus monolingües, els parlants d'espanyol o de quítxua d'aquesta zona també parlen aguaruna. La llengua es transmet intergeneracionalment a la major part dels infants. Hi ha un programa d'educació bilingüe i uns quants textos escrits per parlants nadius.
Aquesta llengua és molt propera al huambisa. De fet, alguns autors les consideren dialectes d'una mateixa llengua.
Aquesta llengua és molt propera al huambisa. De fet, alguns autors les consideren dialectes d'una mateixa llengua.
agul
agul
agusan
agusan
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines
- ca manobo (agusan)
- ca agusan sin. compl.
- ar مانوبو (أغوسان)
- cy Manobo (Agusan)
- cy Agusan sin. compl.
- de Manobo (Agusan)
- de Agusan sin. compl.
- en Agusan Manobo
- en Agusan sin. compl.
- es manobo (agusano)
- es agusano sin. compl.
- eu agusango manobo
- eu agusanera sin. compl.
- eu gusan sin. compl.
- fr manobo (agusan)
- fr agusan sin. compl.
- gl manobo (agusan)
- gl agusan sin. compl.
- gn manovo (agusan)
- gn agusan sin. compl.
- it manobo (agusan)
- it agusan sin. compl.
- pt manobo (agusan)
- pt agusan sin. compl.
- zh 马诺博语（阿古桑）
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines
Definició
La denominació manobo fa referència a diversos grups etnolingüístics localitzats tradicionalment a les illes de Mindanao, Camiguin i Palawan. Hi ha autors, però, que utilitzen aquest terme com si es tractés d'un únic grup.
Hi ha almenys catorze llengües manobo: kagayanen, kinamigin, binukid, manobo (agusan), manobo (rajah kabungsuan), manobo (ata), manobo (tigwa), manobo (bukidnon occidental), manobo (ilianen), manobo (obo), dibabawon, tagabawa, manobo (sarangani) i manobo (cotabato).
No és gaire clar quin és l'origen del nom manobo, el qual podria derivar de: 1) manobo o manuvo, 'persona', 'poble'; 2) mansuba, 'persona' i suba, 'riu' ('poble de riu'); 3) Banobo, que és el nom d'un riu que hi ha a prop de la ciutat de Cotabato, o 4) man, 'originari', 'aborigen' i tuvu, 'créixer', 'creixement'.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els manobo s'inclouen dins les comunitats no islamitzades, juntament amb els grups blaan, tboli, tiruray, mansaka, mandaya, subanen.
Hi ha almenys catorze llengües manobo: kagayanen, kinamigin, binukid, manobo (agusan), manobo (rajah kabungsuan), manobo (ata), manobo (tigwa), manobo (bukidnon occidental), manobo (ilianen), manobo (obo), dibabawon, tagabawa, manobo (sarangani) i manobo (cotabato).
No és gaire clar quin és l'origen del nom manobo, el qual podria derivar de: 1) manobo o manuvo, 'persona', 'poble'; 2) mansuba, 'persona' i suba, 'riu' ('poble de riu'); 3) Banobo, que és el nom d'un riu que hi ha a prop de la ciutat de Cotabato, o 4) man, 'originari', 'aborigen' i tuvu, 'créixer', 'creixement'.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els manobo s'inclouen dins les comunitats no islamitzades, juntament amb els grups blaan, tboli, tiruray, mansaka, mandaya, subanen.
