<Neurologia>
Pèrdua de la capacitat de deambulació.
<Neurologia>
Extracció de teixit cerebral per procediments neuroquirúrgics.
Nota: 1. En l'experimentació amb animals l'ablació cerebral es fa servir per a estudiar les funcions d'una determinada estructura cerebral.
2. En l'ésser humà l'ablació cerebral té ús com a tractament neuroquirúrgic. L'anà lisi dels canvis conductuals i cognitius que puguin derivar-se d'aquestes intervencions permet estudiar la localització de funcions del cervell humà .
<Neurologia>
Model experimental segons el qual la repetida estimulació elèctrica o quÃmica de baixa intensitat de determinades zones del cervell pot provocar una sensibilització progressiva de l'estructura cerebral i generar convulsions i crisis epilèptiques.
Nota: L'abrusament, centrat inicialment en la gènesi de l'epilèpsia, permet explicar també determinats trastorns mentals, com ara el trastorn per estrès posttraumà tic.
<Neurologia>
Pèrdua transitòria i de durada breu de la connexió d'un individu amb el seu entorn, acompanyada d'activitat motora escassa.
Nota: L'individu que pateix absències habitualment no s'adona de la desconnexió que pateix. Aquest trastorn apareix habitualment entre els quatre i els deu anys d'edat o abans de la pubertat.
<Neurologia>
Alteració gastrointestinal caracteritzada fonamentalment per la relaxació incompleta de l'esfÃnter esofà gic inferior després de la deglució i l'absència de peristaltisme en el cos esofà gic.
Nota: Els sÃmptomes de l'acalà sia es manifesten secundà riament a la degeneració i pèrdua de la innervació autonòmica de la musculatura llisa, ja que es produeix una disminució dels mecanismes inhibidors de la contracció muscular.
<Neurologia>
Alteració cognitiva consistent en la impossibilitat de dur a terme cà lculs aritmètics.
Nota: L'acalcúlia sol aparèixer després de lesions parietals de l'hemisferi esquerre.
<Neurologia>
Alteració del control motor que es manifesta en la incapacitat de mantenir-se assegut durant un perÃode de temps continuat i que s'associa a la intranquil·litat i a la tendència a moure's constantment.
Nota: L'acatÃsia és un efecte secundari dels antipsicòtics.
<Neurologia>
Alteració de la irrigació de certes à rees del cervell, en què es produeix la mort de les neurones afectades, per causa isquèmica o hemorrà gica.
Nota: Les manifestacions clÃniques depenen de la regió en què es produeix la disminució del flux cerebral i de l'extensió i la intensitat de la isquèmia.
<NeuroquÃmica>
Neurotransmissor amb acció inhibidora o excitadora en funció del tipus de receptor colinèrgic utilitzat, que afavoreix la transmissió sinà ptica en el sistema nerviós central, principalment en els nuclis basals i l'escorça cerebral, i en el sistema nerviós perifèric, sobretot a les plaques motores entre axons motors i fibres musculars estriades.
Nota: L'acetilcolina és important, entre altres funcions, per a la memòria i el funcionament neuromuscular. En els malalts d'Alzheimer la concentració d'acetilcolina en el sistema nerviós central encefà lic es troba significativament reduïda.
<NeuroquÃmica>
Enzim que hidrolitza l'acetilcolina i allibera à cid acètic i colina a la fenedura sinà ptica.
Nota: Els inhibidors de l'acetilcolinesterasa s'utilitzen com a fà rmacs per al diagnòstic i el tractament simptomà tic transitori de malalties autoimmunità ries o de malalties neurològiques.