<Arquitectura i urbanisme>
Dit d'un edifici descobert per totes bandes.
<Arquitectura i urbanisme>
Element decoratiu de secció poligonal o circular que corona una pilastra o el capitell d'una columna i augmenta la superfÃcie on descansa la llinda, l'arquitrau o l'arrencada d'un arc.
<Arquitectura i urbanisme>
Edifici o conjunt d'edificis, amb un voltant de terres de la seva propietat, situat fora d'un nucli de població, on viuen en comunitat monjos o monges.
<Arquitectura i urbanisme>
Part d'una església que s'obre al fons de la nau central, de planta poligonal o semicircular, coberta generalment amb una volta de quadrant d'esfera, a l'interior de la qual hi sol haver el presbiteri.
<Arquitectura i urbanisme>
Relatiu o pertanyent a l'absis.
<Arquitectura i urbanisme>
Absis petit o secundari.
<Arquitectura i urbanisme>
Part d'una església que s'obre al fons de la nau central, de planta poligonal o semicircular, coberta generalment amb una volta de quadrant d'esfera, a l'interior de la qual hi sol haver el presbiteri.
<Conceptes generals>
Dit de l'art que s'expressa mitjançant formes abstractes.
<Conceptes generals>
Dit de les formes que no representen o no interpreten realitats externes i concretes.
<Conceptes generals>
Darrera mà que es dóna a una obra artÃstica, especialment a una pintura.