Diccionari de dret civil

Acte jurídic pel qual una persona fa seva una cosa o un dret que abans no tenia.

Adquisició d'una cosa o d'un dret de qui no n'és titular i no té poder de disposició sobre la cosa o el dret que transmet.

Acte jurídic pel qual el successor que ha acceptat una herència fa seus els béns que li són assignats i els incorpora al seu patrimoni.

Adquisició d'una cosa o d'un dret del seu propietari o titular.

Adquisició d'un cosa o d'un dret sense propietari anterior.

Declaració, especialment davant l'autoritat judicial, sobre la veritat d'un fet o l'autenticitat d'un document.

Adveració sobre el contingut d'un testament, feta per aquelles persones en presència de les quals, en circumstàncies extraordinàries, la llei autoritza a atorgar testament.

Subjecció d'un bé al compliment d'una obligació, que comporta la imposició d'una càrrega.

Relació de parentiu que, a conseqüència del matrimoni, s'origina entre un cònjuge i els parents per consanguinitat de l'altre.

Règim econòmic conjugal, que s'ha de pactar en capítols matrimonials, pel qual es constitueix una comunitat universal i absoluta dels béns del marit i la muller.