arrendatari | arrendatària
arrendatari | arrendatària
- ca arrendatari | arrendatària, n m, f
- es arrendatario
Definició
Persona que rep l'aprofitament d'alguna cosa o efectua una obra o presta un servei a favor d'altri de qui té dret a percebre una renda o un preu.
arxiu de protocols
arxiu de protocols
- ca arxiu de protocols, n m
- es archivo de protocolos
Definició
Arxiu format amb el conjunt de protocols d'un notari i els seus predecessors en una notaria determinada o pel conjunt de protocols de més de 25 anys d'antiguitat dels notaris d'un districte o un territori.
arxiu històric de protocols
arxiu històric de protocols
- ca arxiu històric de protocols, n m
- es archivo histórico de protocolos
Definició
Conjunt de protocols de més de cent anys d'antiguitat que, sota la responsabilitat del notari arxiver, són a disposició de la societat per a la investigació històrica.
atorgament
atorgament
- ca atorgament, n m
- es otorgamiento
- fr concession
- fr passation
Definició
Acció de prestar, generalment davant de notari, consentiment al contingut d'un acte o negoci jurídic i al document que el conté.
atorgament
atorgament
- ca atorgament, n m
- es otorgamiento
Definició
Part d'un instrument públic en què consta el consentiment dels atorgants al seu contingut.
atorgant
atorgant
- ca atorgant, n m, f
- es otorgante
Definició
Persona que presta consentiment al contingut d'un acte o un negoci jurídic, generalment davant de notari.
autorització
autorització
- ca autorització, n f
- es autorización
Definició
Part d'un instrument públic en què consta la dació de fe del notari en relació amb el contingut del document notarial.
autorització
autorització
- ca autorització, n f
- es autorización
- fr autorisation
Definició
Intervenció d'un notari en l'atorgament d'un acte jurídic que dona caràcter públic al document que el conté.
autotutela
autotutela
- ca autotutela, n f
- es autotutela
Definició
Acte pel qual una persona, en previsió que pugui estar incapacitada en un futur, nomena un o més tutors i estableix normes per a la cura i l'administració de la seva persona i els seus béns si es produeix la incapacitació.
auxiliar
auxiliar
- ca auxiliar, n m, f
- es auxiliar
Definició
Persona empleada del notari que s'ocupa de la confecció de documents poc complexos i generalment amb un contingut estandarditzat.