Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

       
 
  • 3405544   airén  <Varietat blanca> airén
     
       
    • airén, n m
    • es airén, n m

    <Varietat blanca>

    1. Cep originari de la Manxa, mitjanament vigorós i productiu, que dona el raïm airén.
    2. Raïm blanc produït pel cep airén, de maduració primerenca, menut, esponjat i amb els grans mitjans i molt dolços, que s'utilitza preferentment per a fer destil·lats i dona el vi airén.
    3. Vi elaborat amb raïm airén, poc àcid i amb un grau alcohòlic alt.

    Nota: Criteris aplicats:

    S'aprova la denominació airén, manlleu del castellà (variant de lairén, de l'hispanoàrab lairani, d'origen incert, segurament d'un nom de lloc) (1), pels motius següents:

    ·és la forma que es documenta en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA (2)) per a anomenar aquesta varietat;

    ·és una forma també recollida ja en obres terminològiques catalanes, com a variant valenciana (del Camp de Túria) d'origen castellà; (3)

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.

    Entre airén (segons la pronúncia habitual en català occidental) i airèn (segons la pronúncia habitual en català oriental), s'opta per airén d'acord amb la pronúncia valenciana d'origen.

    Es descarta la sinonímia amb giró i amb forcallat (o forcallada), recollida en alguns textos especialitzats, perquè els experts consultats asseguren que són varietats diferents.

    Els especialistes comenten que la varietat airén es fa servir bàsicament en l'elaboració de destil·lats i que en aquests moments no dona cap vi en les DO catalanes. Sí que dona vins, però, en altres DO, i per això s'ha considerat pertinent definir també airén com a vi.


    (1) COROMINES i VIGNEAUX, J.; PASCUAL, J.A. Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico. Madrid: Gredos, 1984-1991. 6 v. (Biblioteca Románica Hispánica. Diccionarios; 7)

    (2) Reial decret 740/2015, de 31 de juliol, pel qual es regula el potencial de producció vitícola, i es modifica el Reial decret 1079/2014, de 19 de desembre, per a l'aplicació de les mesures del programa de suport 2014-2018 al sector vitivinícola.

    (3) Favà, per exemple, recull raïm d'airén o raïm d'airent (FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p.; 24 cm. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8)

       
  • 3422980   albarinyo  <Varietat blanca> albarinyo
     
       
    • albarinyo, n m
    • es albariño, n m
    • fr alvarinho, n m
    • gl albariño, n m
    • pt alvarinho, n m
    • en Albarino, n
    • en Albariño, n

    <Varietat blanca>

    1. Cep originari de Galícia, mitjanament vigorós, que dona el raïm albarinyo.
    2. Raïm blanc produït pel cep albarinyo, de maduració primerenca i amb els grans petits i molt saborosos, que dona el vi albarinyo.
    3. Vi elaborat amb raïm albarinyo, àcid i amb una aroma característica d'albercoc i préssec.

    Nota: Criteris aplicats:

    S'aprova la denominació albarinyo, manlleu adaptat del gallec albariño (de albar 'blanc' + el sufix de diminutiu -iño) pels motius següents:

    ·la denominació gallega ja es troba adaptada al català en algunes fonts;

    ·difereix poc de la forma originària, que conté una grafia no catalana, i s'identifica sense dificultats amb el concepte;

    ·és un cep conreat a Catalunya des de fa uns anys, segons els especialistes, fet que pot justificar l'adaptació del nom;

    ·en altres llengües també s'utilitza la denominació manllevada;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.