Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "afrontacavadors" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca afrontacavadors, n m
- ca afrontallauradors, n m alt. sin.
- ca apagafoc, n m alt. sin.
- ca botafoc, n m alt. sin.
- ca botges, n f pl alt. sin.
- ca botges bordes, n f pl alt. sin.
- ca botgeta gangrenosa, n f alt. sin.
- ca botja, n f alt. sin.
- ca botja blava, n f alt. sin.
- ca botja borda, n f alt. sin.
- ca botja negra, n f alt. sin.
- ca botja ronyosa, n f alt. sin.
- ca bufafoc, n m alt. sin.
- ca gangrenera, n f alt. sin.
- ca herba de les puces, n f alt. sin.
- ca herba de puces, n f alt. sin.
- ca herba gangrenosa, n f alt. sin.
- ca herba pucera, n f alt. sin.
- ca matafoc, n m alt. sin.
- ca matafocs, n m pl alt. sin.
- ca plantatge de ca, n m alt. sin.
- ca plantatge de matafoc, n m alt. sin.
- ca pucera, n f alt. sin.
- ca puces, n f pl alt. sin.
- ca saragatona, n f alt. sin.
- ca ventafoc, n m alt. sin.
- ca afronta cavadors, n m var. ling.
- ca afronta llauradors, n m var. ling.
- ca apaga foc, n m var. ling.
- ca bufa foc, n m var. ling.
- ca mata foc, n m var. ling.
- ca venta foc, n m var. ling.
- nc Plantago sempervirens Crantz
- nc Plantago cynops auct. var. ling.
<Botànica > plantaginàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca afrontacavadors, n m
- ca afrontallauradors, n m alt. sin.
- ca apagafoc, n m alt. sin.
- ca botafoc, n m alt. sin.
- ca botges, n f pl alt. sin.
- ca botges bordes, n f pl alt. sin.
- ca botgeta gangrenosa, n f alt. sin.
- ca botja, n f alt. sin.
- ca botja blava, n f alt. sin.
- ca botja borda, n f alt. sin.
- ca botja negra, n f alt. sin.
- ca botja ronyosa, n f alt. sin.
- ca bufafoc, n m alt. sin.
- ca gangrenera, n f alt. sin.
- ca herba de les puces, n f alt. sin.
- ca herba de puces, n f alt. sin.
- ca herba gangrenosa, n f alt. sin.
- ca herba pucera, n f alt. sin.
- ca matafoc, n m alt. sin.
- ca matafocs, n m pl alt. sin.
- ca plantatge de ca, n m alt. sin.
- ca plantatge de matafoc, n m alt. sin.
- ca pucera, n f alt. sin.
- ca puces, n f pl alt. sin.
- ca saragatona, n f alt. sin.
- ca ventafoc, n m alt. sin.
- ca afronta cavadors, n m var. ling.
- ca afronta llauradors, n m var. ling.
- ca apaga foc, n m var. ling.
- ca bufa foc, n m var. ling.
- ca mata foc, n m var. ling.
- ca venta foc, n m var. ling.
- nc Plantago sempervirens Crantz
- nc Plantago cynops auct. var. ling.
<Botànica > plantaginàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca dolçamara, n f
- ca dulcamara, n f sin. compl.
- ca vidalbí, n m sin. compl.
- ca afrontacavadors, n m alt. sin.
- ca dolçamara (fruit), n f alt. sin.
- ca herba de la creu, n f alt. sin.
- ca herba de les tomatetes, n f alt. sin.
- ca herba dels humors picants, n f alt. sin.
- ca herba dulcamara, n f alt. sin.
- ca herba morera, n f alt. sin.
- ca metzina d'aucell, n f alt. sin.
- ca metzina d'ocell, n f alt. sin.
- ca metzines d'ocell, n f pl alt. sin.
- ca morella, n f alt. sin.
- ca morella amargant, n f alt. sin.
- ca morella de marge, n f alt. sin.
- ca morella emborratxadora, n f alt. sin.
- ca morella grimpant, n f alt. sin.
- ca panses de guineu, n f pl alt. sin.
- ca pet de dona rica, n m alt. sin.
- ca sarmentosa, n f alt. sin.
- ca solana, n f alt. sin.
- ca vidiella morada, n f alt. sin.
- ca vinya de Judea, n f alt. sin.
- ca camarg, n m var. ling.
- ca dolcamara, n f var. ling.
- ca dolçamare, n f var. ling.
- ca dolsamara, n f var. ling.
- ca juncamara, n f var. ling.
- ca morella emborratjadora, n f var. ling.
- ca solano, n m var. ling.
- ca vidaubi, n m var. ling.
- ca vidaubí, n m var. ling.
- nc Solanum dulcamara L.
<Botànica > solanàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca dolçamara, n f
- ca dulcamara, n f sin. compl.
- ca vidalbí, n m sin. compl.
- ca afrontacavadors, n m alt. sin.
- ca dolçamara (fruit), n f alt. sin.
- ca herba de la creu, n f alt. sin.
- ca herba de les tomatetes, n f alt. sin.
- ca herba dels humors picants, n f alt. sin.
- ca herba dulcamara, n f alt. sin.
- ca herba morera, n f alt. sin.
- ca metzina d'aucell, n f alt. sin.
- ca metzina d'ocell, n f alt. sin.
- ca metzines d'ocell, n f pl alt. sin.
- ca morella, n f alt. sin.
- ca morella amargant, n f alt. sin.
- ca morella de marge, n f alt. sin.
- ca morella emborratxadora, n f alt. sin.
- ca morella grimpant, n f alt. sin.
- ca panses de guineu, n f pl alt. sin.
- ca pet de dona rica, n m alt. sin.
- ca sarmentosa, n f alt. sin.
- ca solana, n f alt. sin.
- ca vidiella morada, n f alt. sin.
- ca vinya de Judea, n f alt. sin.
- ca camarg, n m var. ling.
- ca dolcamara, n f var. ling.
- ca dolçamare, n f var. ling.
- ca dolsamara, n f var. ling.
- ca juncamara, n f var. ling.
- ca morella emborratjadora, n f var. ling.
- ca solano, n m var. ling.
- ca vidaubi, n m var. ling.
- ca vidaubí, n m var. ling.
- nc Solanum dulcamara L.
<Botànica > solanàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba pucera, n f
- ca llavor de puça (llavor), n f sin. compl.
- ca saragatona, n f sin. compl.
- ca afrontacavadors, n m alt. sin.
- ca afrontallaurador, n m alt. sin.
- ca afrontallauradors, n m alt. sin.
- ca botges, n f pl alt. sin.
- ca botja, n f alt. sin.
- ca herba de cremades, n f alt. sin.
- ca herba de la fam, n f alt. sin.
- ca herba de les puces, n f alt. sin.
- ca herba de puça, n f alt. sin.
- ca herba de puces, n f alt. sin.
- ca herba pucera vera, n f alt. sin.
- ca llavor de puça, n f alt. sin.
- ca matafoc, n m alt. sin.
- ca matafocs, n m pl alt. sin.
- ca plantatge de ca, n m alt. sin.
- ca pucera, n f alt. sin.
- ca pucera vera, n f alt. sin.
- ca rampets, n m pl alt. sin.
- ca saragatona de llei, n f alt. sin.
- ca saragatona vera, n f alt. sin.
- ca sargantana, n f alt. sin.
- ca silive, n m alt. sin.
- ca silli, n m alt. sin.
- ca sargantona, n f var. ling.
- ca seragatona, n f var. ling.
- ca sergantana, n f var. ling.
- ca sergantona, n f var. ling.
- nc Plantago afra L.
- nc Plantago psyllium L. var. ling.
<Botànica > plantaginàcies>
Nota
- A DIEC2-E les denominacions herba pucera i saragatona remeten a plantatge («planta herbàcia del gènere Plantago»), però s'han de referir més exactament a Plantago afra.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba pucera, n f
- ca llavor de puça (llavor), n f sin. compl.
- ca saragatona, n f sin. compl.
- ca afrontacavadors, n m alt. sin.
- ca afrontallaurador, n m alt. sin.
- ca afrontallauradors, n m alt. sin.
- ca botges, n f pl alt. sin.
- ca botja, n f alt. sin.
- ca herba de cremades, n f alt. sin.
- ca herba de la fam, n f alt. sin.
- ca herba de les puces, n f alt. sin.
- ca herba de puça, n f alt. sin.
- ca herba de puces, n f alt. sin.
- ca herba pucera vera, n f alt. sin.
- ca llavor de puça, n f alt. sin.
- ca matafoc, n m alt. sin.
- ca matafocs, n m pl alt. sin.
- ca plantatge de ca, n m alt. sin.
- ca pucera, n f alt. sin.
- ca pucera vera, n f alt. sin.
- ca rampets, n m pl alt. sin.
- ca saragatona de llei, n f alt. sin.
- ca saragatona vera, n f alt. sin.
- ca sargantana, n f alt. sin.
- ca silive, n m alt. sin.
- ca silli, n m alt. sin.
- ca sargantona, n f var. ling.
- ca seragatona, n f var. ling.
- ca sergantana, n f var. ling.
- ca sergantona, n f var. ling.
- nc Plantago afra L.
- nc Plantago psyllium L. var. ling.
<Botànica > plantaginàcies>
Nota
- A DIEC2-E les denominacions herba pucera i saragatona remeten a plantatge («planta herbàcia del gènere Plantago»), però s'han de referir més exactament a Plantago afra.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ungla de gat, n f
- ca gavó espinós, n m sin. compl.
- ca ugó, n m sin. compl.
- ca abriüll, n m alt. sin.
- ca abriülls, n m alt. sin.
- ca afrontacavadors, n m alt. sin.
- ca afrontallauradors, n m alt. sin.
- ca agullons, n m pl alt. sin.
- ca aturabou, n m/f alt. sin.
- ca botgeta, n f alt. sin.
- ca brunaga, n f alt. sin.
- ca brunagues, n f pl alt. sin.
- ca candell, n m alt. sin.
- ca candells, n m pl alt. sin.
- ca dent de bou, n f alt. sin.
- ca gaó, n m alt. sin.
- ca gaons, n m pl alt. sin.
- ca gatosa, n f alt. sin.
- ca gatoses, n f pl alt. sin.
- ca gavó, n m alt. sin.
- ca ugons, n m pl alt. sin.
- ca abrill, n m var. ling.
- ca abrull, n m var. ling.
- ca adragó, n m var. ling.
- ca adragull, n m var. ling.
- ca adragulls, n m pl var. ling.
- ca adrill, n m var. ling.
- ca adrul, n m var. ling.
- ca adrull, n m var. ling.
- ca adruls, n m pl var. ling.
- ca agagó, n m var. ling.
- ca agaó, n m var. ling.
- ca agaons, n m pl var. ling.
- ca agrulls, n m pl var. ling.
- ca ardagull, n m var. ling.
- ca ardagulls, n m pl var. ling.
- ca arduell, n m var. ling.
- ca augó, n m var. ling.
- ca augons, n m pl var. ling.
- ca burnaga, n f var. ling.
- ca dragulls, n m pl var. ling.
- ca graons, n m pl var. ling.
- nc Ononis spinosa L.
- nc Ononis campestris W.D.J. Koch var. ling.
- nc Ononis vulgaris Rouy var. ling.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
Nota
- La denominació abriülls, aplicada a Ononis spinosa i a d'altres plantes espinoses (vegeu també Centaurea calcitrapa, Tribulus terrestris), presenta nombroses variants lingüístiques (adragó, adragull, ardagull, etc.). DCVB-E (s. v. adragulls) explica aquesta evolució: "adragulls: de abreülls 'planta punxent', que es convertí en agreülls (segurament per etimologia popular de agre) > agragulls (per la tendència natural a evitar l'hiatus) > adragulls (per dissimilació consonàntica)."
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ungla de gat, n f
- ca gavó espinós, n m sin. compl.
- ca ugó, n m sin. compl.
- ca abriüll, n m alt. sin.
- ca abriülls, n m alt. sin.
- ca afrontacavadors, n m alt. sin.
- ca afrontallauradors, n m alt. sin.
- ca agullons, n m pl alt. sin.
- ca aturabou, n m/f alt. sin.
- ca botgeta, n f alt. sin.
- ca brunaga, n f alt. sin.
- ca brunagues, n f pl alt. sin.
- ca candell, n m alt. sin.
- ca candells, n m pl alt. sin.
- ca dent de bou, n f alt. sin.
- ca gaó, n m alt. sin.
- ca gaons, n m pl alt. sin.
- ca gatosa, n f alt. sin.
- ca gatoses, n f pl alt. sin.
- ca gavó, n m alt. sin.
- ca ugons, n m pl alt. sin.
- ca abrill, n m var. ling.
- ca abrull, n m var. ling.
- ca adragó, n m var. ling.
- ca adragull, n m var. ling.
- ca adragulls, n m pl var. ling.
- ca adrill, n m var. ling.
- ca adrul, n m var. ling.
- ca adrull, n m var. ling.
- ca adruls, n m pl var. ling.
- ca agagó, n m var. ling.
- ca agaó, n m var. ling.
- ca agaons, n m pl var. ling.
- ca agrulls, n m pl var. ling.
- ca ardagull, n m var. ling.
- ca ardagulls, n m pl var. ling.
- ca arduell, n m var. ling.
- ca augó, n m var. ling.
- ca augons, n m pl var. ling.
- ca burnaga, n f var. ling.
- ca dragulls, n m pl var. ling.
- ca graons, n m pl var. ling.
- nc Ononis spinosa L.
- nc Ononis campestris W.D.J. Koch var. ling.
- nc Ononis vulgaris Rouy var. ling.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
Nota
- La denominació abriülls, aplicada a Ononis spinosa i a d'altres plantes espinoses (vegeu també Centaurea calcitrapa, Tribulus terrestris), presenta nombroses variants lingüístiques (adragó, adragull, ardagull, etc.). DCVB-E (s. v. adragulls) explica aquesta evolució: "adragulls: de abreülls 'planta punxent', que es convertí en agreülls (segurament per etimologia popular de agre) > agragulls (per la tendència natural a evitar l'hiatus) > adragulls (per dissimilació consonàntica)."