Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "espadanya" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca albardí, n m
- ca balca, n f alt. sin.
- ca balca de fulla estreta, n f alt. sin.
- ca boga, n f alt. sin.
- ca boga d'embalcar cadires, n f alt. sin.
- ca boga de fulla estreta, n f alt. sin.
- ca boga seca, n f alt. sin.
- ca bogues, n f pl alt. sin.
- ca bova, n f alt. sin.
- ca bova de cadires, n f alt. sin.
- ca ciri, n m alt. sin.
- ca coets, n m pl alt. sin.
- ca espadanya, n f alt. sin.
- ca falsa bova, n f alt. sin.
- ca fusell, n m alt. sin.
- ca albardines, n f pl var. ling.
- ca bòveda, n f var. ling.
- ca buda, n f var. ling.
- nc Typha angustifolia L.
<Botànica > tifàcies>
Nota
- Buda és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) buda.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca albardí, n m
- ca balca, n f alt. sin.
- ca balca de fulla estreta, n f alt. sin.
- ca boga, n f alt. sin.
- ca boga d'embalcar cadires, n f alt. sin.
- ca boga de fulla estreta, n f alt. sin.
- ca boga seca, n f alt. sin.
- ca bogues, n f pl alt. sin.
- ca bova, n f alt. sin.
- ca bova de cadires, n f alt. sin.
- ca ciri, n m alt. sin.
- ca coets, n m pl alt. sin.
- ca espadanya, n f alt. sin.
- ca falsa bova, n f alt. sin.
- ca fusell, n m alt. sin.
- ca albardines, n f pl var. ling.
- ca bòveda, n f var. ling.
- ca buda, n f var. ling.
- nc Typha angustifolia L.
<Botànica > tifàcies>
Nota
- Buda és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) buda.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca balca, n f
- ca balca de fulla ampla, n f alt. sin.
- ca balca major, n f alt. sin.
- ca boga, n f alt. sin.
- ca boga de cadires, n f alt. sin.
- ca boga de fulla ampla, n f alt. sin.
- ca boga de fulla gran, n f alt. sin.
- ca bogues, n f pl alt. sin.
- ca bova, n f alt. sin.
- ca bova botera, n f alt. sin.
- ca bova d'embovar cadires, n f alt. sin.
- ca bova de cadires, n f alt. sin.
- ca bova femella, n f alt. sin.
- ca espadanya, n f alt. sin.
- ca fusos (inflorescència), n m pl alt. sin.
- ca suca, n f alt. sin.
- ca boba, n f var. ling.
- ca bova de puros, n f var. ling.
- ca buda, n f var. ling.
- ca voga, n f var. ling.
- nc Typha latifolia L.
<Botànica > tifàcies>
Nota
- Buda és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) buda.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca balca, n f
- ca balca de fulla ampla, n f alt. sin.
- ca balca major, n f alt. sin.
- ca boga, n f alt. sin.
- ca boga de cadires, n f alt. sin.
- ca boga de fulla ampla, n f alt. sin.
- ca boga de fulla gran, n f alt. sin.
- ca bogues, n f pl alt. sin.
- ca bova, n f alt. sin.
- ca bova botera, n f alt. sin.
- ca bova d'embovar cadires, n f alt. sin.
- ca bova de cadires, n f alt. sin.
- ca bova femella, n f alt. sin.
- ca espadanya, n f alt. sin.
- ca fusos (inflorescència), n m pl alt. sin.
- ca suca, n f alt. sin.
- ca boba, n f var. ling.
- ca bova de puros, n f var. ling.
- ca buda, n f var. ling.
- ca voga, n f var. ling.
- nc Typha latifolia L.
<Botànica > tifàcies>
Nota
- Buda és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) buda.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca boga, n f
- ca balca, n f sin. compl.
- ca bova, n f sin. compl.
- ca ciri, n m sin. compl.
- ca bova de cadires, n f alt. sin.
- ca espadanya, n f alt. sin.
- ca suca, n f alt. sin.
- ca boa, n f var. ling.
- ca nea, n f var. ling.
- ca puro (inflorescència), n m var. ling.
- ca puros (inflorescència), n m pl var. ling.
- nc Typha L.
<Botànica > tifàcies>
Nota
- MASCLANS recull les denominacions boga, balca, bova, bova de cadires, suca i boa per a referir-se a Typha sp. pl.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca boga, n f
- ca balca, n f sin. compl.
- ca bova, n f sin. compl.
- ca ciri, n m sin. compl.
- ca bova de cadires, n f alt. sin.
- ca espadanya, n f alt. sin.
- ca suca, n f alt. sin.
- ca boa, n f var. ling.
- ca nea, n f var. ling.
- ca puro (inflorescència), n m var. ling.
- ca puros (inflorescència), n m pl var. ling.
- nc Typha L.
<Botànica > tifàcies>
Nota
- MASCLANS recull les denominacions boga, balca, bova, bova de cadires, suca i boa per a referir-se a Typha sp. pl.
<Ciències socials > Arqueologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>
- ca campanar d'espadanya, n m
- ca campanar de cadireta, n m sin. compl.
- ca campanar de paret, n m sin. compl.
- ca espadanya, n f sin. compl.
- es espadaña
- en belfry
- en steeple
<Arqueologia > Construccions > Estructures > Estructures religioses>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca espadanya, n f
- ca gínjol de cabeça, n m alt. sin.
- ca hispànics, n m pl alt. sin.
- ca iris d'Espanya, n m alt. sin.
- ca lliri blau, n m alt. sin.
- ca lliri ciprià, n m alt. sin.
- ca lliri de ceba, n m alt. sin.
- ca lliri de cebeta, n m alt. sin.
- ca lliri de la Concepció, n m alt. sin.
- ca lliri de marjal, n m alt. sin.
- ca lliri de prat, n m alt. sin.
- ca lliri gínjol, n m alt. sin.
- ca lliri xifi, n m alt. sin.
- ca lliris celestes blaus, n m pl alt. sin.
- ca lliri-gínjol, n m var. ling.
- nc Iris xiphium L.
<Botànica > iridàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca espadanya, n f
- ca gínjol de cabeça, n m alt. sin.
- ca hispànics, n m pl alt. sin.
- ca iris d'Espanya, n m alt. sin.
- ca lliri blau, n m alt. sin.
- ca lliri ciprià, n m alt. sin.
- ca lliri de ceba, n m alt. sin.
- ca lliri de cebeta, n m alt. sin.
- ca lliri de la Concepció, n m alt. sin.
- ca lliri de marjal, n m alt. sin.
- ca lliri de prat, n m alt. sin.
- ca lliri gínjol, n m alt. sin.
- ca lliri xifi, n m alt. sin.
- ca lliris celestes blaus, n m pl alt. sin.
- ca lliri-gínjol, n m var. ling.
- nc Iris xiphium L.
<Botànica > iridàcies>