factor de realimentació
factor de realimentació
Enginyeria marítima
- ca factor de realimentació, n m
- es factor de realimentación
- en renourishment factor
- sbl RJ
Enginyeria marítima
Definició
Relació entre la taxa d'erosió del material de préstec d'una ^alimentació artificial^ i la taxa d'erosió del sediment original de la platja.
Expressa el volum de sediments necessari per a generar el mateix volum de material original en futures operacions de realimentació.
Expressa el volum de sediments necessari per a generar el mateix volum de material original en futures operacions de realimentació.
factor de sobrealimentació
factor de sobrealimentació
Enginyeria marítima
- ca factor de sobrealimentació, n f
- es factor de sobrealimentación
- en overfill factor
Enginyeria marítima
Definició
Nombre de metres cúbics de material d'aportació necessaris per a produir un metre cúbic de platja quan els sediments de préstec i els originals són compatibles.
factor de sobrealimentació
factor de sobrealimentació
Enginyeria marítima
- ca factor de sobrealimentació, n m
- es factor de sobrealimentación
- en overfill factor
Enginyeria marítima
Definició
Coeficient corrector que cal aplicar sobre el ^volum d'aportació^ inicial d'una obra d'alimentació de platges per a satisfer les dimensions originals del projecte i aplicable quan els ^sediments de préstec^ no presenten la mateixa distribució granulomètrica que els originals.
factor de variació mensual
factor de variació mensual
Enginyeria del transport
- ca factor de variació mensual, n m
- es factor de variación mensual
Enginyeria del transport
Definició
Quocient entre la intensitat de trànsit mitjana anual dels dies laborables i la intensitat de trànsit mitjana dels dies laborables d'un mes determinat.
S'usa per a estimar la ^intensitat mitjana diària^ d'una ^estació d'aforament de cobertura^.
S'usa per a estimar la ^intensitat mitjana diària^ d'una ^estació d'aforament de cobertura^.
factor punta
factor punta
Enginyeria sanitària i ambiental
- ca factor punta, n m
- es factor punta
- en peak factor
Enginyeria sanitària i ambiental
Definició
Quocient entre el cabal màxim i el cabal mitjà que s'obtenen en un interval de temps determinat i en una secció de control predefinida.
En comptes de cabal, aquesta definició també es pot aplicar a altres conceptes, com ara càrrega contaminant o concentració d'una substància.
En comptes de cabal, aquesta definició també es pot aplicar a altres conceptes, com ara càrrega contaminant o concentració d'una substància.
falca activa
falca activa
Enginyeria del terreny i cartogràfica
- ca falca activa, n f
- es cuña activa
- en active wedge
Enginyeria del terreny i cartogràfica
Definició
Massa de terreny que llisca com un sòlid rígid sobre una superfície de lliscament quan es produeix una ruptura deguda a l'^empenta activa^ del sòl.
falca d'ancoratge
falca d'ancoratge
Enginyeria de la construcció
- ca falca d'ancoratge, n f
- es cuña de anclaje
- en jaw
Enginyeria de la construcció
Definició
Element d'alguns sistemes de pretensatge en forma de falca que permet l'^ancoratge^ de l'armadura activa gràcies al fet que queda fixada per la falca després del moviment relatiu entre l'armadura i la falca.
falca de canvi de velocitat
falca de canvi de velocitat
Enginyeria del transport
- ca falca de canvi de velocitat, n f
- es cuña de cambio de velocidad
- en taper
Enginyeria del transport
Definició
Eixamplament de la ^calçada^ de forma sensiblement triangular que se situa en una ^divergència^ d'una sortida o en una ^convergència^ d'una entrada no dotades de ^carril de canvi de velocitat^ per tal de facilitar la reducció o l'increment de velocitats necessaris.
falca salina
falca salina
Enginyeria marítima
- ca falca salina, n f
- es cuña salina
- en salt wedge
Enginyeria marítima
Definició
Massa d'aigua salada que penetra en una d'aigua dolça sense mesclar-s'hi.
Aquest fenomen d'estratificació es produeix a les ^desembocadures^ dels rius o a les llacunes litorals, quan la força mescladora deguda a la turbulència del moviment d'aigua dolça no és suficient per a vèncer les forces que tendeixen a l'estratificació originades per les diferències de densitat.
Aquest fenomen d'estratificació es produeix a les ^desembocadures^ dels rius o a les llacunes litorals, quan la força mescladora deguda a la turbulència del moviment d'aigua dolça no és suficient per a vèncer les forces que tendeixen a l'estratificació originades per les diferències de densitat.
falla
falla
Enginyeria del terreny i cartogràfica
- ca falla, n f
- es falla
- en fault
Enginyeria del terreny i cartogràfica
Definició
Fractura entre dos blocs de roca que s'han desplaçat l'un respecte a l'altre segons una direcció paral·lela a la fractura.
En una falla es distingeixen els elements següents: el pla de falla, paral·lelament al qual s'efectua el desplaçament, i la línia de falla o traç del pla de falla sobre la superfície topogràfica. En una falla on el pla de falla no sigui vertical, el cos rocós situat sobre el pla de falla és anomenat bloc superior, mentre que l'altre és anomenat bloc inferior. El vector desplaçament, situat sobre el pla de falla, de dos punts, situats l'un en el bloc superior i l'altre en el bloc inferior, que originàriament eren solidaris, és anomenat salt real.
Els components del salt real paral·lels a la direcció i al cabussament de la falla són el salt segons la direcció i el salt segons el cabussament.
En una falla es distingeixen els elements següents: el pla de falla, paral·lelament al qual s'efectua el desplaçament, i la línia de falla o traç del pla de falla sobre la superfície topogràfica. En una falla on el pla de falla no sigui vertical, el cos rocós situat sobre el pla de falla és anomenat bloc superior, mentre que l'altre és anomenat bloc inferior. El vector desplaçament, situat sobre el pla de falla, de dos punts, situats l'un en el bloc superior i l'altre en el bloc inferior, que originàriament eren solidaris, és anomenat salt real.
Els components del salt real paral·lels a la direcció i al cabussament de la falla són el salt segons la direcció i el salt segons el cabussament.