Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "Amploia" in all thematic areas

amploia amploia

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  amploia, n f
  • ca  meleta, n f sin. compl.
  • es  espadín
  • fr  anchois de Norvège
  • fr  blanquette
  • fr  harenguet
  • fr  spat
  • en  spat
  • nc  Sprattus sprattus

<Peixos>

Definition
Peix teleosti de la família dels clupeids, d'uns 10 centímetres de llarg.
amploia amploia

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  amploia, n f
  • ca  alatxa, n f sin. compl.
  • ca  amploies, n f pl sin. compl.
  • ca  anxova, n f sin. compl.
  • ca  espasí, n m sin. compl.
  • ca  golfàs, n m sin. compl.
  • ca  meleta, n f sin. compl.
  • ca  patoia, n f sin. compl.
  • ca  patoia [cria], n f sin. compl.
  • ca  sardina, n f sin. compl.
  • ca  sardineta, n f sin. compl.
  • ca  amplòia, n f var. ling.
  • ca  amploya, n f var. ling.
  • ca  caramel·lo [petit], n f var. ling.
  • ca  emploa, n f var. ling.
  • ca  golfás, n m var. ling.
  • ca  maleta, n f var. ling.
  • ca  méléta, n f var. ling.
  • ca  petoia [cria], n f var. ling.
  • nc  Sprattus sprattus
  • nc  Meletta phalerica var. ling.
  • nc  Meletta vulgaris var. ling.
  • nc  Spratella pumila var. ling.
  • nc  Sprattus sprattus sprattus var. ling.
  • es  caramel
  • es  caramelo
  • es  espadin
  • es  espadín
  • fr  anchois de Norvège
  • fr  blanquette
  • fr  harenguet
  • fr  spat
  • fr  sprat
  • fr  sprat-melette
  • pt  mélétà
  • en  spat
  • en  sprat

<Peixos > Clupeids>

Note

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - alatxa: (BSEHN3) Eivissa

    - alatxa: (BSEHN3) Mallorca, Menorca

    - alatxa: (DCVB-E) Balears

    - alatxa: (RPCE3) Balears

    - amploia: (DCVB-E) Blanes, Palafrugell, Pineda, Tarragona, València

    - amploia: (NPBLANES) Blanes

    - caramel·lo [petit]: (DCVB-E) Tarragona

    - meleta: (DCVB-E) Tarragona

    - meleta: (DELC2) Tarragona
amploia amploia

<Zoologia > Peixos>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  amploia, n f
  • ca  alatxa, n f sin. compl.
  • ca  amploies, n f pl sin. compl.
  • ca  anxova, n f sin. compl.
  • ca  espasí, n m sin. compl.
  • ca  golfàs, n m sin. compl.
  • ca  meleta, n f sin. compl.
  • ca  patoia, n f sin. compl.
  • ca  patoia [cria], n f sin. compl.
  • ca  sardina, n f sin. compl.
  • ca  sardineta, n f sin. compl.
  • ca  amplòia, n f var. ling.
  • ca  amploya, n f var. ling.
  • ca  caramel·lo [petit], n f var. ling.
  • ca  emploa, n f var. ling.
  • ca  golfás, n m var. ling.
  • ca  maleta, n f var. ling.
  • ca  méléta, n f var. ling.
  • ca  petoia [cria], n f var. ling.
  • nc  Sprattus sprattus
  • nc  Meletta phalerica var. ling.
  • nc  Meletta vulgaris var. ling.
  • nc  Spratella pumila var. ling.
  • nc  Sprattus sprattus sprattus var. ling.
  • es  caramel
  • es  caramelo
  • es  espadin
  • es  espadín
  • fr  anchois de Norvège
  • fr  blanquette
  • fr  harenguet
  • fr  spat
  • fr  sprat
  • fr  sprat-melette
  • pt  mélétà
  • en  spat
  • en  sprat

<Peixos > Clupeids>

Note

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - alatxa: (BSEHN3) Eivissa

    - alatxa: (BSEHN3) Mallorca, Menorca

    - alatxa: (DCVB-E) Balears

    - alatxa: (RPCE3) Balears

    - amploia: (DCVB-E) Blanes, Palafrugell, Pineda, Tarragona, València

    - amploia: (NPBLANES) Blanes

    - caramel·lo [petit]: (DCVB-E) Tarragona

    - meleta: (DCVB-E) Tarragona

    - meleta: (DELC2) Tarragona
anxova de fons anxova de fons

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anxova de fons, n f
  • ca  maire d'amploia, n f sin. compl.
  • nc  Lampanyctus crocodilus

<Peixos > Mictòfids>

anxova de fons anxova de fons

<Zoologia > Peixos>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anxova de fons, n f
  • ca  maire d'amploia, n f sin. compl.
  • nc  Lampanyctus crocodilus

<Peixos > Mictòfids>

maire d'amploia maire d'amploia

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  maire d'amploia, n f
  • ca  maire d'amplova, n f var. ling.
  • nc  Notoscopelus elongatus

<Peixos > Mictòfids>

maire d'amploia maire d'amploia

<Zoologia > Peixos>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  maire d'amploia, n f
  • ca  maire d'amplova, n f var. ling.
  • nc  Notoscopelus elongatus

<Peixos > Mictòfids>

maire d'amploia petita maire d'amploia petita

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  maire d'amploia petita, n f
  • ca  maire d'amploia petit, n m var. ling.
  • nc  Lampanyctus pusillus

<Peixos > Mictòfids>

maire d'amploia petita maire d'amploia petita

<Zoologia > Peixos>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  maire d'amploia petita, n f
  • ca  maire d'amploia petit, n m var. ling.
  • nc  Lampanyctus pusillus

<Peixos > Mictòfids>

sardina sardina

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  sardina, n f
  • ca  agulla d'enfilar vi, n f sin. compl.
  • ca  amploia, n f sin. compl.
  • ca  amploia [jove], n f sin. compl.
  • ca  arengada, n f sin. compl.
  • ca  civil, n m sin. compl.
  • ca  guàrdia civil, n m sin. compl.
  • ca  jonqueti, n m sin. compl.
  • ca  jonqueti [petit], n m sin. compl.
  • ca  jonquillo, n m sin. compl.
  • ca  jonquillo [petit], n m sin. compl.
  • ca  mare de sardina, n f sin. compl.
  • ca  miquelenca, n f sin. compl.
  • ca  ninola, n f sin. compl.
  • ca  ninola [petit], n f sin. compl.
  • ca  patoia [juvenil], n f sin. compl.
  • ca  patoia [petit], n f sin. compl.
  • ca  pinxa, n f sin. compl.
  • ca  sarda, n f sin. compl.
  • ca  sardineta, n f sin. compl.
  • ca  sardineta [petit], n f sin. compl.
  • ca  sardinyola [jove], n f sin. compl.
  • ca  xanguet, n m sin. compl.
  • ca  agüia d'enfilar vi, n f var. ling.
  • ca  amploya, n f var. ling.
  • ca  amploya [jove], n f var. ling.
  • ca  caramel·lo, n m var. ling.
  • ca  dingada, n f var. ling.
  • ca  guardia civil, n m var. ling.
  • ca  guàrdia-civil, n m var. ling.
  • ca  jonquetí [petit], n m var. ling.
  • ca  jonquill [petit], n m var. ling.
  • ca  junquetí, n m var. ling.
  • ca  pinxas, n f pl var. ling.
  • nc  Sardina pilchardus
  • nc  Alausa pilchardus var. ling.
  • nc  Alosa sardina var. ling.
  • nc  Clupea sardina var. ling.
  • nc  Cluvea sardina var. ling.
  • nc  Sardina pilchardus sardina var. ling.
  • es  arenque
  • es  caramel
  • es  junquillo
  • es  sardina
  • es  sardina europea
  • es  sardina salada
  • es  sardinita
  • fr  sardine
  • fr  sardine commune
  • pt  sardino
  • pt  sardo
  • en  European pilchard

<Peixos > Clupeids>