Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "menta" in all thematic areas
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca amor de fadrí, n m/f
- ca amor de xic fadrí, n m/f alt. sin.
- ca fanàtic, n m alt. sin.
- ca flor de viuda, n f alt. sin.
- ca herba melera, n f alt. sin.
- ca menta, n f alt. sin.
- ca menta de la reina, n f alt. sin.
- ca menta romana, n f alt. sin.
- ca menta trapassera, n f alt. sin.
- ca menta xerraire, n f alt. sin.
- ca mentalina, n f alt. sin.
- ca mosquitets, n m pl alt. sin.
- ca sàlvia de flor vermella, n f alt. sin.
- ca sàlvia de fulla menuda, n f alt. sin.
- ca sàlvia de fulla petita, n f alt. sin.
- ca sàlvia microfil·la, n f alt. sin.
- ca sogra i nora, n f alt. sin.
- nc Salvia microphylla Humb., Bonpl. et Kunth
- nc Salvia grahamii Benth. var. ling.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca amor de fadrí, n m/f
- ca amor de xic fadrí, n m/f alt. sin.
- ca fanàtic, n m alt. sin.
- ca flor de viuda, n f alt. sin.
- ca herba melera, n f alt. sin.
- ca menta, n f alt. sin.
- ca menta de la reina, n f alt. sin.
- ca menta romana, n f alt. sin.
- ca menta trapassera, n f alt. sin.
- ca menta xerraire, n f alt. sin.
- ca mentalina, n f alt. sin.
- ca mosquitets, n m pl alt. sin.
- ca sàlvia de flor vermella, n f alt. sin.
- ca sàlvia de fulla menuda, n f alt. sin.
- ca sàlvia de fulla petita, n f alt. sin.
- ca sàlvia microfil·la, n f alt. sin.
- ca sogra i nora, n f alt. sin.
- nc Salvia microphylla Humb., Bonpl. et Kunth
- nc Salvia grahamii Benth. var. ling.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca borriol, n m
- ca calament, n m alt. sin.
- ca calamenta, n f alt. sin.
- ca catameus, n m pl alt. sin.
- ca herba mentera, n f alt. sin.
- ca herba nepta, n f alt. sin.
- ca menta, n f alt. sin.
- ca menta blanca, n f alt. sin.
- ca mentera, n f alt. sin.
- ca mentereta, n f alt. sin.
- ca nepta, n f alt. sin.
- ca poliol, n m alt. sin.
- ca poliol de menta, n m alt. sin.
- ca poliol pelut, n m alt. sin.
- ca poliol romà, n m alt. sin.
- ca poniol, n m alt. sin.
- ca rementerola, n f alt. sin.
- ca tarongina borda, n f alt. sin.
- ca burriol, n m var. ling.
- ca netta, n f var. ling.
- ca poriol romà, n m var. ling.
- ca reventerola, n f var. ling.
- nc Satureja calamintha (L.) Scheele subsp. ascendens (Jord.) Briq.
- nc Calamintha ascendens Jord. sin. compl.
- nc Calamintha sylvatica (Bromf.) Briq. subsp. ascendens (Jord.) P.W. Ball sin. compl.
- nc Calamintha catalaunica Sennen var. ling.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca borriol, n m
- ca calament, n m alt. sin.
- ca calamenta, n f alt. sin.
- ca catameus, n m pl alt. sin.
- ca herba mentera, n f alt. sin.
- ca herba nepta, n f alt. sin.
- ca menta, n f alt. sin.
- ca menta blanca, n f alt. sin.
- ca mentera, n f alt. sin.
- ca mentereta, n f alt. sin.
- ca nepta, n f alt. sin.
- ca poliol, n m alt. sin.
- ca poliol de menta, n m alt. sin.
- ca poliol pelut, n m alt. sin.
- ca poliol romà, n m alt. sin.
- ca poniol, n m alt. sin.
- ca rementerola, n f alt. sin.
- ca tarongina borda, n f alt. sin.
- ca burriol, n m var. ling.
- ca netta, n f var. ling.
- ca poriol romà, n m var. ling.
- ca reventerola, n f var. ling.
- nc Satureja calamintha (L.) Scheele subsp. ascendens (Jord.) Briq.
- nc Calamintha ascendens Jord. sin. compl.
- nc Calamintha sylvatica (Bromf.) Briq. subsp. ascendens (Jord.) P.W. Ball sin. compl.
- nc Calamintha catalaunica Sennen var. ling.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca calament, n m
- ca herba bona, n f alt. sin.
- ca herba de fer sopa, n f alt. sin.
- ca herba sana, n f alt. sin.
- ca herba-sana, n f alt. sin.
- ca menta, n f alt. sin.
- ca menta antiga, n f alt. sin.
- ca menta de fer sopa, n f alt. sin.
- ca menta de la sopa, n f alt. sin.
- ca herba buena, n f var. ling.
- ca herba-bona, n f var. ling.
- ca herbasana, n f var. ling.
- ca herbebone, n f var. ling.
- ca presta, n f var. ling.
- nc Mentha ×verticillata L.
- nc Mentha aquatica L. × M. arvensis L. sin. compl.
- nc Mentha sativa L. var. ling.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
Note
- La denominació herba bona probablement és un calc del castellà hierbabuena.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca calament, n m
- ca herba bona, n f alt. sin.
- ca herba de fer sopa, n f alt. sin.
- ca herba sana, n f alt. sin.
- ca herba-sana, n f alt. sin.
- ca menta, n f alt. sin.
- ca menta antiga, n f alt. sin.
- ca menta de fer sopa, n f alt. sin.
- ca menta de la sopa, n f alt. sin.
- ca herba buena, n f var. ling.
- ca herba-bona, n f var. ling.
- ca herbasana, n f var. ling.
- ca herbebone, n f var. ling.
- ca presta, n f var. ling.
- nc Mentha ×verticillata L.
- nc Mentha aquatica L. × M. arvensis L. sin. compl.
- nc Mentha sativa L. var. ling.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
Note
- La denominació herba bona probablement és un calc del castellà hierbabuena.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cost, n m
- ca herba cost, n f sin. compl.
- ca menta romana, n f sin. compl.
- ca herba caragolera, n f alt. sin.
- ca herba cuquera, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca herba de Santa Maria, n f alt. sin.
- ca herba santjoanera, n f alt. sin.
- ca herbabona vera, n f alt. sin.
- ca menta, n f alt. sin.
- ca menta cuquera, n f alt. sin.
- ca menta de Santa Maria, n f alt. sin.
- ca menta vera, n f alt. sin.
- ca costo, n m var. ling.
- nc Tanacetum balsamita L.
- nc Balsamita major Desf. sin. compl.
- nc Chrysanthemum balsamita auct. var. ling.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cost, n m
- ca herba cost, n f sin. compl.
- ca menta romana, n f sin. compl.
- ca herba caragolera, n f alt. sin.
- ca herba cuquera, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca herba de Santa Maria, n f alt. sin.
- ca herba santjoanera, n f alt. sin.
- ca herbabona vera, n f alt. sin.
- ca menta, n f alt. sin.
- ca menta cuquera, n f alt. sin.
- ca menta de Santa Maria, n f alt. sin.
- ca menta vera, n f alt. sin.
- ca costo, n m var. ling.
- nc Tanacetum balsamita L.
- nc Balsamita major Desf. sin. compl.
- nc Chrysanthemum balsamita auct. var. ling.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba cuquera, n f
- ca herba sana, n f alt. sin.
- ca menta, n f alt. sin.
- ca menta arvense, n f alt. sin.
- ca menta de ruc, n f alt. sin.
- ca poliol, n m alt. sin.
- nc Mentha arvensis L. subsp. arvensis
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba cuquera, n f
- ca herba sana, n f alt. sin.
- ca menta, n f alt. sin.
- ca menta arvense, n f alt. sin.
- ca menta de ruc, n f alt. sin.
- ca poliol, n m alt. sin.
- nc Mentha arvensis L. subsp. arvensis
<Botànica > labiades / lamiàcies>
