Quan tot és smart

ciutat intel·ligent

Des de fa un temps, es pot observar un ús freqüent de la forma anglesa smart complementant tota mena d’expressions (smart city, smartphone, smart meter, smart building, smart tag, smart card, smart train, etc.).

En general, es tracta de formacions relativament recents, en què l’adjectiu aporta una idea que la base sobre la qual s’adjunta pot actuar d’una forma més o menys automàtica, o que es pot adaptar a diverses situacions, generalment gràcies a dispositius electrònics i sensors. Per a tots aquests casos, es considera que l’adjectiu intel·ligent aporta la mateixa càrrega semàntica (ciutat intel·ligent, telèfon intel·ligent, comptador intel·ligent, edifici intel·ligent, etiqueta intel·ligent, targeta intel·ligent, tren intel·ligent, etc.).

En determinats àmbits l’ús del manlleu respon a la concepció que amb la forma anglesa es transmet una imatge de modernitat, de novetat, fins i tot de precisió, que es perd amb l’alternativa catalana. Convé fer-se conscient, però, que aquesta idea té el risc de caure molt ràpidament en obsolescència: quan un concepte ja es pot considerar integrat en l’ús general, referir-s’hi amb una forma manllevada innecessària més aviat transmet una imatge de desactualització, com si el parlant no fos conscient que ja fa molts anys que hi ha edificis intel·ligents, targetes intel·ligents, etc.

Es podria dir, doncs, que convé actuar amb sentit comú i ser prou intel·ligent per no fer ús de manlleus en contextos en què resulten innecessaris o inadequats.

Si voleu consultar altres casos com aquest, que afecten més d'un terme concret, us recomanem el Diccionari de criteris terminològics.