adquisició de memòria
adquisició de memòria
Neuropsicologia i psiquiatria
- ca adquisició de memòria, n f
- es adquisición de memoria
- en memory acquisition
Neuropsicologia i psiquiatria
Definició
Conjunt de processos moleculars o cel·lulars que consoliden un aprenentatge.
adrenalina
adrenalina
Neuroquímica
- ca adrenalina, n f
- ca epinefrina, n f sin. compl.
- es adrenalina
- es epinefrina
- en adrenaline
- en epinephrine
Neuroquímica
Definició
Catecolamina que actua com a neurotransmissor a les sinapsis del sistema nerviós central i com a hormona, secretada en la glàndula suprarenal, en l'activació d'alguns fenòmens vegetatius simpàtics.
adrenèrgic -a
adrenèrgic -a
Neuroquímica
- ca adrenèrgic -a, adj
- es adrenérgico
- en adrenergic
Neuroquímica
Definició
Dit d'una estructura o una via del sistema nerviós relacionada amb la neurotransmissió d'adrenalina, noradrenalina o substàncies anàlogues.
adrenoreceptor
adrenoreceptor
Neuroquímica
- ca receptor adrenèrgic, n m
- ca adrenoreceptor, n m sin. compl.
- es adrenoceptor
- es receptor adrenérgico
- en adrenergic receptor
- en adrenoceptor
Neuroquímica
Definició
Receptor de membrana acoblat a una proteïna G amb afinitat específica per l'adrenalina i la noradrenalina.
Nota
- Els receptors adrenèrgics es divideixen en receptors adrenèrgics α i receptors adrenèrgics β segons la seva resposta a diferents agents activadors o blocadors.
adrenoreceptor α
adrenoreceptor α
Neuroquímica
- ca receptor adrenèrgic α, n m
- ca adrenoreceptor α, n m sin. compl.
- es receptor α-adrenérgico
- es receptor adrenérgico α
- en α-adrenergic receptor
- en α-adrenoceptor
- en alpha-adrenergic receptor
Neuroquímica
Definició
Receptor adrenèrgic que respon en particular a la noradrenalina.
Nota
-
1. Els receptors adrenèrgics α són blocats per substàncies com la fenoxibenzamina i la fentolamina.
2. Hi ha dos subtipus de receptor adrenèrgic α. El receptor adrenèrgic α1 és postsinàptic i està localitzat al sistema nerviós central, vasos sanguinis, cor, melsa i altres òrgans. El receptor adrenèrgic α2 és presinàptic, es troba present en òrgans viscerals i al sistema nerviós central i perifèric, però també pot actuar com a autoreceptor i inhibir l'alliberació de noradrenalina.
adrenoreceptor ß
adrenoreceptor ß
Neuroquímica
- ca receptor adrenèrgic ß, n m
- ca adrenoreceptor ß, n m sin. compl.
- es receptor ß-adrenérgico
- es receptor adrenérgico ß
- en ß-adrenergic receptor
- en ß-adrenoceptor
- en beta-adrenergic receptor
Neuroquímica
Definició
Receptor adrenèrgic que respon en particular a l'adrenalina.
Nota
-
1. Els receptors adrenèrgics β són blocats per substàncies com el propranolol.
2. Hi ha dos subtipus fonamentals de receptor adrenèrgic β. El receptor adrenèrgic β1 es troba present al cor i a l'escorça cerebral i actua modificant l'activitat de l'adenilat-ciclasa. El receptor adrenèrgic β2 es localitza al pulmó i al cerebel i coexisteix amb el β1 en moltes àrees de l'escorça cerebral.
afàsia
afàsia
Neurologia
- ca afàsia, n f
- es afasia
- en aphasia
Neurologia
Definició
Trastorn del llenguatge consistent en la pèrdua total o parcial de les capacitats de producció i de comprensió semàntica del llenguatge parlat, escrit o mímic, produït per lesions o malalties cerebrals relacionades amb els centres del llenguatge de l'escorça, les seves connexions o els nuclis basals.
Nota
-
1. La localització de la lesió cerebral determina el tipus d'afàsia: per exemple, afàsia motora, afàsia sensorial o afàsia de conducció.
2. En un ús terminòlogic poc precís les denominacions afàsia i disfàsia s'empren com a sinònimes.
afàsia de Broca
afàsia de Broca
Neurologia
- ca afàsia motora, n f
- ca afàsia de Broca, n f sin. compl.
- ca afàsia expressiva, n f sin. compl.
- es afasia de Broca
- es afasia expresiva
- es afasia motora
- en Broca's aphasia
- en expressive aphasia
- en motor aphasia
Neurologia
Definició
Afàsia caracteritzada per l'alteració de la producció i de l'emissió del llenguatge parlat, amb la comprensió relativament conservada, produïda per una lesió de l'àrea de Broca.
afàsia de conducció
afàsia de conducció
Neurologia
- ca afàsia de conducció, n f
- es afasia de conducción
- en conduction aphasia
Neurologia
Definició
Afàsia caracteritzada per l'alteració del llenguatge parlat, produïda per una lesió a la via neural del fascicle arquejat.
Nota
- L'afàsia de conducció es diferencia de l'afàsia de Wernicke perquè presenta alteració en la repetició de paraules però la comprensió està parcialment preservada.
afàsia de Wernicke
afàsia de Wernicke
Neurologia
- ca afàsia sensorial, n f
- ca afàsia de Wernicke, n f sin. compl.
- ca afàsia receptiva, n f sin. compl.
- es afasia de Wernicke
- es afasia receptiva
- es afasia sensorial
- en receptive aphasia
- en sensory aphasia
- en Wernicke's aphasia
Neurologia
Definició
Afàsia caracteritzada per l'alteració de la comprensió oral i escrita del llenguatge, amb una parla relativament fluida però amb presència abundant de parafràsies, produïda per una lesió en l'àrea de Wernicke.