aiguavés
aiguavés
Arquitectura i urbanisme
- ca aiguavés, n m
- es crujía
- en bay
Arquitectura i urbanisme
Definició
Crugia d'una casa mallorquina, generalment paral·lela a la façana.
Nota
- 1. Segons la situació de l'aiguavés a la casa s'anomena aiguavés de davant o primer aiguavés, aiguavés d'enmig o segon aiguavés o aiguavés de darrere o aiguavés posterior. 2. El plural d'aiguavés és aiguavessos.
aiguavés
aiguavés
Arquitectura i urbanisme
- ca aiguavés, n m
- ca aigua, n f sin. compl.
- ca vessant, n m/f sin. compl.
- es vertiente
- en slope
Arquitectura i urbanisme
Definició
Declivitat d'una teulada per on s'escorre l'aigua de pluja.
Nota
- El plural d'aiguavés és aiguavessos.
ala
ala
Arquitectura i urbanisme
- ca ràfec, n m
- ca ala, n f sin. compl.
- ca visera, n f sin. compl.
- es ala
- es alero
- es visera
- en eave
Arquitectura i urbanisme
Definició
Part d'una teulada que sobresurt del pla de la façana.
ala
ala
Arquitectura i urbanisme
- ca ala, n f
- es ala
- en wing
Arquitectura i urbanisme
Definició
Part d'un edifici que destaca lateralment del cos principal.
alabastre
alabastre
Ceràmica
- ca alabastre, n m
- es alabastro
- es alabastron
- en alabastron
Ceràmica
Definició
Vas grec d'origen egipci amb forma de petita ampolla afusada, de fons rodó i de boca ampla, que servia per a contenir oli perfumat.
alabastrí
alabastrí
Arquitectura i urbanisme
- ca alabastrí, n m
- es alabastrina
- en alabaster glass
Arquitectura i urbanisme
Definició
Làmina d'alabastre emprada sovint en lloc del vidre en les claraboies o els finestrals de temples.
alambor
alambor
Arquitectura i urbanisme
- ca alambor, n m
- ca escarpa, n f
- ca talús, n m
- es alambor
- es escarpa
- es talud
- en batter
Arquitectura i urbanisme
Definició
Inclinació cap enrere del parament d'un mur, a mesura que guanya alçada.
albacar
albacar
Arquitectura i urbanisme
- ca albacar, n m
- es albacara
- en bailey
Arquitectura i urbanisme
Definició
Recinte emmurallat a cel obert que envolta una fortificació.
albarrana
albarrana
Arquitectura i urbanisme
- ca torre albarrana, n f
- ca albarrana, n f sin. compl.
- ca torre barrana, n f sin. compl.
- es albarrana
- es cabeza de puente
- es torre albarrana
- es torre-fuerte
- en watchtower
Arquitectura i urbanisme
Definició
Torre situada extramurs d'una fortificació, amb funció defensiva i de talaia.
alcassaba
alcassaba
Arquitectura i urbanisme
- ca alcassaba, n f
- es alcazaba
- en alcazaba
Arquitectura i urbanisme
Definició
Recinte fortificat a l'interior d'una població emmurallada, per a refugi dels habitants i de l'exèrcit.