Argot culinari i gastronòmic

Dit de la preparació destinada a guarnir i acompanyar els plats anomenats de l'horta. S'elabora a partir de productes de l'hort, és a dir, d'una mescla d'hortalisses i llegums verds (pèsols i mongetes tendres), pastanagues, bròquil, patates, naps, etc. Se serveix com a guarnició de carns rostides o saltades, pollastre i tota mena d'aviram, que s'acompanyen de pastanagues tornejades i glacejades, cebetes, troncs de cogombre farcits i brasejats i quarts de carxofa estofades amb un cos gras. Una altra guarnició és la que associa les cols de Brussel·les amb mantega, els salsifís i les patates tornejades petites i fregides. Les hortalisses es tallen segons la naturalesa de cadascuna: rombes, manats o rodanxes; es couen en aigua per separat i es lliguen amb mantega totes juntes. Es pot salsar amb suc de rostit o un fons de vedell.

Dit de la carpa freda. Els ingredients i el procediment varien segons les arrels del país de la diàspora on ha estat creat el plat, però el peix sempre és el mateix: la carpa. La cuina jueva pròpiament dita no existeix. Deixant de banda les tradicions i la religió judaica, que els prohibeix certs aliments que no consideren "purs", tenen una gastronomia molt original, ja que Israel està format per onades d'immigrants amb tendència a conservar tradicions culinàries del país on han viscut durant generacions.

Sistema de cocció en què s'usa una pedra plana (com ara llicorella) prèviament escalfada a alta temperatura amb foc de llenya, damunt de la qual es cou directament el menjar. Especialment usat pels boletaires i pescadors de terra endins, en les seves caceres i pescades in situ. També s'hi couen carns, botifarres i cansalada. És com fer la carn, en un restaurant, a la planxa, però més divertit, més natural i millor. En els rius del Pirineu es practica aquest sistema.

A la manera de la gent de mar. Manera de preparar peixos, crustacis o qualsevol marisc coent-los en vi blanc, generalment amb cebes i escalunyes, principalment les cloïsses i els musclos, el fons de cocció dels quals, un cop decantat, es lliga amb una mica de farina o mantega treballada a punt de pomada.

A la manera de la gent de mar. Manera de preparar peixos, crustacis o qualsevol marisc coent-los en vi blanc, generalment amb cebes i escalunyes, principalment les cloïsses i els musclos, el fons de cocció dels quals, un cop decantat, es lliga amb una mica de farina o mantega treballada a punt de pomada.