Back to top
  • ca  abús, n m
  • es  abuso, n m
  • fr  abus, n m
  • it  abuso, n m

Dret civil

Definició
Acció de fer un ús excessiu, més enllà del que és lícit o amb finalitats diferents de les normals o pròpies, d'un poder, d'un dret o d'una cosa.
acabat amb la màquina acabat amb la màquina

Transports > Transport marítim

  • ca  acabat amb la màquina, interj
  • es  listo de máquinas, interj
  • es  terminado con las máquinas, interj
  • en  finished with the engine, interj
  • en  finished xith main engines, interj

Transports > Transport marítim

Nota

  • Indicació del grau de marxa del vaixell que es dona mitjançant el telègraf d'ordres des del pont del vaixell a la sala de màquines.
acàcia banyuda acàcia banyuda

Botànica

  • ca  acàcia banyuda, n f
  • es  árbol del cuerno, n m
  • es  cornezuelo, n m
  • es  cucharilla, n f
  • es  cuernecillo, n m
  • es  cuerno de toro, n m
  • fr  corne de bœuf, n m
  • en  bull-horn thorn, n
  • en  bullhorn acacia, n
  • en  bullhorn wattle, n
  • en  cockspur, n
  • en  cuckold tree, n
  • en  bull-horn acacia, n var. ling.
  • nc  Acacia cornigera
  • nc  Vachellia cornigera

Botànica

Definició
Planta de la família de les fabàcies.
acàcia de flauta acàcia de flauta

Botànica

  • ca  acàcia de flauta, n f
  • en  whistling thorn, n
  • nc  Acacia drepanolobium
  • nc  Vachellia drepanolobium

Botànica

Definició
Arbre de la família de les fabàcies.
acàcia mallee [mallee: en] acàcia mallee [mallee: en]

Botànica

  • ca  acàcia mallee [mallee: en], n f
  • es  acacia mallee, n f
  • en  mallee wattle, n
  • nc  Acacia montana

Botànica

Definició
Arbust endèmic del sud-est d'Austràlia.

Nota

  • Mallee o mali, és un terme anglès, d'origen aborigen, que es fa servir a Austràlia amb diversos significats, tots ells relacionats. El terme general designa els arbres i els arbusts que tenen branques que surten directament de terra i una alçada de menys de 10 m. Igualment, hi ha algunes regions del sud australià que reben, també, aquest nom perquè aquesta és la vegetació que les caracteritza.
acàlef cresp acàlef cresp

Zoologia > Invertebrats no artròpodes

  • ca  acàlef cresp, n m
  • ca  medusa ou ferrat, n f
  • ca  born soreller (balear), n m sin. compl.
  • ca  gerretera (balear), n f sin. compl.
  • es  medusa huevo frito, n f
  • fr  méduse oeuf au plat, n f
  • it  cassiopea mediterranea, n f
  • en  fried egg jellyfish, n
  • en  Mediterranean jellyfish, n
  • nc  Cotylorhiza tuberculata

Zoologia > Invertebrats no artròpodes

Definició
Medusa grossa endèmica del mar Mediterrani, amb una ombrel·la en forma de disc blanc d'un màxim de 35 cm de diàmetre i el centre convex de color groc o ataronjat, un gran nombre de tentacles molt curts de color violeta o blavós a l'extrem per zoonosi, que sovint es desplaça en grans bancs acompanyada de peixos petits que es refugien sota l'ombrel·la.

Nota

  • Els acàlefs cresps o meduses ou ferrat són només lleument urticants i no representen cap perill per als humans.
acanalador acanalador

Utillatge de cuina

  • ca  acanalador, n m
  • es  acanalador
  • fr  canneleur
  • fr  couteau à canneler
  • en  canelle knife

Utillatge de cuina

Definició
Estri que serveix per a fer canals o estries a fruites o hortalisses, amb una finalitat decorativa.
acanalat acanalat

Història > Arqueologia, Arts > Arts menors

  • ca  acanalat, n m
  • es  acanalado, n m
  • es  canalado, n m

Història > Arqueologia, Arts > Arts menors

Definició
Conjunt de solcs decoratius d'una obra artesanal.
Acanthophoenix rubra Acanthophoenix rubra

Botànica

  • ca  Acanthophoenix rubra
  • es  palmera roja
  • fr  palmiste rouge
  • en  barbel palm
  • nc  Acanthophoenix rubra

Botànica

Nota

  • Per a aquest terme no hi ha una proposta catalana. Es recomana l'ús del nom científic.
  • ca  acantodis, n m pl
  • es  acantodios, n m pl
  • fr  acanthodiens, n m pl
  • en  Acanthodians, n pl
  • nc  Acanthodii

Zoologia

Definició
Ordre de peixos fòssils de la subclasse dels placoderms integrat per individus que tenien el cos allargat i cobert amb escates ròmbiques i un esquelet ossificat només en part, que van viure en el paleozoic, del període silurià al permià.