Si sou aficionats al bricolatge o a les manualitats, segurament us és familiar l’expressió anglesa do-it-yourself o la sigla corresponent, DIY (llegida, és clar, a l’anglesa: du-it-iur-self).
L’anglicisme ha traspassat fronteres i, com qui no vol la cosa, s’ha instal·lat en català i en la majoria de llengües del nostre entorn per a fer referència a la pràctica, tan popular actualment, de fabricar, reparar o decorar un mateix objectes, generalment d'ús propi, sense l'ajuda de serveis professionals.
Si voleu estalviar-vos el manlleu, i donar una mica de vida al català, podeu fer servir la forma fes-t’ho tu, que és més entenedora que l’anglicisme (tot i que, òbviament, és deutora de la forma anglesa) i, aquest cop sí, fins i tot més curta. Podeu utilitzar-la, igual que l’expressió original, com a nom (per exemple, el fes-t’ho tu o, en aposició, la tendència fes-t’ho tu) o com a adjectiu, per a referir-vos a qualsevol objecte, generalment d’ús propi, fabricat, reparat o decorat per un mateix (per exemple, una joguina fes-t’ho tu o un moble fes-t’ho tu).
Cal no oblidar, de tota manera, que dins el discurs l’anglicisme sovint es pot substituir per expressions més naturals, com ara fet per mi (un sabó fet per mi, per exemple) o, segons el cas, fet a mà (un jersei fet a mà o una nina feta a mà).
Més àmpliament, el fes-t’ho tu ha acabat esdevenint actualment una mena de moviment social de promoció de la cultura de l’autosuficiència i l’autogestió enfront de l’excés de tecnificació i especialització de la societat actual.
