Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "kaka" dins totes les àrees temàtiques

arára

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca arára
ca ajujure sin. compl.
ca apingui sin. compl.
ca arára do Pará sin. compl.
ca parirí sin. compl.
cod opinadkóm
cod u-kara-ngmã
cod wogarangma
ar أرارا
cy Arára
cy Ajujure sin. compl.
cy Arára do Apingui sin. compl.
cy Arára do Pará sin. compl.
cy Parirí sin. compl.
de Arara
de Ajujure sin. compl.
de Apingui sin. compl.
de Arára do Pará sin. compl.
de Parirí sin. compl.
en Arara
en Ajujure sin. compl.
en Apingui sin. compl.
en Arára sin. compl.
en Arára do Pará sin. compl.
es ajujure
es apingui sin. compl.
es arára do Pará sin. compl.
es parirí sin. compl.
eu ararera
eu ajujure sin. compl.
eu apingui sin. compl.
eu arára sin. compl.
eu arára do Pará sin. compl.
fr arara
fr ajujure sin. compl.
fr apingui sin. compl.
fr arára do Pará sin. compl.
fr parirí sin. compl.
gl arara
gl ajujure sin. compl.
gl apingui sin. compl.
gl arara do Pará sin. compl.
gl parirí sin. compl.
it arara
it ajujure sin. compl.
it apingui sin. compl.
it arára do Pará sin. compl.
it parirí sin. compl.
ja アララ語
nl Arára
nl Ajujure sin. compl.
nl Apingui sin. compl.
nl Arára do Pará sin. compl.
nl Parirí sin. compl.
pt arára
pt ajujure sin. compl.
pt apingui sin. compl.
pt arára do Pará sin. compl.
pt parirí sin. compl.
ru Арара
ru Апинги sin. compl.
ru Парири sin. compl.
ru Арара-ду-пара sin. compl.
zh 阿拉拉语
zh 帕拉州的阿拉拉语、阿约约勒、阿平圭、帕里里 sin. compl.
scr Sense tradició escrita

<Carib > Amazones meridional > Ararà>, <Amèrica > Brasil>

Definició

Sembla que els arára es van establir al marge esquerre del riu Xingu, prop d'Altamira, a mitjan segle XIX. Anteriorment s'havien desplaçat pel curs mitjà d'aquest riu, per tots dos marges. Els enemics tradicionals dels arára han estat els kayapó, els jurúna i, més tardanament, els xipaya.

A la dècada de 1940 es va pensar que els arára s'havien extingit. Se'n va tornar a tenir notícies cap a 1970, amb la construcció de la carretera Transamazônica, que va ocupar àrees de caça dels arára i va tallar la interacció entre els diferents subgrups. Després d'uns quants intents fallits, a partir de 1981 es van anar trobant diversos grups arára desvinculats els uns dels altres.

Fins al 1990 els arára eren majoritàriament monolingües. Amb la introducció d'una escola, els infants i els joves van començar a utilitzar sovint el portuguès, fins al punt de substituir la llengua arára. Com a mínim fins al 1994, la gent gran era encara monolingüe.

El nom arára pot crear confusió, atès que hi ha altres llengües sud-americanes que duen el mateix nom.

argalí del Karatau

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

ca argalí del Karatau, n m
es argali de Kara Tau, n m
fr mouflon du Kara Tau, n m
en Karatau argali, n
de Karatau-Wildschaf, n n
nc Ovis nigrimontana

<Mamífers > Cetartiodàctils > Bòvids>

argalí del Karatau

<Zoologia > Mamífers>

ca argalí del Karatau, n m
es argali de Kara Tau, n m
fr mouflon du Kara Tau, n m
en Karatau argali, n
de Karatau-Wildschaf, n n
nc Ovis nigrimontana

<Mamífers > Cetartiodàctils > Bòvids>

baka

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca baka
cod baka
de Baka
de Babinga sin. compl.
de Bebayaga sin. compl.
de Bibaya sin. compl.
en Baka
es baka
eu baka
fr baka
fr babinga sin. compl.
fr bebayaga sin. compl.
fr bibaya sin. compl.
fr pygmée sin. compl.
gl baka
it baka
nl Baka
nl Babinga sin. compl.
nl Bebayaga sin. compl.
nl Bibaya sin. compl.
pt baka

<Afroasiàtica > Txàdica > Central>, <Àfrica > Camerun>

Definició

El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun.

La llengua baka no havia estat identificada fins a l'any 2009, quan un grup de lingüistes i antropòlegs van emprendre un estudi de les comunitats muyang (Blench et al., 2009). Els escassos parlants de baka viuen barrejats amb els parlants de muyang i moloko, llengües que també pertanyen al grup txàdic central.

Tots els parlants de baka tenen entre 15 i 90 anys. El gruix més significatiu se situa a la franja dels més grans de 40. Pertanyen a famílies muyang o, més rarament, integren petites unitats familiars dins de la comunitat muyang.

La situació actual de la població baka és el resultat d'un procés sociològic d'incorporació de clans veïns. Tradicionalment, els muyang i els baka eren clans exogàmics: les dones s'havien de casar fora del clan propi i els homes baka havien de buscar muller de llengua diferent. Com que tots els baka parlen muyang, les dones casades amb homes baka no tenien necessitat d'aprendre la llengua del marit, fet que va afavorir que s'interrompés la transmissió intergeneracional de la llengua baka.

A més de conèixer perfectament el muyang, la majoria de parlants nadius de baka són competents també en mandara i ful, les dues principals llengües vehiculars de la regió. Els infants, que ja no parlen baka, aprenen francès a l'escola.

La llengua està vivint un ràpid procés de substitució.

barasana

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca barasana
ca barà sin. compl.
ca barasano sin. compl.
ca edulia sin. compl.
ca paneroa sin. compl.
cod baka uka
cod hadira uka
cod jiba uka
ar باراسانية
cy Barasana
cy Bará sin. compl.
cy Barasano sin. compl.
cy Edulia sin. compl.
cy Paneroa sin. compl.
de Barasana
de Bará sin. compl.
en Barasana
en Bará sin. compl.
en Barasano sin. compl.
en Edulia sin. compl.
en Paneroa sin. compl.
es barasano
es bará sin. compl.
es barasana sin. compl.
es edulia sin. compl.
es paneroa sin. compl.
eu barasanera
eu barà sin. compl.
eu barasano sin. compl.
eu edulia sin. compl.
eu paneroa sin. compl.
fr barasana
fr bara sin. compl.
fr bará sin. compl.
fr barasano sin. compl.
fr edulia sin. compl.
fr edúuria sin. compl.
fr paneroa sin. compl.
gl barasana
gl bará sin. compl.
gl barasano sin. compl.
gl edulia sin. compl.
gl paneroa sin. compl.
gn varasána
gn edulia sin. compl.
gn paneroa sin. compl.
gn vara sin. compl.
gn varasána sin. compl.
it barasana
it barà sin. compl.
it barasano sin. compl.
it edulia sin. compl.
it paneroa sin. compl.
ja バラサナ語
ja バラ語、バラサノ語、パネロア語、エドゥリア語 sin. compl.
nl Barasana
nl Bará sin. compl.
nl Barasano sin. compl.
nl Edulia sin. compl.
nl Paneroa sin. compl.
pt barasana
pt bará sin. compl.
pt barasano sin. compl.
pt edulia sin. compl.
pt paneroa sin. compl.
ru Барасана
ru Бара sin. compl.
ru Эдулья sin. compl.
ru Панероа sin. compl.
ru Барасано sin. compl.
sw Barasano
sw Bará sin. compl.
sw Barasana sin. compl.
sw Edulia sin. compl.
sw Paneroa sin. compl.
tmh Tabarazant
zh 巴拉萨纳
zh 巴拉 sin. compl.
zh 厄都里亚 sin. compl.
zh 巴拉萨诺 sin. compl.
zh 帕内罗阿 sin. compl.

<Tucano > Oriental > Barà-tuyuca>, <Amèrica > Colòmbia>

Definició

Hi ha unes 500 persones la llengua dels pares de les quals és el barasana, però, en realitat, el nombre de parlants deu ser superior. De totes maneres, les persones que tenen mares parlants d'aquesta llengua no són considerades barasanes. Això s'explica pel fet que els barasanes formen part d'un sistema patrilineal i exogàmic, en què una persona només es pot casar amb algú la llengua del pare del qual sigui diferent de la llengua del propi pare. La llengua del pare és una marca d'identitat. Quan una dona es casa i va a viure a la comunitat del marit, continua usant la llengua del seu pare, fins i tot amb el marit i els fills. Les llengües implicades en aquesta pràctica són fonamentalment de la família tucano oriental.

Aquest sistema lingüístic basat en l'intercanvi matrimonial que trobem a la regió del Vaupés està començant a ser trastocat per l'expansió del tucano, una de les llengües implicades en aquest sistema.

Alguns autors consideren el barasano i el tuyuca com a varietats d'una mateixa llengua.

bubinga

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

ca bubinga, n f
es bubinga, n f
es oveng, n m sin. compl.
es waka, n f sin. compl.
fr bubinga, n f
fr hioré, n m
fr jipo, n m
fr kevazingo, n m
en bubinga, n
nc Guibourtia spp.

<Fusteria > Materials > Fusta > Fusta massissa>

caixa

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

ca caixa, n f
es caja, n f
fr boîtier, n m
en lock, n
eu kaxa, n

<Fusteria > Materials > Ferro>

caixa de connexions

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

ca caixa de connexions, n f
es caja de conexiones, n f
fr boîte de connexions, n f
en junction box, n
eu adar-kaxa, n
eu konexio-kaxa, n

<Fusteria > Màquines i equips auxiliars>

caixa de persiana

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

ca caixa de persiana, n f
es caja de persiana, n f
es cajón, n m
es capialzado, n m
es tambucho, n m
fr caisson de persienne, n m
fr caisson de volet roulant, n m
en box window frame, n
eu pertsiana-kaxa, n
eu xareta kaxa, n

<Fusteria > Construccions>

caka

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca caka
ca asaka sin. compl.
ca assaka sin. compl.
ca batanga sin. compl.
de Caka
de Asaka sin. compl.
de Batanga sin. compl.
en Caka
en Asaka sin. compl.
en Assaka sin. compl.
en Batanga sin. compl.
es caka
es asaka sin. compl.
es assaka sin. compl.
es batanga sin. compl.
eu caka
eu asaka sin. compl.
eu assaka sin. compl.
eu batanga sin. compl.
fr caka
fr asaka sin. compl.
fr assaka sin. compl.
fr batanga sin. compl.
gl caka
gl asaka sin. compl.
gl assaka sin. compl.
gl batanga sin. compl.
it caka
it asaka sin. compl.
it assaka sin. compl.
it batanga sin. compl.
nl Caka
nl Asaka sin. compl.
nl Assaka sin. compl.
nl Batanga sin. compl.
pt caka
pt asaka sin. compl.
pt assaka sin. compl.
pt batanga sin. compl.

<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Tivoide>, <Àfrica > Camerun>

Definició

El caka és una llengua del grup tivoide parlada al Camerun, prop de la frontera nigeriana. La parlen dos grups, l'assaka (adzu balaka) i el batanga (adzu batanga), que presenten algunes diferències lingüístiques. La tradició històrica dels dos grups indica que els assakes van emigrar cap a la ubicació actual en època de la Primera Guerra Mundial. La proximitat lingüística actual sembla, doncs, fruit de la intensa relació establerta entre els dos grups.

El grup tivoide, al qual pertany el caka, ha estat molt poc estudiat. Hi ha una proposta de classificació interna segons la qual el caka formaria part de la branca central, subgrup B; les altres branques són el tivoide nord, l'esimbi i l'ugare.
No s'ha de confondre aquesta llengua amb el batanga, una llengua del Camerun parlada a la província del Sud.

Alguns parlants d'ipulo, una altra llengua tivoide, parlen caka com a segona llengua.