Back to top
bambili bambili

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun

  • ca  bambili
  • ca  bambili-bambui sin. compl.
  • ca  mbui sin. compl.
  • de  Bambili-Bambui
  • de  Bambili sin. compl.
  • de  Bambui sin. compl.
  • en  Bambili
  • en  Bambili-bambue sin. compl.
  • en  Mbui sin. compl.
  • es  bambili
  • es  bambili-bambue sin. compl.
  • es  mbui sin. compl.
  • eu  bambili
  • eu  bambili-bambue sin. compl.
  • eu  mbui sin. compl.
  • fr  bambili
  • fr  bambili-Bambui sin. compl.
  • fr  mbele sin. compl.
  • fr  mbili sin. compl.
  • fr  mbui sin. compl.
  • gl  bambili
  • gl  bambili-bambue sin. compl.
  • gl  mbui sin. compl.
  • it  bambili
  • it  bambili-bambue sin. compl.
  • it  mbui sin. compl.
  • nl  Bambili
  • nl  Bambili-Bambui sin. compl.
  • nl  Mbele sin. compl.
  • nl  Mbili sin. compl.
  • nl  Mbui sin. compl.
  • pt  bambili
  • pt  bambili-bambue sin. compl.
  • pt  mbui sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun

Definició
El bambili forma part del grup de llengües ngemba, el qual inclou també l'awing, el bafut, el mankon (amb el qual hi ha un grau elevat d'intel·ligibilitat), el mundum, el nkwen i el pinyin.

El bambili consta de dos dialectes: el mbili/bambili i el mbui/bambui, els quals són anomenats pels seus parlants agimbili, 'llengua dels mbili' i awombui, 'llengua dels mbui', respectivament.

Els parlants d'aquesta llengua generalment parlen també anglès i pidgin anglès del Camerun. El bambili s'empra amb normalitat a la llar i és la llengua dominant en la vida de la comunitat (església, cerimònies tradicionals, esdeveniments públics). En contextos en què hi ha persones d'altres comunitats lingüístiques (com ara els mercats o el dispensari) s'utilitza majoritàriament el pidgin anglès i també l'anglès. Pel que fa a l'escola, l'anglès és la llengua utilitzada dins l'aula, però els alumnes generalment utilitzen el bambili o el pidgin anglès a fora. Si els alumnes tenen problemes de comprensió, els professors de vegades utilitzen el bambili en les seves explicacions, ja que la majoria dels alumnes parlen aquesta llengua.
bambili-bambui bambili-bambui

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun

  • ca  bambili
  • ca  bambili-bambui sin. compl.
  • ca  mbui sin. compl.
  • de  Bambili-Bambui
  • de  Bambili sin. compl.
  • de  Bambui sin. compl.
  • en  Bambili
  • en  Bambili-bambue sin. compl.
  • en  Mbui sin. compl.
  • es  bambili
  • es  bambili-bambue sin. compl.
  • es  mbui sin. compl.
  • eu  bambili
  • eu  bambili-bambue sin. compl.
  • eu  mbui sin. compl.
  • fr  bambili
  • fr  bambili-Bambui sin. compl.
  • fr  mbele sin. compl.
  • fr  mbili sin. compl.
  • fr  mbui sin. compl.
  • gl  bambili
  • gl  bambili-bambue sin. compl.
  • gl  mbui sin. compl.
  • it  bambili
  • it  bambili-bambue sin. compl.
  • it  mbui sin. compl.
  • nl  Bambili
  • nl  Bambili-Bambui sin. compl.
  • nl  Mbele sin. compl.
  • nl  Mbili sin. compl.
  • nl  Mbui sin. compl.
  • pt  bambili
  • pt  bambili-bambue sin. compl.
  • pt  mbui sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun

Definició
El bambili forma part del grup de llengües ngemba, el qual inclou també l'awing, el bafut, el mankon (amb el qual hi ha un grau elevat d'intel·ligibilitat), el mundum, el nkwen i el pinyin.

El bambili consta de dos dialectes: el mbili/bambili i el mbui/bambui, els quals són anomenats pels seus parlants agimbili, 'llengua dels mbili' i awombui, 'llengua dels mbui', respectivament.

Els parlants d'aquesta llengua generalment parlen també anglès i pidgin anglès del Camerun. El bambili s'empra amb normalitat a la llar i és la llengua dominant en la vida de la comunitat (església, cerimònies tradicionals, esdeveniments públics). En contextos en què hi ha persones d'altres comunitats lingüístiques (com ara els mercats o el dispensari) s'utilitza majoritàriament el pidgin anglès i també l'anglès. Pel que fa a l'escola, l'anglès és la llengua utilitzada dins l'aula, però els alumnes generalment utilitzen el bambili o el pidgin anglès a fora. Si els alumnes tenen problemes de comprensió, els professors de vegades utilitzen el bambili en les seves explicacions, ja que la majoria dels alumnes parlen aquesta llengua.
bamboute bamboute

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria

  • ca  vute
  • ca  'abotee sin. compl.
  • ca  'abwetee sin. compl.
  • ca  baboute sin. compl.
  • ca  bamboute sin. compl.
  • ca  boute sin. compl.
  • ca  bubure sin. compl.
  • ca  bule sin. compl.
  • ca  bute sin. compl.
  • ca  foute sin. compl.
  • ca  luvure sin. compl.
  • ca  nbule sin. compl.
  • ca  pute sin. compl.
  • ca  voute sin. compl.
  • ca  voutere sin. compl.
  • ca  woute sin. compl.
  • ca  wute sin. compl.
  • cod  nyindi vute
  • de  Vute
  • de  Abotee sin. compl.
  • de  Baboute sin. compl.
  • de  Babute sin. compl.
  • de  Foute sin. compl.
  • en  Bule
  • en  Vute
  • en  Abotee sin. compl.
  • en  'Abwetee sin. compl.
  • en  Baboute sin. compl.
  • en  Bamboute sin. compl.
  • en  Boute sin. compl.
  • en  Bubure sin. compl.
  • en  Bute sin. compl.
  • en  Foute sin. compl.
  • en  Luvure sin. compl.
  • en  Nbule sin. compl.
  • en  Pute sin. compl.
  • en  Voute sin. compl.
  • en  Voutere sin. compl.
  • en  Woute sin. compl.
  • en  Wute sin. compl.
  • es  vute
  • es  abotee sin. compl.
  • es  'abwetee sin. compl.
  • es  baboute sin. compl.
  • es  bamboute sin. compl.
  • es  boute sin. compl.
  • es  bubure sin. compl.
  • es  bule sin. compl.
  • es  bute sin. compl.
  • es  foute sin. compl.
  • es  luvure sin. compl.
  • es  nbule sin. compl.
  • es  pute sin. compl.
  • es  voute sin. compl.
  • es  voutere sin. compl.
  • es  woute sin. compl.
  • es  wute sin. compl.
  • eu  vute
  • eu  abotee sin. compl.
  • eu  'abwetee sin. compl.
  • eu  baboute sin. compl.
  • eu  bamboute sin. compl.
  • eu  boute sin. compl.
  • eu  bubure sin. compl.
  • eu  bule sin. compl.
  • eu  bute sin. compl.
  • eu  foute sin. compl.
  • eu  luvure sin. compl.
  • eu  nbule sin. compl.
  • eu  pute sin. compl.
  • eu  voute sin. compl.
  • eu  voutere sin. compl.
  • eu  woute sin. compl.
  • eu  wute sin. compl.
  • fr  vute
  • fr  'abotee sin. compl.
  • fr  'abwetee sin. compl.
  • fr  baboute sin. compl.
  • fr  bamboute sin. compl.
  • fr  boute sin. compl.
  • fr  bubure sin. compl.
  • fr  bule sin. compl.
  • fr  bute sin. compl.
  • fr  foute sin. compl.
  • fr  luvure sin. compl.
  • fr  nbule sin. compl.
  • fr  pute sin. compl.
  • fr  voute sin. compl.
  • fr  voutere sin. compl.
  • fr  woute sin. compl.
  • fr  wute sin. compl.
  • gl  vute
  • gl  abotee sin. compl.
  • gl  'abwetee sin. compl.
  • gl  baboute sin. compl.
  • gl  bamboute sin. compl.
  • gl  boute sin. compl.
  • gl  bubure sin. compl.
  • gl  bule sin. compl.
  • gl  bute sin. compl.
  • gl  foute sin. compl.
  • gl  luvure sin. compl.
  • gl  nbule sin. compl.
  • gl  pute sin. compl.
  • gl  voute sin. compl.
  • gl  voutere sin. compl.
  • gl  woute sin. compl.
  • gl  wute sin. compl.
  • it  vute
  • it  abotee sin. compl.
  • it  'abwetee sin. compl.
  • it  baboute sin. compl.
  • it  bamboute sin. compl.
  • it  boute sin. compl.
  • it  bubure sin. compl.
  • it  bule sin. compl.
  • it  bute sin. compl.
  • it  foute sin. compl.
  • it  luvure sin. compl.
  • it  nbule sin. compl.
  • it  pute sin. compl.
  • it  voute sin. compl.
  • it  voutere sin. compl.
  • it  woute sin. compl.
  • it  wute sin. compl.
  • nl  Vute
  • nl  Baboute sin. compl.
  • nl  Foute sin. compl.
  • nl  Voute sin. compl.
  • nl  Woute sin. compl.
  • pt  vute
  • pt  abotee sin. compl.
  • pt  'abwetee sin. compl.
  • pt  baboute sin. compl.
  • pt  bamboute sin. compl.
  • pt  boute sin. compl.
  • pt  bubure sin. compl.
  • pt  bule sin. compl.
  • pt  bute sin. compl.
  • pt  foute sin. compl.
  • pt  luvure sin. compl.
  • pt  nbule sin. compl.
  • pt  pute sin. compl.
  • pt  voute sin. compl.
  • pt  voutere sin. compl.
  • pt  woute sin. compl.
  • pt  wute sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria

Definició
El terme vute fa referència al grup ètnic i és l'arrel per al terme persona. Els vutes anomenen la seva llengua nyindi vute, 'la parla dels vutes'. Els alemanys van denominar-los wute; els veïns bantús els anomenaven baboute, terme que fou adoptat per l'administració colonial francesa. Està conformat per unes deu variants dialectals. Segons sembla ha rebut una forta influència de la llengua ful.

El vute s'havia classificat com a llengua aïllada. Posteriorment es va incloure dins el grup mambiloide, un grup de llengües parlades a la zona compresa entre l'altiplà de Mambila, la plana de Tikar i l'altiplà d'Adamawa, en territori de Nigèria i el Camerun.

Sembla que es van traslladar en direcció sud cap a la ubicació actual des de la regió de Tignère, Tibati i Banyo, on encara hi ha alguns pobles vutes. Era un poble de caçadors i guerrers que va oferir molta resistència contra els fuls i va anar conquerint el territori d'altres grups en la seva avançada.
bambuluwe bambuluwe

Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Camerun

  • ca  awing
  • ca  awi sin. compl.
  • ca  bambuluwe sin. compl.
  • ca  mbwe'wi sin. compl.
  • de  Awing
  • de  Awi sin. compl.
  • de  Bambuluwe sin. compl.
  • de  Mbwe'wi sin. compl.
  • en  Awing
  • en  Awi sin. compl.
  • en  Bambuluwe sin. compl.
  • en  Mbwe'wi sin. compl.
  • es  awing
  • es  awi sin. compl.
  • es  bambuluwe sin. compl.
  • es  mbwe'wi sin. compl.
  • eu  awing
  • eu  awi sin. compl.
  • eu  bambuluwe sin. compl.
  • eu  mbwe'wi sin. compl.
  • fr  awing
  • fr  awi sin. compl.
  • fr  bambuluwe sin. compl.
  • fr  mbwe'wi sin. compl.
  • gl  awing
  • gl  awi sin. compl.
  • gl  bambuluwe sin. compl.
  • gl  mbwe'wi sin. compl.
  • it  awing
  • it  awi sin. compl.
  • it  bambuluwe sin. compl.
  • it  mbwe'wi sin. compl.
  • nl  Awing
  • nl  Awi sin. compl.
  • nl  Bambuluwe sin. compl.
  • nl  Mbwe'wi sin. compl.
  • pt  awing
  • pt  awi sin. compl.
  • pt  bambuluwe sin. compl.
  • pt  mbwe'wi sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Camerun

Definició
L'awing es parla a l'oest del Camerun, concretament al poble d'Awing, a la província del Nord-oest. Aquest poble es troba envoltat de muntanyes i força aïllat d'altres grups lingüístics.

Aquesta llengua forma part del grup de llengües ngembes, el qual inclou també el bafut, el bambili, el mankon, el mundum, el nkwen i el pinyin.

Els parlants d'awing mostren una actitud positiva envers la seva llengua, la qual cosa n'afavoreix l'ús i la transmissió. Generalment, però, parlen també anglès, llengua oficial i utilitzada en l'ensenyament, i pidgin anglès del Camerun, utilitzat com a llengua franca a la regió. Actualment hi ha una tendència entre les generacions més joves a barrejar l'anglès i el pidgin anglès amb l'awing.
bamekon bamekon

Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Camerun

  • ca  kom
  • ca  bamekon sin. compl.
  • ca  bikom sin. compl.
  • ca  kong sin. compl.
  • ca  nkom sin. compl.
  • cod  itanikom
  • de  Kom
  • de  Bamekon sin. compl.
  • de  Bikom sin. compl.
  • de  Kong sin. compl.
  • en  Kom
  • en  Bamekon sin. compl.
  • en  Bikom sin. compl.
  • en  Kong sin. compl.
  • en  Nkom sin. compl.
  • es  kom
  • es  bamekon sin. compl.
  • es  bikom sin. compl.
  • es  kong sin. compl.
  • es  nkom sin. compl.
  • eu  kom
  • eu  bamekon sin. compl.
  • eu  bikom sin. compl.
  • eu  kong sin. compl.
  • eu  nkom sin. compl.
  • fr  kom
  • fr  bamekom sin. compl.
  • fr  bikom sin. compl.
  • fr  itangikom sin. compl.
  • fr  kong sin. compl.
  • gl  kom
  • gl  bamekon sin. compl.
  • gl  bikom sin. compl.
  • gl  kong sin. compl.
  • gl  nkom sin. compl.
  • it  kom
  • it  bamekon sin. compl.
  • it  bikom sin. compl.
  • it  kong sin. compl.
  • it  nkom sin. compl.
  • nl  Kom
  • nl  Bamekom sin. compl.
  • nl  Bikom sin. compl.
  • nl  Itangikom sin. compl.
  • nl  Kong sin. compl.
  • pt  kom
  • pt  bamekon sin. compl.
  • pt  bikom sin. compl.
  • pt  kong sin. compl.
  • pt  nkom sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Camerun

Definició
El kom es parla al sud-oest del Camerun i és una de les tres llengües majoritàries a la província del Nord-oest, juntament amb el bafut i el lamnso'. La concentració demogràfica dels parlants de kom i l'actitud positiva envers la seva llengua n'afavoreix l'ús i la transmissió. El bilingüisme en anglès o pidgin anglès del Camerun és habitual, especialment entre els homes adults; però els infants generalment són monolingües en kom.

El kom s'ensenya a les escoles gràcies als programes d'educació bilingüe, que es duen a terme des de fa més de deu anys.

Aquesta llengua presenta manlleus de l'anglès, entre els quals lâm de lamp 'làmpara de querosè'; lȗm de room 'habitació d'una casa'; nfamasi literalment 'vuits' (eights, en anglès) però utilitzat per a referir-se a la sida (aids, en anglès).
bamenyan bamenyan

Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Camerun

  • ca  mamenyam
  • ca  bamenyan sin. compl.
  • ca  mamenyan sin. compl.
  • ca  mengambo sin. compl.
  • ca  pamenyan sin. compl.
  • de  Bamenyam
  • de  Bamenyan sin. compl.
  • de  Mamenyan sin. compl.
  • de  Mengambo sin. compl.
  • de  Pamenyan sin. compl.
  • en  Mamenyam
  • en  Bamenyan sin. compl.
  • en  Mamenyan sin. compl.
  • en  Mengambo sin. compl.
  • en  Pamenyan sin. compl.
  • es  mamenyam
  • es  bamenyan sin. compl.
  • es  mamenyan sin. compl.
  • es  mengambo sin. compl.
  • es  pamenyan sin. compl.
  • eu  mamenyam
  • eu  bamenyan sin. compl.
  • eu  mamenyan sin. compl.
  • eu  mengambo sin. compl.
  • eu  pamenyan sin. compl.
  • fr  bamenyam
  • fr  mamenyam sin. compl.
  • fr  mamenyan sin. compl.
  • fr  mengambo sin. compl.
  • fr  pamenyan sin. compl.
  • gl  mamenyam
  • gl  bamenyan sin. compl.
  • gl  mamenyan sin. compl.
  • gl  mengambo sin. compl.
  • gl  pamenyan sin. compl.
  • it  mamenyam
  • it  bamenyan sin. compl.
  • it  mamenyan sin. compl.
  • it  mengambo sin. compl.
  • it  pamenyan sin. compl.
  • nl  Mamenyam
  • nl  Bamenyam sin. compl.
  • nl  Mamenyan sin. compl.
  • nl  Mengambo sin. compl.
  • nl  Pamenyan sin. compl.
  • pt  mamenyam
  • pt  bamenyan sin. compl.
  • pt  mamenyan sin. compl.
  • pt  mengambo sin. compl.
  • pt  pamenyan sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Camerun

Definició
El mamenyam es parla a l'oest del Camerun, principalment al poble de Bamenyan. Sembla que també hi ha parlants d'aquesta llengua als pobles de Bamali, Bambalang, Bamukumbit i Batchandé. Originalment la comunitat lingüística mamenyam incloïa aquests pobles. Tanmateix, quan el Camerun es va dividir entre França i Gran Bretanya després de la Primera Guerra Mundial, Bamenyan va quedar sota l'administració francòfona, com a part de la província de l'Oest; mentre que aquests quatre pobles van quedar sota l'administració anglòfona, com a part de la província del Nord-oest.

Els parlants de mamenyam s'autodenominen panɛ i utilitzen el nom məŋgá' mə, que significa 'jo dic allò,' per a referir-se a la seva llengua.

El mamenyam s'utilitza en tots el àmbits de la vida privada. En contextos en què hi ha persones d'altres comunitats lingüístiques (com ara els mercats o el dispensari), els parlants de mamenyam utilitzen el francès o el pidgin anglès del Camerun, segons la procedència dels seus interlocutors (zona oficialment francòfona o anglòfona respectivament).

Aquesta llengua presenta poca variació dialectal.
bameta bameta

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun

  • ca  meta'
  • ca  bameta sin. compl.
  • ca  chubo sin. compl.
  • ca  menemo-moghamo sin. compl.
  • ca  metta sin. compl.
  • ca  mitaa sin. compl.
  • ca  moghamo-menemo sin. compl.
  • ca  muta sin. compl.
  • de  Meta'
  • de  Bameta sin. compl.
  • de  Chubo sin. compl.
  • de  Metta sin. compl.
  • de  Mitaa sin. compl.
  • en  Meta'
  • en  Bameta sin. compl.
  • en  Chubo sin. compl.
  • en  Menemo-moghamo sin. compl.
  • en  Metta/Mitaa sin. compl.
  • en  Moghamo-menemo sin. compl.
  • en  Muta sin. compl.
  • es  meta'
  • es  bameta sin. compl.
  • es  chubo sin. compl.
  • es  menemo-moghamo sin. compl.
  • es  metta/Mitaa sin. compl.
  • es  moghamo-menemo sin. compl.
  • es  muta sin. compl.
  • eu  meta'
  • eu  bameta sin. compl.
  • eu  chubo sin. compl.
  • eu  menemo-moghamo sin. compl.
  • eu  metta/Mitaa sin. compl.
  • eu  moghamo-menemo sin. compl.
  • eu  muta sin. compl.
  • fr  meta'
  • fr  bameta sin. compl.
  • fr  chubo sin. compl.
  • fr  metta sin. compl.
  • fr  mitaa sin. compl.
  • gl  meta'
  • gl  bameta sin. compl.
  • gl  chubo sin. compl.
  • gl  menemo-moghamo sin. compl.
  • gl  metta/Mitaa sin. compl.
  • gl  moghamo-menemo sin. compl.
  • gl  muta sin. compl.
  • it  meta'
  • it  bameta sin. compl.
  • it  chubo sin. compl.
  • it  menemo-moghamo sin. compl.
  • it  metta/Mitaa sin. compl.
  • it  moghamo-menemo sin. compl.
  • it  muta sin. compl.
  • nl  Meta'
  • nl  Bameta sin. compl.
  • nl  Chubo sin. compl.
  • nl  Metta sin. compl.
  • nl  Mitaa sin. compl.
  • pt  meta'
  • pt  bameta sin. compl.
  • pt  chubo sin. compl.
  • pt  menemo-moghamo sin. compl.
  • pt  metta/Mitaa sin. compl.
  • pt  moghamo-menemo sin. compl.
  • pt  muta sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun

Definició
El meta' és una llengua parlada per unes 87.000 persones a l'àrea de Bamenda. Té com a grups veïns els ngies i els ngoshies, que parlen llengües del mateix grup lingüístic, el momo. Sembla que hi ha cert nivell d'intercomprensió entre les llengües d'aquests tres grups; en converses mixtes els participants poden fer servir les seves respectives llengües o bé el pidgin anglès del Camerun.

La llengua meta' rep també la denominació menemo-moghamo o moghamo-meneno en referència a les dues variants dialectals de què consta. Algunes fonts, però, classifiquen el moghamo com una llengua independent. El menemo es divideix en diversos subdialectes: metta, meta', uta', bameta.
bamileké bamileké

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide, Àfrica > Camerun

  • ca  bamileké
  • ca  bamileke sin. compl.
  • ca  bamiléké sin. compl.
  • cod  ばみれけご
    ばみれけご
  • ar  باميلكية
  • cy  Bamileke
  • cy  Bamileké sin. compl.
  • cy  Bamiléké sin. compl.
  • de  Bamiléké
  • de  Bamileke sin. compl.
  • en  Bamileke
  • en  Bamileké sin. compl.
  • en  Bamiléké sin. compl.
  • es  bamileké
  • es  bamileke sin. compl.
  • es  bamiléké sin. compl.
  • eu  bamilekera
  • eu  bamileké sin. compl.
  • eu  bamiléké sin. compl.
  • fr  bamiléké
  • fr  bamileke sin. compl.
  • fr  bamileké sin. compl.
  • gl  bamileké
  • gl  bamileke sin. compl.
  • gl  bamiléké sin. compl.
  • gn  vamileke
  • gn  bamileke sin. compl.
  • gn  vamiléké sin. compl.
  • it  bamileke
  • it  bamileké sin. compl.
  • it  bamiléké sin. compl.
  • it  duala sin. compl.
  • ja  バミレケ語
  • nl  Bamileké
  • nl  Bamileke sin. compl.
  • nl  Bamiléké sin. compl.
  • pt  bamileké
  • pt  bamileke sin. compl.
  • pt  bamiléké sin. compl.
  • ru  Бамилеке
  • ru  Бамилеко sin. compl.
  • zh  巴米来科语
  • zh  巴米勒科、巴米勒克 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide, Àfrica > Camerun

Definició
Els bamilekés es divideixen en unes 100 tribus, cadascuna amb el seu cap. Malgrat que actualment viuen dispersos i que les colonitzacions anglesa i francesa van contribuir a escindir-los, els diversos grups bamilekés conserven un fort lligam històric, cultural i lingüístic.

Gràcies a la tradició oral podem reconstruir la procedència, les migracions i les relacions de les diverses tribus.

El bamileké té una divisió dialectal complexa. Se solen distingir 11 dialectes principals: ghomala', fe'fe', nda'nda', iemba, medumba, mengaka, ngiemboom, ngomba, ngombale, kwa i ngwe.
baminge baminge

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun

  • ca  ngie
  • ca  angie sin. compl.
  • ca  baminge sin. compl.
  • ca  baninge sin. compl.
  • ca  mengum sin. compl.
  • ca  mingi sin. compl.
  • ca  ngi sin. compl.
  • ca  ugie sin. compl.
  • ca  ungie sin. compl.
  • de  Ngie
  • de  Angie sin. compl.
  • de  Baninge sin. compl.
  • de  Mingi sin. compl.
  • de  Ngi sin. compl.
  • en  Ngie
  • en  Angie sin. compl.
  • en  Baminge/baninge sin. compl.
  • en  Mengum sin. compl.
  • en  Mingi/Ngi sin. compl.
  • en  Ugie sin. compl.
  • en  Ungie sin. compl.
  • es  ngie
  • es  angie sin. compl.
  • es  baminge/baninge sin. compl.
  • es  mengum sin. compl.
  • es  mingi/Ngi sin. compl.
  • es  ugie sin. compl.
  • es  ungie sin. compl.
  • eu  ngie
  • eu  angie sin. compl.
  • eu  baminge/baninge sin. compl.
  • eu  mengum sin. compl.
  • eu  mingi/Ngi sin. compl.
  • eu  ugie sin. compl.
  • eu  ungie sin. compl.
  • fr  ngie
  • fr  angie sin. compl.
  • fr  baninge sin. compl.
  • fr  mingi sin. compl.
  • fr  ngi sin. compl.
  • gl  ngie
  • gl  angie sin. compl.
  • gl  baminge/baninge sin. compl.
  • gl  mengum sin. compl.
  • gl  mingi/Ngi sin. compl.
  • gl  ugie sin. compl.
  • gl  ungie sin. compl.
  • it  ngie
  • it  angie sin. compl.
  • it  baminge/baninge sin. compl.
  • it  mengum sin. compl.
  • it  mingi/Ngi sin. compl.
  • it  ugie sin. compl.
  • it  ungie sin. compl.
  • nl  Ngie
  • nl  Angie sin. compl.
  • nl  Baninge sin. compl.
  • nl  Mingi sin. compl.
  • nl  Ngi sin. compl.
  • pt  ngie
  • pt  angie sin. compl.
  • pt  baminge/baninge sin. compl.
  • pt  mengum sin. compl.
  • pt  mingi/Ngi sin. compl.
  • pt  ugie sin. compl.
  • pt  ungie sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun

Definició
El ngie és parlat a dinou pobles al nord de Widekum i al sud d'Oshie, a l'àrea de Bamenda. La comunitat s'autodenomina ngie, però alguns grups veïns fan servir altres noms, com ara ungie o baminge. A la part occidental del territori ngie, als pobles d'Esaw, Bassic, Abichia, Echia i Nkon, hi ha un subgrup que parla una variant anomenada mengum o igumanyang; la distància entre el mengum i el ngie és prou important, de manera que alguns autors les consideren llengües diferents. Dins del ngie pròpiament dit, hi ha tan sols petites diferències dialectals, especialment entre els pobles centrals i els dos del sud, Akuwu i Azem. El ngie s'inclou dins el grup momo.

Segons els mateixos ngies, són originaris de Duduum, com altres grups veïns amb els quals comparteixen una identitat cultural: els ngoshies, els ngwos i els moghamos. Segons diuen, hi ha cert nivell d'intercomprensió entre el ngie i les llengües d'aquestes comunitats, també del grup momo.

Els ngies fan servir el pidgin anglès del Camerun amb persones d'altres grups lingüístics i, més estranyament, anglès, la llengua de l'ensenyament. El pidgin és força emprat en la vida diària de la comunitat (al mercat, als centres de salut, en les reunions regionals, etc.), tot i que el ngie és la llengua principal a casa, al camp i entre els amics. Els joves parlen sobretot ngie, però el barregen amb el pidgin i l'anglès, fet vist negativament pels adults.

L'única temptativa d'estandardització de la llengua ngie ha estat impulsada per Florence Umenjoh, un parlant nadiu amb estudis en lingüística. Umenjoh és autor d'un llibre sobre la història de la llengua i responsable d'un diari en què es presenta vocabulari ngie.
bamum bamum

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria

  • ca  bamun
  • ca  bamum sin. compl.
  • cod  shipamon
  • ar  بامونية
  • cy  Bamun
  • cy  Bamum sin. compl.
  • de  Bamun
  • de  Bamum sin. compl.
  • en  Bamum
  • en  Bamoum sin. compl.
  • en  Bamoun sin. compl.
  • en  Bamun sin. compl.
  • es  bamún
  • es  bamum sin. compl.
  • eu  bamunera
  • eu  bamum sin. compl.
  • fr  bamoun
  • fr  bamum sin. compl.
  • gl  bamun
  • gl  bamum sin. compl.
  • gn  vamun
  • gn  bamum sin. compl.
  • it  bamoun
  • it  bamoum sin. compl.
  • it  bamum sin. compl.
  • it  bamun sin. compl.
  • ja  バムン語
  • nl  Bamun
  • nl  Bamum sin. compl.
  • pt  bamun
  • ru  Бамун
  • ru  Бамум sin. compl.
  • zh  巴蒙语
  • zh  巴姆语 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria

Definició
Tal com és habitual al Camerun, a més dels parlants nadius el bamun compta amb un gran nombre de camerunesos que el saben com a segona llengua.

El bamun és utilitzat amb normalitat a la ràdio. Hi ha cantants locals de renom, com Claude Ndam i Gerryland.

A les darreries del segle XIX, el sultà Njoya i el seu cercle de palau van elaborar una forma d'escriptura fonètica per al bamun anomenada a-ka-u-ku, la qual va tenir força difusió fins que els colonitzadors francesos van destruir les escoles on s'ensenyava i el sistema va caure en desús.