Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "aconsellar" in all thematic areas

0 CRITERI Denominació femenina (1): Representació de formes dobles determinades pel sexe (sistema tradicional) 0 CRITERI Denominació femenina (1): Representació de formes dobles determinades pel sexe (sistema tradicional)

<Denominació>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació femenina (1): Representació de formes dobles determinades pel sexe (sistema tradicional)
  • ca  Grup 1: aconsellador -a (EXEMPLE), n m, f
  • ca  Grup 1: falb -a (EXEMPLE), adj
  • ca  Grup 1: guerxo -a (EXEMPLE), adj
  • ca  Grup 1: obstetre -a (EXEMPLE), n m, f
  • ca  Grup 2: audiòleg -òloga (EXEMPLE), n m, f
  • ca  Grup 2: educatiu -iva (EXEMPLE), adj
  • ca  Grup 3: cec cega (EXEMPLE), adj
  • ca  Grup 3: home anunci, dona anunci (EXEMPLE), n m, f
  • ca  Grup 3: joni jònia (EXEMPLE), n m, f
  • ca  Grup 3: petri pètria (EXEMPLE), adj
  • ca  Grup 3: roig roja (EXEMPLE), n m, f
  • ca  Grup 4: mestre-sala, mestra-sala (EXEMPLE), n m, f

<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>

Definition
El sistema tradicional en lexicografia i terminologia catalanes per a representar les formes femenines d'adjectius i noms de doble gènere consisteix a reduir-les a l'última lletra o les últimes lletres i a recollir-les a continuació de la forma masculina.

Els criteris de reducció de la forma femenina són els següents:

(Grup 1) Si la forma femenina difereix de la masculina per l'afegiment d'una a o per la substitució de la vocal final per una a, es redueix la forma femenina a una a.
Ex. 1: falb -a adj; aconsellador -a n m, f
Ex. 2: guerxo -a adj; obstetre -a n m, f

(Grup 2) Si la forma femenina difereix de la masculina en més d'una lletra però la forma masculina no és monosil·làbica, no hi ha canvis d'accent gràfic en la primera síl·laba ni hi ha radicals diferents, es redueix la forma femenina a la terminació des de la vocal tònica.
Ex.: educatiu -iva adj; audiòleg -òloga n m, f

(Grup 3) Si la forma femenina difereix de la masculina en més d'una lletra i, a més, la forma masculina és monosil·làbica, hi ha canvis d'accent gràfic en la primera síl·laba o bé radicals diferents, es recull la forma femenina completa.
Ex. 1: cec cega adj; roig roja n m, f
Ex. 2: petri pètria adj; joni jònia n m, f
Ex. 3: home anunci, dona anunci n m, f

(Grup 4) En casos concrets de dificultat gràfica d'interpretació d'una forma femenina dels grups 1 o 2, es pot recollir sencera.
Ex.: mestre-sala, mestra-sala n m, f (En comptes de *mestre-sala -a-sala)

A. Avantatges del sistema tradicional
Els avantatges d'aquest sistema de representació del femení són els següents:
(1) Brevetat del conjunt de la denominació (és important, sobretot, en productes de paper).
(2) Facilitat de representació en una eina de gestió perquè fa possible utilitzar un sol camp per a la denominació.

B. Inconvenients del sistema tradicional
Els inconvenients d'aquest sistema de representació del femení són els següents:
(1) Inconvenient conceptual: Presenta les formes de cada gènere com si el concepte del gènere masculí fos el bàsic i el concepte del gènere femení en derivés.
. En els adjectius, la forma masculina i la forma femenina comparteixen tot el concepte, ja que el gènere depèn del gènere del nom antecedent, fins al punt que un adjectiu reservat a un sexe pot prendre el gènere contrari (un espècimen embarassat, una cara barbuda).
. En els noms, la forma masculina i la forma femenina comparteixen el nucli del concepte però no la totalitat, ja que cada forma té un gènere inherent.
(2) Inconvenient formal: Presenta les formes de cada gènere com si la forma masculina fos la bàsica i la forma femenina en derivés.
. La forma femenina no es crea sobre la forma masculina, sinó que totes dues es creen sobre una forma subjacent a la qual les regles de gènere atribueixen flexió masculina o flexió femenina segons el gènere de la paraula (en el cas dels noms) o bé segons el gènere de l'antecedent (en el cas dels adjectius). La identificació entre forma masculina i forma subjacent és indefensable en el cas dels noms, que ja estan marcats amb un gènere inherent.
(3) Inconvenient d'interpretació: Dificulta la interpretació de l'usuari, sobretot en el cas de denominacions sintagmàtiques.
Ex.: comissari -ària tècnic -a controlador -a (ajunta comissari tècnic controlador i comissària tècnica controladora)
(4) Inconvenient metodològic: Planteja dubtes al terminòleg en casos de solució no evident.
Ex.: hoste -essa; abat abadessa
(5) Inconvenient d'autoritat: En contra d'aquest sistema tradicional, la primera edició del diccionari normatiu de l'IEC (1995), ja va optar per escriure la forma femenina completa en els noms de doble gènere.
Ex.: professor professora

C. Conclusió: Necessitat d'un altre sistema
A la vista dels inconvenients que planteja el sistema tradicional, es proposa un nou sistema de representació de les formes femenines. (Vegeu els criteris Representació de denominacions femenines (2) i Representació de denominacions femenines (3).)

Note

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes Denominació femenina (2): Representació de formes dobles determinades pel sexe (proposta de tractament) i Denominació femenina (3): Representació de formes no determinades pel sexe (tractament).
  • 2. Podeu consultar el document de criteri original, Denominació: Representació del femení (Generalitats), en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacions-representacio-femeni-generalitats.pdf).
acoltellar acoltellar

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  acoltellar, v tr
  • es  acuchillar
  • en  make slits in, to

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Definition
Adornar un vestit fent-hi talls o obertures semblants a coltellades.
Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aconseguir, v tr
  • ca  assolir, v tr sin. compl.
  • ca  atènyer, v tr sin. compl.
  • ca  obtenir, v tr sin. compl.
  • es  alcanzar
  • es  conseguir
  • es  lograr
  • es  obtener

<Dret>

Definition
Algú, arribar a fer {allò que es proposa} o a obtenir {allò que desitja} amb el propi esforç.

Note

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Aconseguí entrar al cos dels Mossos d'Esquadra.

    Ex.: Va obtenir una plaça a l'ajuntament.

    Ex.: L'Ajuntament ha pres les mesures adients per a atènyer la protecció de les dades personals contingudes en fitxers de titularitat municipal.

    Ex.: Cal posar en pràctica polítiques necessàries que permetin assolir un major grau de seguretat en el treball.

    V. t.: a preu fet adv
aconsellador | aconselladora aconsellador | aconselladora

<Psicologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  aconsellador | aconselladora, n m, f
  • es  consejero
  • fr  conseiller
  • en  counsellor

<Psicologia>

Definition
Especialista en aconsellament.
afusellar afusellar

<Lleure > Jocs. Joguines > Jocs de cartes>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  afusellar, v intr
  • ca  anar a l'afusellada, v intr sin. compl.

<Lleure > Jocs. Joguines > Jocs de cartes>

Definition
Demanar, un jugador del set i mig, una carta al banquer després d'haver posat cap per amunt una carta que equival al mig.
agent de viatges agent de viatges

<Lleure. Turisme > Ocupacions>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  agent de viatges, n m, f
  • ca  agent turístic | agent turística, n m, f
  • ca  empleat d'agència de viatges | empleada d'agència de viatges, n m, f sin. compl.
  • es  agente de viajes
  • es  empleado de agencia de viajes
  • fr  agent de voyages
  • fr  conseiller en voyages
  • en  travel agent
  • en  travel consultant

<Lleure. Turisme > Ocupacions>

Definition
Persona que, en una agència de viatges, s'encarrega de fer l'itinerari i el pressupost d'un viatge i de reservar-ne els bitllets i l'allotjament.
agent de viatges agent de viatges

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

  • ca  agent de viatges, n m, f
  • ca  agent turístic | agent turística, n m, f
  • es  agente de viajes, n m, f
  • fr  agent de voyages | agente de voyages, n m, f
  • fr  conseiller en voyages | conseillère en voyages, n m, f
  • en  travel agent, n
  • en  travel consultant, n
  • en  travel counsellor, n
  • en  travel counselor, n
  • de  Reiseagent | Reiseagentin, n m, f
  • de  Reiseberater | Reiseberaterin, n m, f

<Turisme > Organització i intermediació de viatges>

Definition
Persona que, en una agència de viatges, s'encarrega de l'organització i la planificació d'un viatge amb tasques que poden incloure l'elaboració d'un itinerari, el pressupost d'un viatge o la reserva de bitllets o d'allotjament.
amigdalí -ina amigdalí -ina

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  amigdalí -ina, adj
  • ca  tonsil·lar, adj
  • es  amigdalino
  • es  tonsilar
  • fr  amygdalien
  • en  tonsillar

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

amigdalí -ina amigdalí -ina

<Ciències de la salut > Otorrinolaringologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'otorrinolaringologia [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/148>

  • ca  amigdalí -ina, adj
  • ca  tonsil·lar, adj sin. compl.
  • es  amigdalino
  • es  tonsilar
  • en  amygdalin
  • en  tonsillar

<Otorinolaringologia > Faringologia > Fisiologia>

Definition
Relatiu o pertanyent a les amígdales.
amigdalí -ina amigdalí -ina

<.FITXA REVISADA>, <Odontoestomatologia>, <Otorrinolaringologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  amigdalí -ina, adj
  • ca  tonsil·lar, adj sin. compl.
  • es  amigdalino -na, adj
  • es  tonsilar, adj
  • fr  amygdalien -iènne, adj
  • fr  tonsillaire, adj sin. compl.
  • en  tonsillar, adj
  • en  amygdaline, adj sin. compl.

<.FITXA REVISADA>, <Odontoestomatologia>, <Otorrinolaringologia>

Definition
Relatiu o pertanyent a les amígdales.