Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "conhort" in all thematic areas
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca aquintanar, v tr
- es adehesar, v tr
- fr convertir en pâturage, v tr
- fr transformer en pâturage, v tr
- en convert land into pasture (to), v tr
<Enginyeria forestal>
<Arts > Música>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2
En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca audició, n f
- es audición
- en concert
- en recital
<Música>
Definition
<Economia>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2024.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca bancaritzar, v tr
- es bancarizar
- fr bancariser
- en to convert into a bank
<Economia>
Definition
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca còndor andí, n m
- es cóndor andino
- fr condor des Andes
- en Andean condor
- de Andenkondor
- nc Vultur gryphus
<00 Fitxa il·lustrada>, <25.01 Ocells > Catartiformes > Catàrtids>
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca còndor andí, n m
- es cóndor andino
- fr condor des Andes
- en Andean condor
- de Andenkondor
- nc Vultur gryphus
<00 Fitxa il·lustrada>, <25.01 Ocells > Catartiformes > Catàrtids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca còndor de Califòrnia, n m
- es cóndor californiano
- fr condor de Californie
- en California condor
- de Kalifornischer Kondor
- nc Gymnogyps californianus
<25.01 Ocells > Catartiformes > Catàrtids>
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca còndor de Califòrnia, n m
- es cóndor californiano
- fr condor de Californie
- en California condor
- de Kalifornischer Kondor
- nc Gymnogyps californianus
<25.01 Ocells > Catartiformes > Catàrtids>
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cònjuge, n m, f
- ca consort, n m, f sin. compl.
- es cónyuge, n m, f
- es consorte, n m, f sin. compl.
<Dret civil>
<Dret canònic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cònjuge, n m, f
- ca consort, n m, f sin. compl.
- ca espòs | esposa, n m, f sin. compl.
- es consorte
- es cónyuge
- es esposo | esposa
<Dret canònic>
Definition
Note
- Àmbit: Inespecífic
-
Té més aplicació en el llenguatge formal i jurídic que no pas en el col·loquial.
Actualment, en les legislacions matrimonials civils més progressistes com ara l'espanyola, en haver cedit al pressupòsit de l'heterosexualitat, ambdós cònjuges poden tenir el mateix sexe, fet que comporta que el cònjuge del marit no ha de ser necessàriament la dona ni viceversa.
El terme s'usa preferentment en plural (cònjuges) i només excepcionalment en singular.
Té un component de relativitat (s'és cònjuge en relació amb l'altre), però rarament s'utilitza per a identificar l'altre membre de la parella casada, ja que per a això és més comú fer ús dels termes anteriorment indicats. En canvi, és freqüent emprar-lo en sentit genèric; així, es pot parlar de la condició o qualitat de cònjuge, o dels drets i deures del cònjuge. En plural, se sol utilitzar tant en aquest sentit genèric com per a al·ludir concretament a un matrimoni o a uns esposos determinats (per exemple, per a assenyalar que aquests cònjuges estan subjectes al règim econòmic de separació de béns).
La noció de cònjuge és aplicable als subjectes que componen el matrimoni ja constituït o matrimonium in facto esse, en contraposició als qui són subjectes del matrimoni en l'acte de constituir-se o matrimonium in fieri, a qui es denomina contraents.
Els cònjuges configuren el pressupòsit subjectiu del matrimoni (coniugium), la qual cosa significa que no hi pot haver cònjuge si no hi ha hagut una celebració matrimonial prèvia, d'acord amb les normes que cada legislació determina. Històricament, aquesta precisió va ser difusa. Gracià (segle XII) distingia el coniugium initiatum (matrimoni simplement iniciat per assentiment al matrimoni, però dissoluble) del coniugium ratum (que comportava la verificació posterior de la còpula i quedava llavors perfeccionat com a sagrament, de manera que esdevenia indissoluble). Actualment, el moment que constitueix el matrimoni és més clar, però, tenint en compte l'acostament del tractament jurídic de les unions de fet al matrimoni, els continguts i les conseqüències de la condició de cònjuge no estan allunyats, moltes vegades, del de simple more uxorio, de manera que no són estranyes les referències de la llei civil al cònjuge o a qui convisqui en una relació d'afectivitat anàloga.
La llei estableix el conjunt de drets i de deures (obligacions, segons el dret canònic) que vinculen els cònjuges, tot i que la naturalesa jurídica de la relació conjugal és doctrinalment debatuda, i depèn de la concepció jurídica del matrimoni en cada ordenament i en cada moment històric.
Atès que els cònjuges formen l'element subjectiu indispensable perquè existeixi el matrimoni, quan algun d'ells deixa d'existir, es dissol. Tant la llei canònica com la llei civil inclouen la mort com a causa de dissolució, però, des de determinats plantejaments teòrics, s'assenyala que més que dissolució és una causa d'extinció natural del matrimoni, per la manca (desaparició) d'aquest element subjectiu. La condició de cònjuge també deixa de donar-se per les altres causes de dissolució del matrimoni (no per la simple separació). Si el matrimoni és nul, teòricament no hi ha cònjuges, perquè no hi ha matrimoni. Però, mentre el matrimoni no és declarat nul, es manté vigent el favor matrimonii (presumpció de validesa). A més, els efectes de l'anomenat matrimoni putatiu, aplicables al matrimoni nul, poden produir conseqüències similars a les conjugals a favor del cònjuge de bona fe.
<Arts > Circ>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de circ [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/165/>
- ca cafè concert, n m
- ca cafè cantant, n m sin. compl.
- es café cantante
- es café concierto
- fr café-concert
- it café-chantant
- it caffè concerto
- en café-chantant
<Circ > Espai escènic>
Definition
Note
- Els cafès concert acollien originàriament números musicals.
