Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca gargallida, n f
nc Silene coeli-rosa (L.) Godr.
nc Agrostemma coeli-rosa L. sin. compl.
nc Lychnis coeli-rosa Desr. in Lam. sin. compl.

<Botànica > cariofil·làcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca gargallida, n f
nc Silene coeli-rosa (L.) Godr.
nc Agrostemma coeli-rosa L. sin. compl.
nc Lychnis coeli-rosa Desr. in Lam. sin. compl.

<Botànica > cariofil·làcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.

ca Govern de Catalunya, n m
ca Govern de la Generalitat, n m
ca Consell Executiu, n m sin. compl.
oc Govèrn de Catalonha, n m
oc Govèrn dera Generalitat, n m
es Gobierno de Cataluña, n m
es Gobierno de la Generalidad, n m
fr Gouvernement de Catalogne, n m
fr Gouvernement de la Generalitat, n m
en Government of Catalonia, n
SC https://youtu.be/-RU38qyj0wY

<Activitat parlamentària > Relació amb altres institucions>

Definition

Òrgan superior col·legiat que dirigeix l'acció política i l'Administració de la Generalitat de Catalunya compost pel president de la Generalitat, el conseller primer o el vicepresident del Govern, si escau, i els consellers.

Note

1. El Govern de la Generalitat representa el poder executiu (per això també se l'anomena l'executiu). Entre altres funcions, té la d'elaborar i aplicar el pressupost. Pot exercir també la iniciativa legislativa amb l'adopció de decrets llei i decrets legislatius i per mitjà de la presentació de projectes de llei al Parlament. Les funcions executives del Govern són exercides per l'Administració de la Generalitat.
2. El Govern de la Generalitat és integrat, generalment, per membres del partit o la coalició que té la majoria d'escons al Parlament.
3. El Govern en funcions pot aprovar decrets llei, però no pot aprovar el projecte de llei de pressupostos de la Generalitat, no pot presentar projectes de llei al Parlament i no pot dictar decrets legislatius.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca heura, n f
ca hedra, n f sin. compl.
ca heurera, n f sin. compl.
ca hedrera, n f alt. sin.
ca heura (fruit), n f alt. sin.
ca heura forastera, n f alt. sin.
ca heures, n f pl alt. sin.
ca deura, n f var. ling.
ca edra, n f var. ling.
ca elres, n f pl var. ling.
ca eubra, n f var. ling.
ca eurera, n f var. ling.
ca fedra, n f var. ling.
ca gedra, n f var. ling.
ca hèdera, n f var. ling.
ca hedra trepadora, n f var. ling.
ca helra, n f var. ling.
ca lledrera, n f var. ling.
ca lleura, n f var. ling.
ca xedra, n f var. ling.
nc Hedera helix L.

<Botànica > araliàcies>

Note

MOLL2004c indica que la denominació heura forastera s'aplica a diverses cultivars de Hedera helix emprades en jardineria.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca heura, n f
ca hedra, n f sin. compl.
ca heurera, n f sin. compl.
ca hedrera, n f alt. sin.
ca heura (fruit), n f alt. sin.
ca heura forastera, n f alt. sin.
ca heures, n f pl alt. sin.
ca deura, n f var. ling.
ca edra, n f var. ling.
ca elres, n f pl var. ling.
ca eubra, n f var. ling.
ca eurera, n f var. ling.
ca fedra, n f var. ling.
ca gedra, n f var. ling.
ca hèdera, n f var. ling.
ca hedra trepadora, n f var. ling.
ca helra, n f var. ling.
ca lledrera, n f var. ling.
ca lleura, n f var. ling.
ca xedra, n f var. ling.
nc Hedera helix L.

<Botànica > araliàcies>

Note

MOLL2004c indica que la denominació heura forastera s'aplica a diverses cultivars de Hedera helix emprades en jardineria.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.

ca informe de la ponència, n m
oc informe dera ponéncia, n m
es informe de la ponencia, n m
fr rapport du comité législatif, n m
en legislative subcommittee report, n

<Activitat parlamentària > Funció legislativa>

Definition

Document que aprova la ponència d'una comissió legislativa en el procediment legislatiu i que és integrat pel text del projecte de llei o la proposició de llei, les esmenes recomanades i les propostes de tècnica legislativa i d'adequació al llenguatge legislatiu.

Note

1. Un informe de la ponència pot recomanar a la comissió legislativa l'adopció de determinades esmenes presentades pels diputats, transaccions entre les esmenes i la proposta legislativa, i també esmenes tècniques, de tècnica legislativa i d'adequació als usos formals i lingüístics, que proposen els serveis jurídics i els serveis d'assessorament lingüístic del Parlament. L'informe de la ponència pot incloure també un predictamen.
2. A partir de l'informe de la ponència la comissió legislativa elabora i aprova el dictamen de la comissió, que ha de ser debatut al Ple del Parlament.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de futbol [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/3/>

ca interior dret | interior dreta, n m, f
es interior derecho, interior derecha | interior derecha, n m, f
fr inter droit | inter droite, n m, f
fr intérieur droit | intérieure droite, n m, f
it centrocampista di destra, n m, f
en inside right, n
en right half, n
de rechte Halbstürmer | rechte Halbstürmerin, n m, f

<Esport > Esports de pilota > Futbol>

Definition

Interior que juga més a prop de la banda dreta del camp de joc.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.

ca investidura del president de la Generalitat, n f
oc investidura deth president dera Generalitat, n f
es investidura del presidente de la Generalidad, n f
fr investiture du président de la Generalitat, n f
en investiture of the President of the Generalitat, n

<Activitat parlamentària > Organització i funcionament>

Definition

Procediment per mitjà del qual el Parlament elegeix president de la Generalitat el diputat que s'ha presentat com a candidat a la presidència de la Generalitat, després d'un debat d'investidura.

Note

1. La investidura del president de la Generalitat requereix el vot favorable de la majoria absoluta dels diputats en una primera votació, o de la majoria simple en una segona votació. Un cop investit pel Parlament, el president de la Generalitat és nomenat pel rei a proposta del president del Parlament. El nomenament es publica en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
2. Vegeu també "debat d'investidura" i "sessió d'investidura".

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca jusquiam, n m
ca caramel·lera, n f sin. compl.
ca esquelleta, n f sin. compl.
ca gotets, n m pl sin. compl.
ca herba d'era, n f sin. compl.
ca herba d'esquelleta, n f sin. compl.
ca herba de capseta, n f sin. compl.
ca herba queixalera, n f sin. compl.
ca queixals de vella, n m pl sin. compl.
ca tabac bord, n m sin. compl.
ca tabac de paret, n m sin. compl.
ca cacauets, n m pl alt. sin.
ca caixeta, n f alt. sin.
ca capseta, n f alt. sin.
ca herba cacauera, n f alt. sin.
ca herba de la ira, n f alt. sin.
ca herba de la Mare de Déu, n f alt. sin.
ca herba de Santa Maria, n f alt. sin.
ca herba del mal de queixal, n f alt. sin.
ca mamellera, n f alt. sin.
ca xuclamel, n m alt. sin.
ca jusquíam, n m var. ling.
nc Hyoscyamus sp. pl.

<Botànica > solanàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca jusquiam, n m
ca caramel·lera, n f sin. compl.
ca esquelleta, n f sin. compl.
ca gotets, n m pl sin. compl.
ca herba d'era, n f sin. compl.
ca herba d'esquelleta, n f sin. compl.
ca herba de capseta, n f sin. compl.
ca herba queixalera, n f sin. compl.
ca queixals de vella, n m pl sin. compl.
ca tabac bord, n m sin. compl.
ca tabac de paret, n m sin. compl.
ca cacauets, n m pl alt. sin.
ca caixeta, n f alt. sin.
ca capseta, n f alt. sin.
ca herba cacauera, n f alt. sin.
ca herba de la ira, n f alt. sin.
ca herba de la Mare de Déu, n f alt. sin.
ca herba de Santa Maria, n f alt. sin.
ca herba del mal de queixal, n f alt. sin.
ca mamellera, n f alt. sin.
ca xuclamel, n m alt. sin.
ca jusquíam, n m var. ling.
nc Hyoscyamus sp. pl.

<Botànica > solanàcies>

Basic search

Advanced search

Results for "desra" in all thematic areas

Definition

Note

Note

Note

Definition

Note

Definition

Definition

Note