Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bruc boal, n m
ca bruc arbori, n m sin. compl.
ca bruc de pipes, n m sin. compl.
ca bruc mascle, n m sin. compl.
ca bruc, n m alt. sin.
ca bruc bouer, n m alt. sin.
ca bruc de bou, n m alt. sin.
ca bruc de fer escombres, n m alt. sin.
ca bruc de la flor blanca, n m alt. sin.
ca bruc de soca, n m alt. sin.
ca bruc de soques, n m alt. sin.
ca bruc femella, n m alt. sin.
ca bruc vertader, n m alt. sin.
ca bruguera, n f alt. sin.
ca dinada, n f alt. sin.
ca gat pixat, n m alt. sin.
ca bruc boual, n m var. ling.
ca bruc broal, n m var. ling.
ca bruc brual, n m var. ling.
ca castanjarjo, n m var. ling.
ca castanjarju, n m var. ling.
nc Erica arborea L.

<Botànica > ericàcies>

Note

Castanjarjo i castanjarju són noms algueresos provinents del sard castangiàrgiu / castanarju.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bruc boal, n m
ca bruc arbori, n m sin. compl.
ca bruc de pipes, n m sin. compl.
ca bruc mascle, n m sin. compl.
ca bruc, n m alt. sin.
ca bruc bouer, n m alt. sin.
ca bruc de bou, n m alt. sin.
ca bruc de fer escombres, n m alt. sin.
ca bruc de la flor blanca, n m alt. sin.
ca bruc de soca, n m alt. sin.
ca bruc de soques, n m alt. sin.
ca bruc femella, n m alt. sin.
ca bruc vertader, n m alt. sin.
ca bruguera, n f alt. sin.
ca dinada, n f alt. sin.
ca gat pixat, n m alt. sin.
ca bruc boual, n m var. ling.
ca bruc broal, n m var. ling.
ca bruc brual, n m var. ling.
ca castanjarjo, n m var. ling.
ca castanjarju, n m var. ling.
nc Erica arborea L.

<Botànica > ericàcies>

Note

Castanjarjo i castanjarju són noms algueresos provinents del sard castangiàrgiu / castanarju.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bruc d'escombres, n m
ca bruc femella, n m sin. compl.
ca bruga, n f sin. compl.
ca bronsa, n f alt. sin.
ca bruc, n m alt. sin.
ca bruc bord, n m alt. sin.
ca bruc de fer escombres, n m alt. sin.
ca bruc de llei, n m alt. sin.
ca bruguera, n f alt. sin.
ca cepell, n m alt. sin.
ca cimes, n f pl alt. sin.
ca mare de bruc, n f alt. sin.
ca salabruga, n f alt. sin.
ca castanyarjo, n m var. ling.
ca jusbarba, n f var. ling.
nc Erica scoparia L. subsp. scoparia

<Botànica > ericàcies>

Note

Castanyarjo és un nom alguerès provinent del sard castanarju/castanarzu.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bruc d'escombres, n m
ca bruc femella, n m sin. compl.
ca bruga, n f sin. compl.
ca bronsa, n f alt. sin.
ca bruc, n m alt. sin.
ca bruc bord, n m alt. sin.
ca bruc de fer escombres, n m alt. sin.
ca bruc de llei, n m alt. sin.
ca bruguera, n f alt. sin.
ca cepell, n m alt. sin.
ca cimes, n f pl alt. sin.
ca mare de bruc, n f alt. sin.
ca salabruga, n f alt. sin.
ca castanyarjo, n m var. ling.
ca jusbarba, n f var. ling.
nc Erica scoparia L. subsp. scoparia

<Botànica > ericàcies>

Note

Castanyarjo és un nom alguerès provinent del sard castanarju/castanarzu.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca bruc d'escombres, n m
ca bruc femella, n m sin. compl.
ca cepell negre, n m sin. compl.
ca petorrera negra, n f sin. compl.
es brezo de escobas, n m
fr bruyère à balais, n f
en besom heath, n
nc Erica scoparia

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bruc d'hivern, n m
ca bruc vermell, n m sin. compl.
ca cepell, n m sin. compl.
ca cepelló, n m sin. compl.
ca petorrera, n f sin. compl.
ca xipell, n m sin. compl.
ca arròs bord, n m alt. sin.
ca arrosset, n m alt. sin.
ca bruc, n m alt. sin.
ca bruc bord, n m alt. sin.
ca bruc de bou, n m alt. sin.
ca bruc de llei, n m alt. sin.
ca bruc mascle, n m alt. sin.
ca bruga, n f alt. sin.
ca bruguera, n f alt. sin.
ca carrassella, n f alt. sin.
ca cepella, n f alt. sin.
ca estepell, n m alt. sin.
ca herba petonera, n f alt. sin.
ca petarrell, n m alt. sin.
ca peterrell, n m alt. sin.
ca petonera, n f alt. sin.
ca petorra, n f alt. sin.
ca petorrell, n m alt. sin.
ca petorret, n m alt. sin.
ca petorrets, n m pl alt. sin.
ca petorrí, n m alt. sin.
ca petorro, n m alt. sin.
ca petorros, n m pl alt. sin.
ca tirapets, n m/f alt. sin.
ca arroset, n m var. ling.
ca bruque, n m var. ling.
ca burguera, n f var. ling.
ca cepello, n m var. ling.
ca cipell, n m var. ling.
ca ciprell, n m var. ling.
ca ciprelló, n m var. ling.
ca pedorrera, n f var. ling.
ca peterell, n m var. ling.
ca sapell, n m var. ling.
ca sepell, n m var. ling.
ca sepelle, n m var. ling.
ca sipell, n m var. ling.
ca xiprell, n m var. ling.
nc Erica multiflora L.

<Botànica > ericàcies>

Note

Respecte de la denominació bruc vermell, MASCLANS indica que s'empra preferentment per a l'espècie congènere Erica cinerea.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bruc d'hivern, n m
ca bruc vermell, n m sin. compl.
ca cepell, n m sin. compl.
ca cepelló, n m sin. compl.
ca petorrera, n f sin. compl.
ca xipell, n m sin. compl.
ca arròs bord, n m alt. sin.
ca arrosset, n m alt. sin.
ca bruc, n m alt. sin.
ca bruc bord, n m alt. sin.
ca bruc de bou, n m alt. sin.
ca bruc de llei, n m alt. sin.
ca bruc mascle, n m alt. sin.
ca bruga, n f alt. sin.
ca bruguera, n f alt. sin.
ca carrassella, n f alt. sin.
ca cepella, n f alt. sin.
ca estepell, n m alt. sin.
ca herba petonera, n f alt. sin.
ca petarrell, n m alt. sin.
ca peterrell, n m alt. sin.
ca petonera, n f alt. sin.
ca petorra, n f alt. sin.
ca petorrell, n m alt. sin.
ca petorret, n m alt. sin.
ca petorrets, n m pl alt. sin.
ca petorrí, n m alt. sin.
ca petorro, n m alt. sin.
ca petorros, n m pl alt. sin.
ca tirapets, n m/f alt. sin.
ca arroset, n m var. ling.
ca bruque, n m var. ling.
ca burguera, n f var. ling.
ca cepello, n m var. ling.
ca cipell, n m var. ling.
ca ciprell, n m var. ling.
ca ciprelló, n m var. ling.
ca pedorrera, n f var. ling.
ca peterell, n m var. ling.
ca sapell, n m var. ling.
ca sepell, n m var. ling.
ca sepelle, n m var. ling.
ca sipell, n m var. ling.
ca xiprell, n m var. ling.
nc Erica multiflora L.

<Botànica > ericàcies>

Note

Respecte de la denominació bruc vermell, MASCLANS indica que s'empra preferentment per a l'espècie congènere Erica cinerea.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca càdec, n m
ca ginebrissa, n f sin. compl.
ca càdec de fruit gros, n m alt. sin.
ca gargulls (gàlbul), n m pl alt. sin.
ca ginebre, n m alt. sin.
ca ginebre d'oli, n m alt. sin.
ca ginebre de lledons vermells, n m alt. sin.
ca ginebre femella, n m alt. sin.
ca ginebre roig, n m alt. sin.
ca ginebre rojal, n m alt. sin.
ca ginebrer, n m alt. sin.
ca ginebrera, n f alt. sin.
ca ginebró, n m alt. sin.
ca ginebró fals, n m alt. sin.
ca ginebrons, n m pl alt. sin.
ca oxícedre, n m alt. sin.
ca pilotetes de ginebre (gàlbul), n f pl alt. sin.
ca sivina, n f alt. sin.
ca cade, n m var. ling.
ca gayubas (gàlbul), n f pl var. ling.
ca genebre, n m var. ling.
ca genebró, n m var. ling.
ca ginebra, n f var. ling.
ca ginebre de llirons vermells, n m var. ling.
ca ginebro, n m var. ling.
ca nebrina, n f var. ling.
ca oxicedre, n m var. ling.
nc Juniperus oxycedrus L.

<Botànica > cupressàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca càdec, n m
ca ginebrissa, n f sin. compl.
ca càdec de fruit gros, n m alt. sin.
ca gargulls (gàlbul), n m pl alt. sin.
ca ginebre, n m alt. sin.
ca ginebre d'oli, n m alt. sin.
ca ginebre de lledons vermells, n m alt. sin.
ca ginebre femella, n m alt. sin.
ca ginebre roig, n m alt. sin.
ca ginebre rojal, n m alt. sin.
ca ginebrer, n m alt. sin.
ca ginebrera, n f alt. sin.
ca ginebró, n m alt. sin.
ca ginebró fals, n m alt. sin.
ca ginebrons, n m pl alt. sin.
ca oxícedre, n m alt. sin.
ca pilotetes de ginebre (gàlbul), n f pl alt. sin.
ca sivina, n f alt. sin.
ca cade, n m var. ling.
ca gayubas (gàlbul), n f pl var. ling.
ca genebre, n m var. ling.
ca genebró, n m var. ling.
ca ginebra, n f var. ling.
ca ginebre de llirons vermells, n m var. ling.
ca ginebro, n m var. ling.
ca nebrina, n f var. ling.
ca oxicedre, n m var. ling.
nc Juniperus oxycedrus L.

<Botànica > cupressàcies>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca cabàs, n m
ca senalla, n f sin. compl.
es capacho
es espuerta

<Construcció>

Definition

Receptacle fet de llata d'espart, amb dues nanses, que serveix per a transportar terra, pedres, sorra, etc.

Basic search

Advanced search

Results for "fenella" in all thematic areas

Note

Note

Note

Note

Note

Note

Definition