Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bonítol, n m
ca albacora, n f sin. compl.
ca bonítol de ventre ratllat, n m sin. compl.
ca bonítol petit, n m sin. compl.
ca bonitolet, n m sin. compl.
ca bonitoló [petit], n m sin. compl.
ca fumadell [petit], n m sin. compl.
ca llampuga, n f sin. compl.
ca melva, n f sin. compl.
ca palometa, n f sin. compl.
ca palomida, n f sin. compl.
ca vapora, n f sin. compl.
ca biza, n f var. ling.
ca bonítalo, n m var. ling.
ca bonito, n m var. ling.
ca bonitol, n m var. ling.
ca bonitol de ventre ratllat, n m var. ling.
ca bonitol petit, n m var. ling.
ca bonitu, n m var. ling.
ca bonyitol, n m var. ling.
ca bonyítol, n m var. ling.
ca bronítol, n m var. ling.
ca lista, n f var. ling.
ca palomita, n f var. ling.
ca palumida, n f var. ling.
nc Sarda sarda
nc Pelamys sarda var. ling.
nc Scomber sarda var. ling.
es bonito
es bonito atlántico
es listado
fr bonite à dos rayé
fr bonitou
fr pélamide
it palamita
en Atlantic bonito
en belted bonito
de pelamid

<Peixos > Escòmbrids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bufalaga tintòria, n f
ca badaolles, n f alt. sin.
ca bufalaga, n f alt. sin.
ca herba d'espart, n f alt. sin.
ca herba de Montserrat, n f alt. sin.
ca merdacruix, n m/f alt. sin.
ca brufalaga, n f var. ling.
ca bufaralda, n f var. ling.
ca bufaralga, n f var. ling.
ca buferalda, n f var. ling.
ca cagamutxo, n m var. ling.
ca fufaralga, n f var. ling.
nc Thymelaea tinctoria (Pourr.) Endl. subsp. tinctoria

<Botànica > timeleàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bufalaga tintòria, n f
ca badaolles, n f alt. sin.
ca bufalaga, n f alt. sin.
ca herba d'espart, n f alt. sin.
ca herba de Montserrat, n f alt. sin.
ca merdacruix, n m/f alt. sin.
ca brufalaga, n f var. ling.
ca bufaralda, n f var. ling.
ca bufaralga, n f var. ling.
ca buferalda, n f var. ling.
ca cagamutxo, n m var. ling.
ca fufaralga, n f var. ling.
nc Thymelaea tinctoria (Pourr.) Endl. subsp. tinctoria

<Botànica > timeleàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'antropologia. Barcelona: Fundació Barcelona, 1993. 153 p. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-05-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca camarilla, n f
es camarilla
en camarilla

Definition

Grup de persones, autoselectiu i relativament encobert, l'objecte del qual és el control d'un conjunt concret de recursos.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>

ca camarilla, n f
es camarilla, n f
fr coterie, n f
en cabal, n
en camarilla, n

<Classes, grups i categories socials > Grups socials>

Definition

Grup de persones, autoselectiu i relativament encobert, l'objecte del qual és influir en la presa de decisions de les autoritats per aconseguir el control sobre un conjunt concret de recursos.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA. GRUP DE RECERCA EN ESTUDIS POLÍTICS, LES IDENTITATS, LES INSTITUCIONS I LA CORRUPCIÓ. Terminologia de la corrupció i la transparència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2025. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/341>

ca camarilla, n f
es camarilla, n f

<Corrupció i transparència > Males pràctiques>

Definition

Grup de persones, autoselectiu i relativament encobert, l'objecte del qual és influir en la presa de decisions de les autoritats per aconseguir el control sobre un conjunt concret de recursos.

Note

Són exemples de camarilles grups d'interès o influència, més o menys formalitzats, com ara corrents d'un partit polític, grups de pressió no explicitats o grups que poden considerar-se organitzacions per a delinquir.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca camedris, n m
ca alzineta, n f sin. compl.
ca herba de Sant Domènec, n f sin. compl.
ca auledella, n f alt. sin.
ca beteta, n f alt. sin.
ca betònica, n f alt. sin.
ca escarlòpia, n f alt. sin.
ca fals peu de Crist, n m alt. sin.
ca herba betònica, n f alt. sin.
ca herba colònia, n f alt. sin.
ca herba de Sant Domingo, n f alt. sin.
ca herba febrera, n f alt. sin.
ca herba felera negra, n f alt. sin.
ca herbeta de la sang, n f alt. sin.
ca iva, n f alt. sin.
ca peu de rata, n m alt. sin.
ca pota de rata, n f alt. sin.
ca timó, n m alt. sin.
ca timó negre, n m alt. sin.
ca auladella, n f var. ling.
ca ausineta, n f var. ling.
ca auzineta, n f var. ling.
ca bretònica, n f var. ling.
ca brotònica, n f var. ling.
ca brutònica, n f var. ling.
ca camallís, n m var. ling.
ca camèdit, n m var. ling.
ca camèdits, n m pl var. ling.
ca camedri, n m var. ling.
ca camedrios, n m pl var. ling.
ca camedros, n m pl var. ling.
ca camellís, n m var. ling.
ca enzineta, n f var. ling.
ca herba brotónica, n f var. ling.
ca herba brutònica, n f var. ling.
ca xamedrios, n m pl var. ling.
nc Teucrium chamaedrys L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca camedris, n m
ca alzineta, n f sin. compl.
ca herba de Sant Domènec, n f sin. compl.
ca auledella, n f alt. sin.
ca beteta, n f alt. sin.
ca betònica, n f alt. sin.
ca escarlòpia, n f alt. sin.
ca fals peu de Crist, n m alt. sin.
ca herba betònica, n f alt. sin.
ca herba colònia, n f alt. sin.
ca herba de Sant Domingo, n f alt. sin.
ca herba febrera, n f alt. sin.
ca herba felera negra, n f alt. sin.
ca herbeta de la sang, n f alt. sin.
ca iva, n f alt. sin.
ca peu de rata, n m alt. sin.
ca pota de rata, n f alt. sin.
ca timó, n m alt. sin.
ca timó negre, n m alt. sin.
ca auladella, n f var. ling.
ca ausineta, n f var. ling.
ca auzineta, n f var. ling.
ca bretònica, n f var. ling.
ca brotònica, n f var. ling.
ca brutònica, n f var. ling.
ca camallís, n m var. ling.
ca camèdit, n m var. ling.
ca camèdits, n m pl var. ling.
ca camedri, n m var. ling.
ca camedrios, n m pl var. ling.
ca camedros, n m pl var. ling.
ca camellís, n m var. ling.
ca enzineta, n f var. ling.
ca herba brotónica, n f var. ling.
ca herba brutònica, n f var. ling.
ca xamedrios, n m pl var. ling.
nc Teucrium chamaedrys L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca castanyoleta, n f
ca burra, n f sin. compl.
ca castanyola, n f sin. compl.
ca cigala, n f sin. compl.
ca estudiant, n m sin. compl.
ca forcadella, n f sin. compl.
ca moret, n m sin. compl.
ca moret negre, n m sin. compl.
ca soldat, n m sin. compl.
ca somera, n f sin. compl.
ca somera negra, n f sin. compl.
ca tuta, n f sin. compl.
ca tutó [petit], n m sin. compl.
ca castañola, n f var. ling.
ca furcadella, n f var. ling.
ca morito, n m var. ling.
ca muret, n m var. ling.
ca negrita, n f var. ling.
ca negrito, n m var. ling.
nc Chromis chromis
nc Chromia castanea var. ling.
nc Chromis vulgaris var. ling.
nc Heliases chromis var. ling.
nc Sparus chromis var. ling.
es castañola
es castañuela
es negrita
es soldado
fr castagneau
fr castagnole
fr petite castagnole
it castagnola
en damselfish
en small black fish
de Mönchsfisch

<Peixos > Pomacèntrids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca castanyoleta, n f
ca burra, n f sin. compl.
ca castanyola, n f sin. compl.
ca cigala, n f sin. compl.
ca estudiant, n m sin. compl.
ca forcadella, n f sin. compl.
ca moret, n m sin. compl.
ca moret negre, n m sin. compl.
ca soldat, n m sin. compl.
ca somera, n f sin. compl.
ca somera negra, n f sin. compl.
ca tuta, n f sin. compl.
ca tutó [petit], n m sin. compl.
ca castañola, n f var. ling.
ca furcadella, n f var. ling.
ca morito, n m var. ling.
ca muret, n m var. ling.
ca negrita, n f var. ling.
ca negrito, n m var. ling.
nc Chromis chromis
nc Chromia castanea var. ling.
nc Chromis vulgaris var. ling.
nc Heliases chromis var. ling.
nc Sparus chromis var. ling.
es castañola
es castañuela
es negrita
es soldado
fr castagneau
fr castagnole
fr petite castagnole
it castagnola
en damselfish
en small black fish
de Mönchsfisch

<Peixos > Pomacèntrids>

Basic search

Advanced search

Results for "fumarella" in all thematic areas

Definition

Definition

Definition

Note