Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "inservible" in all thematic areas
<Indumentària > Accessoris de vestir>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca agulla imperdible, n f
- ca imperdible, n f
- es alfiler de seguridad
- es imperdible
- fr épingle de nourrice
- fr épingle de sûreté
- en safety pin
<Indumentària > Accessoris de vestir>
Definition
<Art i arquitectura>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:
Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:
GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca agulla imperdible, n f
- en safety pin, n
<Art i arquitectura>
Definition
<Matemàtiques > Estadística>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'estadística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 98 p. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-10-8
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca amplitud interquartílica, n f
- ca recorregut interquartílic, n m
- es amplitud intercuartílica
- es recorrido intercuartílico
- fr écart interquartile
- fr intervalle interquartile
- en interquartile range
<Matemàtiques > Estadística>
Definition
<Matemàtiques > Estadística>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'estadística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 98 p. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-10-8
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca amplitud interquartílica, n f
- ca recorregut interquartílic, n m
- es amplitud intercuartílica
- es recorrido intercuartílico
- fr écart interquartile
- fr intervalle interquartile
- en interquartile range
<Matemàtiques > Estadística>
Definition
<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca arada interceps, n f
- es arado intercepas
- fr bineuse interceps
- it aratro intraceppi
- it aratro scavallatore interfilare
- en intervine hoe
- en vineyard cultivator with sensing device
- de Zwischen-räumpflug
- de Zwischenstock-räumpflug
<Maquinària i equip agropecuari>
Definition
<Maquinària agrícola>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca arada interceps, n f
- es arado intercepas
- fr bineuse interceps
- it aratro intraceppi
- it aratro scavallatore interfilare
- en inter-vine hoe
- de Zwischen-räumpflug
- de Zwischenstock-räumpflug
<Indústria > Indústria mecànica > Maquinària agrícola>
<Economia > Finances > Assegurances>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca assegurable, adj
- es asegurable
- en insurable
<Assegurances > Risc>
Definition
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca bé reservable, n m
- es bien reservable
- es bien reservativo
<Dret civil > Dret de successions>
Definition
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca bé reservable, n m
- es bien reservable
- es bien reservativo
<Dret civil>
Definition
Note
- Àmbit: Catalunya
-
Històricament, amb el bé reservable es volia protegir el patrimoni familiar d'una persona, de manera que, un cop morta, no arribés a mans del cònjuge de la persona supervivent o a mans dels fills que el vidu o la vídua tingués amb una altra persona o adoptés, en detriment dels descendents del causant. Era, doncs, una reserva legal per mitjà de la qual la llei disposava de manera imperativa la destinació de determinats béns a favor dels descendents del causant, amb origen en el dret romà.
El funcionament del bé reservable era semblant a un fideïcomís, però, a diferència d'aquesta segona institució, que estableix voluntàriament la part causant en atorgar testament, la reserva operava per ministeri de la llei quan els cònjuges vidus contreien segones núpcies, quan tenien fills o quan n'adoptaven. Pel que fa als fills, la figura feia referència als fills tinguts o adoptats amb terceres persones, no als fills pòstums del primer matrimoni.
Si els cònjuges vidus es tornaven a casar o tenien més fills, per ministeri de la llei tots els béns rebuts del primer cònjuge, tant per herència com per donació o heretament, passaven a ser reservats per llei als descendents del primer matrimoni, i en morir els supervivents, els béns passaven a ser automàticament propietat dels descendents del primer matrimoni com si n'haguessin estat els hereus directes.
Una gran part de la doctrina havia considerat que la naturalesa jurídica de la reserva era similar a un dret de propietat sotmès a condició, una condició que, en el cas de la part reservista, tenia el caràcter de resolutòria, i que des del punt de vista de la part reservatària era de tipus suspensiu. Els cònjuges supervivents (reservistes) rebien els béns com a lliures i n'eren plens propietaris fins al moment en què contreien matrimoni o tenien més fills, moment a partir del qual els béns eren seus però no en podien disposar, atès que per imperatiu legal passaven a ser reservats a favor dels descendents dels cònjuges premorts (reservataris) -els descendents que heretaven els béns directament de llurs ascendents com si en fossin hereus directes, si bé la delació tenia lloc quan morien els cònjuges supervivents.
L'article 387 del Codi de successions (CS) determinava el següent: «Llevat del cas en què el testador, el donant o l'heretant hagin disposat un altra cosa, els béns que el cònjuge supervivent ha adquirit per qualsevol d'aquest títols, directament del seu difunt consort o per successió intestada d'un fill comú o d'un descendent d'aquest, passen a tenir la qualitat de reservables a favor dels fills comuns del matrimoni anterior o dels fills adoptius també comuns, o de llurs descendents, a partir del moment en què el dit consort supervivent contreu noves núpcies, té un fill no matrimonial o n'adopta un. En morir el cònjuge supervivent, els béns reservables o llurs subrogats són deferits als fills o descendents reservataris que existeixen en esdevenir-se la dita mort, els quals adquireixen com a successors del consort premort, conformement al que estableix l'article següent, sens perjudici de llur dret a renunciar-los».
Un cop morts els cònjuges vidus, la reserva provocava la delació automàtica dels béns que havien heretat o rebut per mitjà de donació del primer cònjuge, i s'esdevenia la delació segons les normes de la successió intestada. En aquesta nova successió eren cridats tots els descendents comuns del primer matrimoni per parts iguals, amb exclusió dels que haguessin renunciat a la reserva un cop produït el fet que la feia néixer (el segon matrimoni o el naixement o adopció d'un altre fill) i de les parts desheretades o declarades indignes de succeir al primer cònjuge.
Pel que fa als béns heretats, un cop produït el fet que els convertia en reservables, continuaven sent propietat dels reservistes, si bé únicament en tenien l'ús i el gaudi i no els podien alienar ni gravar, llevat que tinguessin l'autorització de tots els reservataris. El CS establia que els reservataris podien autoritzar la part reservista a vendre o a gravar algun dels béns reservables o tots, però calia l'autorització expressa de tots els reservataris. L'autorització per a alienar o gravar un bé reservable no tenia altre efecte que alliberar el bé, i no comportava la renúncia al caràcter reservable dels altres béns, llevat que ho digués expressament la part reservatària.
L'article 389 del CS determinava que la reserva no afectava els béns que els cònjuges vidus haguessin alienat o gravat abans que es produís el fet que donava lloc a la reserva (el segon matrimoni o el naixement d'un altre fill). Ara bé, en aquests casos la reserva afectava els béns subrogats.
Un cop es produïa el fet que originava la reserva, els reservistes havien de fer inventari de tots els béns reservables. Pel que fa als béns immobles, calia anotar en el Registre de la Propietat el caràcter de reservable a requeriment dels reservataris; si no es feia, els reservistes podien reclamar judicialment que se n'ordenés l'anotació en el Registre.
L'article 391 del CS establia que a Catalunya, fora d'aquesta reserva, els béns adquirits per herència o per donació no estaven subjectes a cap altra reserva ni reversió legal. Amb aquest article es posava fi a la discussió de si era aplicable o no a Catalunya la reserva troncal de l'article 811 del Codi civil espanyol.
En la reforma del dret successori introduïda per la Llei 10/2008, del 10 de juliol, del llibre quart del Codi civil de Catalunya (CCCat), relatiu a les successions, s'elimina de la legislació catalana la reserva binupcial. Concretament, l'article 411-8 del llibre quart del CCCat disposa que «els béns adquirits per títol successori o per donació d'acord amb aquest codi no estan subjectes a cap reserva hereditària ni revisió legal». Ara bé, encara que el llibre quart del CCCat elimina la institució de la reserva binupcial, cal precisar que continua sent d'aplicació en el cas de fets produïts abans de l'entrada en vigor del CCCat. Així, el llibre quart del CCCat estableix en la disposició transitòria novena que «en tot allò que les disposicions transitòries d'aquesta llei no regulen, les successions obertes abans de la seva entrada en vigor es regeixen per la llei aplicable en el moment de l'obertura de la successió» i la disposició transitòria setena disposa que «en les successions obertes abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei, si els fets que donaven lloc a la reserva legal no s'han produït, cap bé no passa a tenir la qualitat de reservable i el cònjuge supervivent n'és propietari lliure».
El fet que dona lloc a la reserva binupcial és el segon matrimoni dels cònjuges vidus o llur paternitat o maternitat natural o adoptiva. Per això la reserva binupcial continua sent d'aplicació en els casos en què els cònjuges supervivents hagin contret segones núpcies o hagin tingut fills o n'hagin adoptat abans de l'1 de gener de 2009 (dia de l'entrada en vigor de la Llei 10/2008, del 10 de juliol). - V. t.: successió intestada n f
<Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetrícia > Sinologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CULELL, Pere; FANDOS, Adelaida; NIETO, Maribel. Diccionari de sinologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/117/>
- ca càncer d'interval, n m
- es cáncer de intervalo
- fr cancer d'intervalle
- en interval cancer
<Sinologia > Tècniques diagnòstiques > Cribratge>
Definition
Note
- El càncer d'interval pot ser dels tipus següents: veritable, amb signes mínims inespecífics, amb signes mínims específics, fals negatiu, no classificable i ocult.
