Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "llntia" in all thematic areas

cèrvia cèrvia

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cèrvia, n f
  • ca  círvia, n f
  • ca  cerviola, n f sin. compl.
  • ca  cerviola [subadult], n f sin. compl.
  • ca  cirviola, n f sin. compl.
  • ca  cirviola [subadult], n f sin. compl.
  • ca  fulla d'olivera [aleví], n f sin. compl.
  • ca  iserna, n f sin. compl.
  • ca  lletxa, n f sin. compl.
  • ca  lletxa verda, n f sin. compl.
  • ca  lletxeta, n f sin. compl.
  • ca  lletxola, n f sin. compl.
  • ca  lletxoleta, n f sin. compl.
  • ca  oriol, n m sin. compl.
  • ca  palomida, n f sin. compl.
  • ca  palomina, n f sin. compl.
  • ca  verderol, n m sin. compl.
  • ca  verderol [jove], n m sin. compl.
  • ca  anchoa, n m var. ling.
  • ca  cervià, n m var. ling.
  • ca  cirvia, n f var. ling.
  • ca  dorado, n m var. ling.
  • ca  letja, n f var. ling.
  • ca  letxa, n f var. ling.
  • ca  letxa verda, n f var. ling.
  • ca  letxeta, n f var. ling.
  • ca  letxola, n f var. ling.
  • ca  letxoleta, n f var. ling.
  • ca  seriol, n m var. ling.
  • ca  seriola, n f var. ling.
  • ca  sèrvia, n f var. ling.
  • ca  serviola, n f var. ling.
  • ca  sirvi, n f var. ling.
  • ca  sirvia, n f var. ling.
  • ca  sírvia, n f var. ling.
  • ca  sirviola, n f var. ling.
  • ca  verderón, n m var. ling.
  • ca  xola, n f var. ling.
  • nc  Seriola dumerili
  • nc  Micropterix Dumerili var. ling.
  • nc  Micropteryx dumerili var. ling.
  • nc  Micropteryx rafinesquii var. ling.
  • nc  Seriola dumerilii var. ling.
  • nc  Serviola Dumerili var. ling.
  • es  pez de limón
  • es  pez limon
  • es  seriola
  • es  serviola
  • fr  seriole
  • fr  sériole couronnée
  • it  ricciole
  • en  Amberjack
  • en  greater amberjack

<Peixos > Caràngids>

cèrvia cèrvia

<Zoologia > Peixos>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cèrvia, n f
  • ca  círvia, n f
  • ca  cerviola, n f sin. compl.
  • ca  cerviola [subadult], n f sin. compl.
  • ca  cirviola, n f sin. compl.
  • ca  cirviola [subadult], n f sin. compl.
  • ca  fulla d'olivera [aleví], n f sin. compl.
  • ca  iserna, n f sin. compl.
  • ca  lletxa, n f sin. compl.
  • ca  lletxa verda, n f sin. compl.
  • ca  lletxeta, n f sin. compl.
  • ca  lletxola, n f sin. compl.
  • ca  lletxoleta, n f sin. compl.
  • ca  oriol, n m sin. compl.
  • ca  palomida, n f sin. compl.
  • ca  palomina, n f sin. compl.
  • ca  verderol, n m sin. compl.
  • ca  verderol [jove], n m sin. compl.
  • ca  anchoa, n m var. ling.
  • ca  cervià, n m var. ling.
  • ca  cirvia, n f var. ling.
  • ca  dorado, n m var. ling.
  • ca  letja, n f var. ling.
  • ca  letxa, n f var. ling.
  • ca  letxa verda, n f var. ling.
  • ca  letxeta, n f var. ling.
  • ca  letxola, n f var. ling.
  • ca  letxoleta, n f var. ling.
  • ca  seriol, n m var. ling.
  • ca  seriola, n f var. ling.
  • ca  sèrvia, n f var. ling.
  • ca  serviola, n f var. ling.
  • ca  sirvi, n f var. ling.
  • ca  sirvia, n f var. ling.
  • ca  sírvia, n f var. ling.
  • ca  sirviola, n f var. ling.
  • ca  verderón, n m var. ling.
  • ca  xola, n f var. ling.
  • nc  Seriola dumerili
  • nc  Micropterix Dumerili var. ling.
  • nc  Micropteryx dumerili var. ling.
  • nc  Micropteryx rafinesquii var. ling.
  • nc  Seriola dumerilii var. ling.
  • nc  Serviola Dumerili var. ling.
  • es  pez de limón
  • es  pez limon
  • es  seriola
  • es  serviola
  • fr  seriole
  • fr  sériole couronnée
  • it  ricciole
  • en  Amberjack
  • en  greater amberjack

<Peixos > Caràngids>

cònsol de mar cònsol de mar

<Història del dret>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  cònsol de mar, n m
  • ca  cònsol de llotja, n m sin. compl.
  • es  cónsul de mar, n m

<Història del dret>

calitja òptica del cristal·lí calitja òptica del cristal·lí

<Oftalmologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

  • ca  calitja òptica del cristal·lí, n f
  • la  caligo lentis

<Oftalmologia>

Definition
Pèrdua de visió deguda a cataracta.
campus d'excel·lència campus d'excel·lència

<Ciències socials > Educació > Gestió universitària>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Nomenclatura de gestió universitària [en línia]. 6a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/180>

  • ca  campus d'excel·lència, n m
  • es  campus de excelencia, n m
  • en  campus of excellence, n

<Gestió universitària > Miscel·lània / Miscellaneous>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  canonges, n m pl
  • ca  erísim, n m alt. sin.
  • ca  erisimó, n m alt. sin.
  • ca  erviana, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Albert, n f alt. sin.
  • ca  herba dels cantaires, n f alt. sin.
  • ca  herba dels cantors, n f alt. sin.
  • ca  llúcia, n f alt. sin.
  • ca  ravenisses, n f pl alt. sin.
  • ca  sisimbri, n m alt. sin.
  • ca  sisimbri oficinal, n m alt. sin.
  • ca  te de canonge, n m alt. sin.
  • ca  te de canonges, n m alt. sin.
  • ca  erissim, n m var. ling.
  • ca  eríssim, n m var. ling.
  • ca  herbiana, n f var. ling.
  • nc  Sisymbrium officinale (L.) Scop.
  • nc  Erysimum officinale L. sin. compl.
  • nc  Chamaeplium officinale Wallr. var. ling.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

canonges canonges

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  canonges, n m pl
  • ca  erísim, n m alt. sin.
  • ca  erisimó, n m alt. sin.
  • ca  erviana, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Albert, n f alt. sin.
  • ca  herba dels cantaires, n f alt. sin.
  • ca  herba dels cantors, n f alt. sin.
  • ca  llúcia, n f alt. sin.
  • ca  ravenisses, n f pl alt. sin.
  • ca  sisimbri, n m alt. sin.
  • ca  sisimbri oficinal, n m alt. sin.
  • ca  te de canonge, n m alt. sin.
  • ca  te de canonges, n m alt. sin.
  • ca  erissim, n m var. ling.
  • ca  eríssim, n m var. ling.
  • ca  herbiana, n f var. ling.
  • nc  Sisymbrium officinale (L.) Scop.
  • nc  Erysimum officinale L. sin. compl.
  • nc  Chamaeplium officinale Wallr. var. ling.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

carquèxia carquèxia

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  carquèxia, n f
  • ca  gíjol, n m alt. sin.
  • ca  llitja, n f alt. sin.
  • nc  Chamaespartium sagittale (L.) P.E. Gibbs subsp. delphinense (B. Verl.) O. Bolòs et Vigo
  • nc  Genista delphinensis B. Verl. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

carquèxia carquèxia

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  carquèxia, n f
  • ca  gíjol, n m alt. sin.
  • ca  llitja, n f alt. sin.
  • nc  Chamaespartium sagittale (L.) P.E. Gibbs subsp. delphinense (B. Verl.) O. Bolòs et Vigo
  • nc  Genista delphinensis B. Verl. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

carquèxia carquèxia

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  carquèxia, n f
  • ca  llitja, n f alt. sin.
  • ca  ruac, n m alt. sin.
  • nc  Chamaespartium tridentatum (L.) P.E. Gibbs
  • nc  Genista tridentata L. sin. compl.
  • nc  Pterospartum tridentatum (L.) Willk. sin. compl.
  • nc  Genistella tridentata (L.) Samp. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>