Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "marí" in all thematic areas
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agulla del paladar, n f
- ca marlí, n m
- ca agulla, n f sin. compl.
- ca agulla de paladar, n f sin. compl.
- ca agulla imperial, n f sin. compl.
- ca peix vela, n m sin. compl.
- ca aguya, n f var. ling.
- ca gúia del paladar, n f var. ling.
- ca guya de paladá, n f var. ling.
- ca guya del paladar, n f var. ling.
- nc Tetrapturus belone
- es aguja paladar
- es agujón
- es marlín del Mediterráneo
- fr marlin de la Mediterranée
- en Mediterranean spearfish
<Peixos > Istiofòrids>
Note
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- guya de paladá (RPCE3): Mallorca
- guya del paladar (DCVB-E): Mallorca
- gúia del paladar (RANDA11): Mallorca
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agulla del paladar, n f
- ca marlí, n m
- ca agulla, n f sin. compl.
- ca agulla de paladar, n f sin. compl.
- ca agulla imperial, n f sin. compl.
- ca peix vela, n m sin. compl.
- ca aguya, n f var. ling.
- ca gúia del paladar, n f var. ling.
- ca guya de paladá, n f var. ling.
- ca guya del paladar, n f var. ling.
- nc Tetrapturus belone
- es aguja paladar
- es agujón
- es marlín del Mediterráneo
- fr marlin de la Mediterranée
- en Mediterranean spearfish
<Peixos > Istiofòrids>
Note
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- guya de paladá (RPCE3): Mallorca
- guya del paladar (DCVB-E): Mallorca
- gúia del paladar (RANDA11): Mallorca
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca aikanã
- ca corumbiara sin. compl.
- ca huarí sin. compl.
- ca kasupà sin. compl.
- ca masakà sin. compl.
- ca mundé sin. compl.
- ca tubarão sin. compl.
- ar أيكانية
- cy Aikanã
- cy Corumbiara sin. compl.
- cy Huarí sin. compl.
- cy Kasupá sin. compl.
- cy Masaká sin. compl.
- cy Mundé sin. compl.
- cy Tubarão sin. compl.
- de Aikaná
- de Harí sin. compl.
- de Kasupa sin. compl.
- de Masaka sin. compl.
- de Munde sin. compl.
- de Tubarao sin. compl.
- en Aikanã
- en Corumbiara sin. compl.
- en Kasupá sin. compl.
- en Masaká sin. compl.
- en Mundé sin. compl.
- en Tubarão sin. compl.
- en Warí sin. compl.
- es aikaná
- es corumbiara sin. compl.
- es huarí sin. compl.
- es kasupá sin. compl.
- es masaká sin. compl.
- es mundé sin. compl.
- es tubarão sin. compl.
- eu aikanera
- eu corumbiara sin. compl.
- eu huarí sin. compl.
- eu kasupà sin. compl.
- eu masakà sin. compl.
- eu mundé sin. compl.
- eu tubarão sin. compl.
- fr aikana
- fr corumbiara sin. compl.
- fr huari sin. compl.
- fr kolumbiara sin. compl.
- fr masaka sin. compl.
- fr tubarão sin. compl.
- fr uari sin. compl.
- fr wari sin. compl.
- gl aikanã
- gl corumbiara sin. compl.
- gl huarí sin. compl.
- gl kasupá sin. compl.
- gl masaká sin. compl.
- gl mundé sin. compl.
- gl tubarão sin. compl.
- gn aikana
- gn huari sin. compl.
- gn kasupa sin. compl.
- gn korumbiara sin. compl.
- gn masaka sin. compl.
- gn munde sin. compl.
- gn tuvarão sin. compl.
- it aikanã
- it corumbiara sin. compl.
- it huarí sin. compl.
- it kasupà sin. compl.
- it masakà sin. compl.
- it mundé sin. compl.
- it tubarao sin. compl.
- ja アイカナ語
- ja トゥバラオ語、ウアリ語、マサカ語、カスパ語、ムンデ語、コルンビアラ語 sin. compl.
- nl Aikanã
- nl Corumbiara sin. compl.
- nl Huarí sin. compl.
- nl Kasupá sin. compl.
- nl Masaká sin. compl.
- nl Mundé sin. compl.
- nl Tubarão sin. compl.
- pt aikanã
- pt corumbiara sin. compl.
- pt huarí sin. compl.
- pt kasupá sin. compl.
- pt kolumbiara sin. compl.
- pt masaká sin. compl.
- pt mundé sin. compl.
- pt tubarão sin. compl.
- ru Айкана
- ru Уари sin. compl.
- ru Мунде sin. compl.
- ru Касупа sin. compl.
- ru Масака sin. compl.
- ru Тубаран sin. compl.
- ru Корумбиара sin. compl.
- sw Aikaná
- sw Corumbiara sin. compl.
- sw Huarí sin. compl.
- sw Kasupá sin. compl.
- sw Masaká sin. compl.
- sw Mundé sin. compl.
- sw Tubarão sin. compl.
- tmh Taykant
- zh 阿伊卡纳
- zh 瓦里 sin. compl.
- zh 卡苏帕 sin. compl.
- zh 图巴老 sin. compl.
- zh 姆恩德 sin. compl.
- zh 玛萨卡 sin. compl.
- zh 科鲁比亚拉 sin. compl.
<Aïllada>, <Amèrica > Brasil>
Definition
Els aikanã viuen amb els kwaza, parlants d'una altra llengua aïllada.
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca barí
- ca bari sin. compl.
- ca motilón sin. compl.
- ca motilone sin. compl.
- cod baria
- ar بارية
- cy Barí
- cy Bari sin. compl.
- cy Motilón sin. compl.
- cy Motilone sin. compl.
- de Bari
- de Barí sin. compl.
- de Motilón sin. compl.
- de Motilone sin. compl.
- en Barí
- en Bari sin. compl.
- en Motilón sin. compl.
- en Motilone sin. compl.
- es barí
- es bari sin. compl.
- es motilón sin. compl.
- es motilone sin. compl.
- eu bariairera
- eu bari sin. compl.
- eu motilón sin. compl.
- eu motilone sin. compl.
- fr barí
- fr bari sin. compl.
- fr motilón sin. compl.
- fr motilone sin. compl.
- gn vari
- gn bari sin. compl.
- gn motilón sin. compl.
- gn motilone sin. compl.
- it barí
- it bari sin. compl.
- it motilón sin. compl.
- it motilone sin. compl.
- ja バリ語
- ja モティロネ語 sin. compl.
- ja モティロン語 sin. compl.
- nl Barí
- nl Bari sin. compl.
- nl Motilón sin. compl.
- nl Motilone sin. compl.
- pt bari
- pt motilón sin. compl.
- pt motilone sin. compl.
- ru Бари
- ru Мотилон sin. compl.
- zh 巴利语
- zh 巴利、莫提隆、莫提隆内 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Txibtxa > Txibtxa B > Txibtxa oriental > Colombià > Colombià del sud>, <Amèrica > Colòmbia>, <Amèrica > Veneçuela>
Definition
Els contactes estables dels barís amb la societat nacional no es van iniciar fins fa uns 30 anys. Gràcies a aquest fet, encara queden parlants monolingües, tot i que el procés d'aculturació avança ràpidament. Es calcula que el 2004 a Veneçuela hi havia un 10% de barís monolingües, tots ancians.
Hi ha pocs estudis, antics o recents, sobre la gramàtica barí. Són d'origen barí els topònims veneçolans Zulia i Catatumbo, entre d'altres.
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca bari
- ca kuku sin. compl.
- ar بارية
- cy Bari
- cy Kuku sin. compl.
- de Bari
- de Beri sin. compl.
- de Kuku sin. compl.
- en Bari
- en Beri sin. compl.
- en Kuku sin. compl.
- es bari
- es kuku sin. compl.
- eu bariera
- eu kuku sin. compl.
- fr bari
- fr kuku sin. compl.
- gl bari
- gl kuku sin. compl.
- gn vari
- gn kuku sin. compl.
- it bari
- it kuku sin. compl.
- ja バリ語
- ja クク語 sin. compl.
- nl Bari
- nl Kuku sin. compl.
- pt bari
- pt kuku sin. compl.
- ru Бари
- ru Бери sin. compl.
- ru Куку sin. compl.
- zh 巴利语
- zh 库库 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Nilosahariana > Africà central > Sudànic oriental > Nilòtic>, <Àfrica > República Democràtica del Congo>, <Àfrica > Sudan>, <Àfrica > Uganda>
Definition
Els diversos grups humans que parlen bari tenen economies diverses: ramaders, agricultors, ferrers, pescadors, etc., de manera que les diferències culturals entre ells són grans.
A la República Democràtica del Congo hi ha grups que s'identifiquen ètnicament com a baris, però que parlen la llengua logo.
El bari és una llengua ben coneguda de fa temps per la comunitat científica gràcies a la gramàtica escrita el 1933 per Lorenzo M. Spagnolo.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca coixí d'agulles, n m
- ca eixorba-rates, n m alt. sin.
- ca eixorba-rates blanc, n m alt. sin.
- ca farigola de Menorca, n f alt. sin.
- ca frígola, n f alt. sin.
- ca frígola mascle, n f alt. sin.
- ca herba de l'epidèmia, n f alt. sin.
- ca herba de moix, n f alt. sin.
- ca herba del Papa, n f alt. sin.
- ca herba dels gats, n f alt. sin.
- ca marduix ample, n m alt. sin.
- ca marduix anglès, n m alt. sin.
- ca marduix d'anglès, n m alt. sin.
- ca moraduix anglès, n m alt. sin.
- ca eixorba rates blanc, n m var. ling.
- ca eixorbarrates blanc, n m var. ling.
- ca eixorda rates, n m var. ling.
- ca frigola, n f var. ling.
- ca frívola, n f var. ling.
- ca maro, n m var. ling.
- ca moraduix inglés, n m var. ling.
- nc Teucrium marum L.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca coixí d'agulles, n m
- ca eixorba-rates, n m alt. sin.
- ca eixorba-rates blanc, n m alt. sin.
- ca farigola de Menorca, n f alt. sin.
- ca frígola, n f alt. sin.
- ca frígola mascle, n f alt. sin.
- ca herba de l'epidèmia, n f alt. sin.
- ca herba de moix, n f alt. sin.
- ca herba del Papa, n f alt. sin.
- ca herba dels gats, n f alt. sin.
- ca marduix ample, n m alt. sin.
- ca marduix anglès, n m alt. sin.
- ca marduix d'anglès, n m alt. sin.
- ca moraduix anglès, n m alt. sin.
- ca eixorba rates blanc, n m var. ling.
- ca eixorbarrates blanc, n m var. ling.
- ca eixorda rates, n m var. ling.
- ca frigola, n f var. ling.
- ca frívola, n f var. ling.
- ca maro, n m var. ling.
- ca moraduix inglés, n m var. ling.
- nc Teucrium marum L.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca coixí d'agulles, n m
- ca eixorba-rates blanc, n m sin. compl.
- es hierba del papa, n f
- es hierba fuerte, n f
- es maro, n m
- fr herbe aux chats, n f
- nc Teucrium marum
<Enginyeria forestal>
<Alimentació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca curri, n m
- es curry
- fr cari
- fr curry
- en curry
<Alimentació>
Definition
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca dimarts, n m
- es martes, n m
- fr mardi, n m
- pt terça-feira, n f
- pt terça, n f sin. compl.
- en Tuesday, n
<Grans Magatzems > Expressions útils > Dies de la setmana>
