Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "novelda" in all thematic areas

argalí de Marco Polo argalí de Marco Polo

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  argalí de Marco Polo, n m
  • ca  ovella de Marco Polo, n m sin. compl.
  • es  argali del Pamir, n m
  • fr  mouflon de Marco Polo, n m
  • en  Marco Polo argali, n
  • de  Pamir-Wildschaf, n n
  • nc  Ovis polii

<Mamífers > Cetartiodàctils > Bòvids>

Note

  • El nom específic de Marco Polo fa referència a Marco Polo (1254-1324), explorador i mercader venecià, el més famós dels viatgers de la ruta de la seda.
argalí de Marco Polo argalí de Marco Polo

<Zoologia > Mamífers>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  argalí de Marco Polo, n m
  • ca  ovella de Marco Polo, n m sin. compl.
  • es  argali del Pamir, n m
  • fr  mouflon de Marco Polo, n m
  • en  Marco Polo argali, n
  • de  Pamir-Wildschaf, n n
  • nc  Ovis polii

<Mamífers > Cetartiodàctils > Bòvids>

Note

  • El nom específic de Marco Polo fa referència a Marco Polo (1254-1324), explorador i mercader venecià, el més famós dels viatgers de la ruta de la seda.
bacallà sobre llit de calçots confitats bacallà sobre llit de calçots confitats

<Gastronomia > Plats a la carta>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  bacallà sobre llit de calçots confitats
  • es  bacalao sobre cama de calçots confitados (cebollas tiernas)
  • fr  morue sur lit de calçots confits (oignons tendres)
  • it  baccalà su letto di calçots confit (cipolle novelle)
  • en  cod on bed of pickled calçots (spring onions)
  • de  Stockfisch auf eingelegten Calçots (Frühlingszwiebeln)

<Plats a la carta. Peix i marisc>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  besneula, n f
  • ca  avellana torrada, n f sin. compl.
  • ca  cinoglossa, n f sin. compl.
  • ca  llapassa, n f sin. compl.
  • ca  maneula, n f sin. compl.
  • ca  besneula oficinal, n f alt. sin.
  • ca  llaparassa, n f alt. sin.
  • ca  llapassera, n f alt. sin.
  • ca  llengua d'ovella, n f alt. sin.
  • ca  llengua de ca, n f alt. sin.
  • ca  llengua de gat, n f alt. sin.
  • ca  llengua de gos, n f alt. sin.
  • ca  cinoglosa, n f var. ling.
  • ca  llepassera, n f var. ling.
  • ca  visneula, n f var. ling.
  • nc  Cynoglossum officinale L.

<Botànica > boraginàcies>

besneula besneula

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  besneula, n f
  • ca  avellana torrada, n f sin. compl.
  • ca  cinoglossa, n f sin. compl.
  • ca  llapassa, n f sin. compl.
  • ca  maneula, n f sin. compl.
  • ca  besneula oficinal, n f alt. sin.
  • ca  llaparassa, n f alt. sin.
  • ca  llapassera, n f alt. sin.
  • ca  llengua d'ovella, n f alt. sin.
  • ca  llengua de ca, n f alt. sin.
  • ca  llengua de gat, n f alt. sin.
  • ca  llengua de gos, n f alt. sin.
  • ca  cinoglosa, n f var. ling.
  • ca  llepassera, n f var. ling.
  • ca  visneula, n f var. ling.
  • nc  Cynoglossum officinale L.

<Botànica > boraginàcies>

Bildungsroman [de] Bildungsroman [de]

<Literatura > Teoria de la literatura>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Introducció als Estudis Literaris. Literatura Comparada. Teoria de la Literatura. Oralitat i Escriptura en la Teoria de la Literatura i la Literatura Comparada [material gràfic]. [Palma]: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, DL 2010. 1 full desplegable. (Terminologies Universitàries)
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/157/157808_GT_TU_LlenguaiLiteratura_CAT_ES.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  Bildungsroman [de], n m
  • ca  novel·la d’aprenentatge, n f
  • ca  novel·la de formació, n f
  • es  Bildungsroman, n m
  • es  novela de aprendizaje, n f
  • es  novela de formación, n f
  • en  Bildungsroman, n

<Literatura > Teoria de la literatura>

bolet d'ovella bolet d'ovella

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bolet d'ovella, n m
  • es  cabrera, n f
  • fr  tricholome blanc et brun, n m
  • en  white and brown tricholoma, n
  • nc  Tricholoma albobruneum

<Enginyeria forestal>

brava brava

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  brava, n f
  • es  novilla

<Ramaderia > Explotació animal>

brava brava

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  brava, n f
  • es  novilla
  • fr  génisse
  • fr  génisson
  • en  young heifer

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definition
Vaca jove d'entre un i dos anys, destinada a la reproducció, que encara no ha parit mai.
brava brava

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  brava, n f
  • es  novilla
  • fr  génisse
  • fr  génisson
  • en  young heifer

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definition
Vaca jove d'entre un i dos anys, destinada a la reproducció, que encara no ha parit mai.