Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "queixera" in all thematic areas
<Zoologia > Mamífers>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>
- ca ratpenat mastí quimera, n m
- es eumops de Chimera, n m
- fr eumope chimère, n m
- en Chimera's bonneted bat, n
- de Chimära-Bulldogfledermaus, n f
- nc Eumops chimaera
<Mamífers > Quiròpters > Molòssids>
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca recórrer en queixa, v prep
- es recurrir en queja, v prep
<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>
Note
- El verb recórrer en queixa regeix habitualment la preposició davant.
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca recurs de queixa, n m
- es recurso de queja, n m
<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca recurs de queixa, n m
- es recurso de queja, n m
<Dret penal>
<Dret processal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca recurs de queixa, n m
- es recurso de queja
<Dret processal>
Definition
Note
- Àmbit: Andorra
-
El control de l'admissibilitat del recurs devolutiu recau, normalment, en aquests òrgans a quo. Per això, la queixa implica que el control de l'admissibilitat pot ser controlat pel tribunal que, en definitiva, ha de conèixer del recurs principal.
Per tant, la queixa és un recurs devolutiu, de naturalesa ordinària, que no existeix tot sol, ja que sempre està al servei de l'admissió d'un altre recurs, que és el principal.
L'ordenament jurídic andorrà no recull aquest recurs, però la jurisprudència sí que l'ha admès. En aquest sentit, el Tribunal Superior de la Mitra, en autes del 6 d'abril de 1981 i del 15 de juny de 1982, ja afirmava que el dret processal tradicionalment permet el recurs de queixa, que definia com el remei destinat a salvar la infracció legal consistent a denegar indegudament l'admissió a tràmit d'un recurs d'apel·lació que era procedent tramitar. També el Tribunal Superior de Justícia d'Andorra (TSJA) ha insistit en el caràcter accessori del recurs de queixa, i recorda que el recurs d'apel·lació no s'interposa directament al TSJA sinó a la Batllia, que l'admet a tràmit i cita les parts perquè puguin comparèixer al TSJA i formular l'apel·lació. En el cas que la Batllia no admeti el recurs d'apel·lació, no escau interposar directament el recurs d'apel·lació davant del TSJA, sinó formular-li un recurs de queixa.
La resolució del recurs de queixa adopta la forma d'aute. Aquest aute del TSJA que resol el recurs de queixa pot: a) denegar la queixa i confirmar l'aute d'inadmissió del recurs principal, o b) estimar la queixa i revocar la decisió d'inadmissió del recurs principal, decisió que s'ha de posar en coneixement del tribunal corresponent perquè doni al recurs la tramitació que li correspongui.
<Dret processal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca recurs de queixa, n m
- ca queixa, n f sin. compl.
- es queja
- es recurso de queja
<Dret processal>
Definition
Note
- Àmbit: Espanya
- En l'àmbit civil, la queixa és un recurs ordinari, devolutiu i instrumental, ja que regula segons la denegació de l'admissió o de la preparació d'un altre recurs (apel·lació, article 398 de la Llei d'enjudiciament civil [LEC], o cassació, art. 1697 LEC). S'interposa directament davant l'òrgan ad quem, que és l'encarregat de resoldre'l. El recurs té característiques semblants, en el sentit instrumental indicat, en l'àmbit laboral (articles 193.2, 193.3, 207.2 i 207.3 de la Llei de procediment laboral) i penal (articles 218 i 862 de la Llei d'enjudiciament criminal [LECr]). Una segona accepció d'aquest mitjà d'impugnació, propi de la jurisdicció penal, l'entén com un recurs ordinari i devolutiu, adequat contra determinats actes dels jutjats d'instrucció (art. 219 i 787 LECr), que és procedent després de la desestimació del recurs de reforma. La llei no fixa un termini d'interposició del recurs, només disposa que la causa ha d'estar pendent.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca teix, n m
- ca moc de frare (fruit), n m alt. sin.
- ca quiner, n m alt. sin.
- ca teixera, n f alt. sin.
- ca eix, n m var. ling.
- ca toix, n m var. ling.
- nc Taxus baccata L.
<Botànica > taxàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca teix, n m
- ca moc de frare (fruit), n m alt. sin.
- ca quiner, n m alt. sin.
- ca teixera, n f alt. sin.
- ca eix, n m var. ling.
- ca toix, n m var. ling.
- nc Taxus baccata L.
<Botànica > taxàcies>
<Treball > Ocupacions>, <Dret. Administració > Ocupacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca uixer | uixera, n m, f
- es ujier
- fr huissier
- en usher
<Treball > Ocupacions>, <Dret. Administració > Ocupacions>
Definition
<Dret > Dret parlamentari > Activitat parlamentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.
- ca uixer | uixera, n m, f
- oc uissèr | uissèra, n m, f
- es ujier, n m, f
- fr huissier | huissière, n m, f
- en usher, n
<Activitat parlamentària > Organització i funcionament>
