Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "rentapeus" in all thematic areas

bolet amarg bolet amarg

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bolet amarg, n m
  • es  lepista amarga, n f
  • fr  leucopaxille amer, n m
  • en  bitter false funnel cap, n
  • nc  Leucopaxillus gentianeus

<Enginyeria forestal>

centcames centcames

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Entorn professional>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

  • ca  centcames, n m
  • ca  centpeus, n m sin. compl.
  • es  cienpiés
  • en  centipede

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Entorn professional>

Definition
Nom donat genèricament a tots els quilòpodes, en particular als del gènere Lithobius. Poden matar insectes i animals petits amb el verí que contenen. Algunes espècies són capaces de produir a la pell humana picades doloroses amb necrosi local, sense conseqüències greus.
centpeus centpeus

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  centpeus, n m
  • ca  centcames, n m sin. compl.
  • ca  centpotes, n m sin. compl.
  • ca  cuca de cent cames, n f sin. compl.
  • ca  escolopendra, n f sin. compl.
  • ca  escorpina, n f sin. compl.
  • ca  mare centcames, n f sin. compl.
  • ca  tallamocs, n m sin. compl.
  • es  cienpiés
  • fr  mille-pattes

<Agricultura > Fitopatologia>

Definition
Miriàpode quilòpode dels gèneres Scolopendra, Scutigera, Lithobius i d'altres.
centpeus gegant centpeus gegant

<Zoologia > Insectes>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  centpeus gegant, n m
  • en  South-american centipede
  • nc  Scolopendra gigantea

<Zoologia > Insectes>

contrapeus contrapeus

<Arts > Circ>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de circ [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/165/>

  • ca  contrapeus, n m
  • es  contrapies-manos
  • it  contropiedi-mani
  • en  reverse foot to hand

<Circ > Especialitats circenses > Equilibrisme>

Definition
Figura d'equilibrisme acrobàtic en què l'àgil se sosté dret recolzant els peus sobre les mans del portador, el qual mira en direcció contrària a la de l'àgil.
escambell escambell

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  escambell, n m
  • ca  reposapeus, n m
  • es  alzapiés, n m
  • es  apoyapiés, n m
  • es  banqueta, n f
  • es  escabel, n m
  • es  reposapiés, n m
  • fr  repose-pied, n m
  • fr  tabouret pour les pieds, n m
  • eu  aulki txiki, n
  • eu  oin euskarri, n
  • eu  oin-aulki, n
  • eu  oinazpiko, n
  • eu  oinpeko, n

<Fusteria > Mobles>

estepa blanca estepa blanca

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  estepa blanca, n f
  • ca  argentí blanc, n m sin. compl.
  • ca  rosa de bosc, n f sin. compl.
  • ca  argentís, n m pl alt. sin.
  • ca  botja blanca, n f alt. sin.
  • ca  estepa, n f alt. sin.
  • ca  estepa d'escurar, n f alt. sin.
  • ca  estepa fina, n f alt. sin.
  • ca  estepa margalida, n f alt. sin.
  • ca  estepa margalidera, n f alt. sin.
  • ca  estepa mosquera, n f alt. sin.
  • ca  estepa rosa, n f alt. sin.
  • ca  estepa rosada, n f alt. sin.
  • ca  estepa vera, n f alt. sin.
  • ca  estepera, n f alt. sin.
  • ca  estepera blanca, n f alt. sin.
  • ca  estepera fina, n f alt. sin.
  • ca  estepes, n f pl alt. sin.
  • ca  rentaplats, n m/f alt. sin.
  • ca  sumac, n m alt. sin.
  • ca  xara, n f alt. sin.
  • ca  argentis, n m pl var. ling.
  • ca  boja blanca, n f var. ling.
  • ca  estépara, n f var. ling.
  • ca  estépara blanca, n f var. ling.
  • ca  estèpera, n f var. ling.
  • ca  estèpera blanca, n f var. ling.
  • ca  esteva, n f var. ling.
  • ca  estrepa, n f var. ling.
  • ca  estrepa blanca, n f var. ling.
  • nc  Cistus albidus L.

<Botànica > cistàcies>

estepa blanca estepa blanca

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  estepa blanca, n f
  • ca  argentí blanc, n m sin. compl.
  • ca  rosa de bosc, n f sin. compl.
  • ca  argentís, n m pl alt. sin.
  • ca  botja blanca, n f alt. sin.
  • ca  estepa, n f alt. sin.
  • ca  estepa d'escurar, n f alt. sin.
  • ca  estepa fina, n f alt. sin.
  • ca  estepa margalida, n f alt. sin.
  • ca  estepa margalidera, n f alt. sin.
  • ca  estepa mosquera, n f alt. sin.
  • ca  estepa rosa, n f alt. sin.
  • ca  estepa rosada, n f alt. sin.
  • ca  estepa vera, n f alt. sin.
  • ca  estepera, n f alt. sin.
  • ca  estepera blanca, n f alt. sin.
  • ca  estepera fina, n f alt. sin.
  • ca  estepes, n f pl alt. sin.
  • ca  rentaplats, n m/f alt. sin.
  • ca  sumac, n m alt. sin.
  • ca  xara, n f alt. sin.
  • ca  argentis, n m pl var. ling.
  • ca  boja blanca, n f var. ling.
  • ca  estépara, n f var. ling.
  • ca  estépara blanca, n f var. ling.
  • ca  estèpera, n f var. ling.
  • ca  estèpera blanca, n f var. ling.
  • ca  esteva, n f var. ling.
  • ca  estrepa, n f var. ling.
  • ca  estrepa blanca, n f var. ling.
  • nc  Cistus albidus L.

<Botànica > cistàcies>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  gratapeus, n m
  • ca  peus de rata, n m sin. compl.
  • es  changle
  • es  manecillas
  • nc  Clavaria coralloides

<Botànica>

Definition
Bolet comestible que creix als roures.
màquina de rentar plats màquina de rentar plats

<Electrodomèstics>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  màquina de rentar plats, n f
  • ca  rentaplats, n m
  • ca  rentavaixella, n m sin. compl.
  • es  lavaplatos
  • es  lavavajillas
  • fr  lave-vaisselle
  • en  dishwasher
  • de  Geschirrspülmaschine

<Electrodomèstics>

Definition
Màquina que s'utilitza per a rentar plats.