anàlisi cost-efectivitat
anàlisi cost-efectivitat
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Economia i societat de la informació
- ca anàlisi cost-efectivitat, n f
- es análisis coste-efectividad
- en cost-effectiveness evaluation
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Economia i societat de la informació
Definition
Anàlisi que compara, per a cada possible alternativa, els costos que comporta i la seva capacitat per a obtenir l'efecte desitjat.
Note
- L'anàlisi cost-efectivitat s'utilitza en l'avaluació d'alternatives a l'hora d'implantar un sistema d'informació geogràfica.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
anàlisi d'adjacència
anàlisi d'adjacència
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Informació espacial
- ca anàlisi d'adjacència, n f
- es análisis de adyacencia
- en adjacency analysis
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Informació espacial
Definition
Anàlisi topològica que explicita la relació d'adjacència per a un determinat polígon o conjunt de polígons mitjançant l'explotació de la informació topològica bàsica emmagatzemada dels límits dels polígons dret i esquerre de cada arc.
Note
- El resultat d'una anàlisi d'adjacència és el conjunt de polígons veïns del polígon o grup de polígons considerat.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
anàlisi d'agrupaments
anàlisi d'agrupaments
Teledetecció > Classificació
- ca anàlisi de clústers, n f
- ca anàlisi d'agrupaments, n f sin. compl.
- es análisis de conglomerados
- en cluster analysis
- en clustering sin. compl.
Teledetecció > Classificació
Definition
Procediment estadístic d'obtenció de clústers.
Una anàlisi de clústers té com a objectiu que els grups tinguin una variància interna mínima i alhora que la variància entre si sigui màxima.
Una anàlisi de clústers té com a objectiu que els grups tinguin una variància interna mínima i alhora que la variància entre si sigui màxima.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
anàlisi d'agrupaments
anàlisi d'agrupaments
Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Estadística
- ca anàlisi d'agrupaments, n f
- es análisis de conglomerados
- en cluster analysis
Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Estadística
Definition
Conjunt de mètodes de classificació multivariable que tenen per finalitat l'agrupació en classes d'un conjunt de casos descrits per múltiples variables numèriques basant-se en la semblança o diferència entre casos, quantificada com la distància entre casos en l'espai n-dimensional de les variables considerades.
Note
-
1. L'objecte de l'anàlisi d'agrupaments pot ser tant la classificació efectiva dels casos com la identificació del nombre i la naturalesa de les classes que descriuen millor el conjunt de casos.
2. Cal distingir entre l'anàlisi d'agrupaments jeràrquica, en què les classes s'agrupen successivament des dels casos individuals fins a una única classe, i l'anàlisi d'agrupaments no jeràrquica, en què els casos s'agrupen de forma òptima en un nombre fix de classes, especificat per endavant. Per a tots dos tipus d'anàlisis d'agrupaments existeixen diversos mètodes d'agrupació i s'utilitzen diferents definicions de distància, com la distància euclidiana o la distància de Mahalanobis, que donen lloc a diferències sensibles quant a resultats. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
anàlisi d'àrees d'influència
anàlisi d'àrees d'influència
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoprocessament
- ca anàlisi d'àrees d'influència, n f
- es análisis de áreas de influencia
- en buffer analysis
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoprocessament
Definition
Anàlisi espacial que es basa en la generació d'àrees d'influència per a determinar què hi ha a l'entorn d'un element o d'un conjunt d'elements d'interès.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
anàlisi d'àrees de mercat
anàlisi d'àrees de mercat
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geomàrqueting
- ca anàlisi d'àrees de mercat, n f
- es análisis de áreas de mercado
- en market area analysis
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geomàrqueting
Definition
Anàlisi que avalua la distribució dels establiments comercials d'una determinada marca o d'un determinat tipus de producte en un territori en relació amb la concentració de clients potencials.
Note
- La base principal de l'anàlisi d'àrees de mercat solen ser les dades de caràcter sociodemogràfic (per exemple, les dades censals o fonts sovint més rellevants, com transaccions bancàries, ús de targetes de crèdit, hàbits de consum, etc.), les quals permeten establir perfils socioeconòmics de la població i classificar el territori en zones segons la presència, el predomini o la combinació dels diferents perfils.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
anàlisi d'àrees de servei
anàlisi d'àrees de servei
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi de xarxes
- ca anàlisi d'àrees de servei, n f
- es análisis de áreas de servicio
- en service area analysis
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi de xarxes
Definition
Anàlisi de xarxes que determina l'àrea coberta per un servei localitzat en un punt determinat de la xarxa, la qual comprèn el conjunt d'arcs i de nodes situats a un cost menor o igual a l'especificat respecte de la localització del servei.
Note
- Per exemple, l'àrea de servei d'una parada d'autobús es pot determinar com el conjunt de carrers a menys de 10 minuts de desplaçament a peu fins a arribar a aquesta parada.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
anàlisi d'establiments
anàlisi d'establiments
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geomàrqueting
- ca anàlisi d'establiments, n f
- es análisis de establecimientos
- en store market analysis
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geomàrqueting
Definition
Anàlisi d'àrees de mercat centrada en l'anàlisi de les dades dels establiments.
Note
-
1. L'anàlisi d'establiments s'oposa a l'anàlisi de clients.
2. És un exemple d'anàlisi d'establiments l'anàlisi de corones llindar o l'anàlisi d'àrees d'igual competència. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
anàlisi d'imatges basada en objectes
anàlisi d'imatges basada en objectes
Teledetecció > Classificació
- ca GEOBIA, n f
- ca anàlisi d'imatges basada en objectes, n f sin. compl.
- ca anàlisi d'imatges basada en objectes geogràfics, n f sin. compl.
- ca OBIA, n f sin. compl.
- es GEOBIA
- es análisis de imágenes basado en objetos sin. compl.
- es análisis de imágenes basado en objetos geográficos sin. compl.
- es OBIA sin. compl.
- en GEOBIA
- en geographic object based image analysis sin. compl.
- en OBIA sin. compl.
- en object based image analysis sin. compl.
Teledetecció > Classificació
Definition
Tècnica d'elaboració de mapes categòrics a través de classificació digital d'imatges que no treballa sobre les característiques de cada píxel1 individual, sinó de grups de píxels similars (típicament adjacents, però no sempre), amb la finalitat d'obtenir-ne directament entitats geogràfiques (objectes normalment zonals), habitualment classes de cobertes del sòl (classificació per objectes geogràfics).
La GEOBIA utilitza mètodes més o menys automàtics per a dividir la imatge en zones homogènies (segmentació) o bé assumeix particions del territori provinents de fonts externes, com cadastres, mapes parcel·laris, mapes edàfics, etc. Fet aquest procés, la GEOBIA assigna atributs, classifica i relaciona els segments1 en l'espai (i fins i tot en el temps, si hom disposa d'imatges multitemporals) i crea jerarquies que agrupen i subdivideixen els objectes, tot intentant aproximar-se al procediment d'identificació i etiquetatge que fa un fotointèrpret.
El principal atractiu de la GEOBIA respecte a aproximacions convencionals "píxel a píxel" és que els objectes disposen de noves propietats (veïnatge, forma, dimensió, mesures radiomètriques mitjanes, etc.) que poden ser molt útils per a identificar-los correctament. Els punts més problemàtics per a l'aplicació de la GEOBIA, però, són el llarg temps de dedicació que cal invertir per a entrenar el sistema en la identificació d'uns certs objectes, la incertesa de si els patrons obtinguts funcionaran correctament en altres zones i l'extrema lentitud o fins i tot la impossibilitat de treballar, amb els ordinadors actuals, amb imatges realment grans, de molts megabytes.
La GEOBIA té l'origen en tècniques com l'ECHO. En els seus inicis es va anomenar OBIA, terme que també s'utilitza, per exemple, en l'anàlisi d'imatge mèdica, però a partir del 2008 la utilització de conceptes més geogràfics en l'anàlisi dels objectes va aconsellar d'encunyar el nou terme.
GEOBIA i OBIA són els acrònims de geographic object based image analysis ('anàlisi d'imatges basada en objectes geogràfics') i de object based image analysis ('anàlisi d'imatges basada en objectes'), respectivament.
La GEOBIA utilitza mètodes més o menys automàtics per a dividir la imatge en zones homogènies (segmentació) o bé assumeix particions del territori provinents de fonts externes, com cadastres, mapes parcel·laris, mapes edàfics, etc. Fet aquest procés, la GEOBIA assigna atributs, classifica i relaciona els segments1 en l'espai (i fins i tot en el temps, si hom disposa d'imatges multitemporals) i crea jerarquies que agrupen i subdivideixen els objectes, tot intentant aproximar-se al procediment d'identificació i etiquetatge que fa un fotointèrpret.
El principal atractiu de la GEOBIA respecte a aproximacions convencionals "píxel a píxel" és que els objectes disposen de noves propietats (veïnatge, forma, dimensió, mesures radiomètriques mitjanes, etc.) que poden ser molt útils per a identificar-los correctament. Els punts més problemàtics per a l'aplicació de la GEOBIA, però, són el llarg temps de dedicació que cal invertir per a entrenar el sistema en la identificació d'uns certs objectes, la incertesa de si els patrons obtinguts funcionaran correctament en altres zones i l'extrema lentitud o fins i tot la impossibilitat de treballar, amb els ordinadors actuals, amb imatges realment grans, de molts megabytes.
La GEOBIA té l'origen en tècniques com l'ECHO. En els seus inicis es va anomenar OBIA, terme que també s'utilitza, per exemple, en l'anàlisi d'imatge mèdica, però a partir del 2008 la utilització de conceptes més geogràfics en l'anàlisi dels objectes va aconsellar d'encunyar el nou terme.
GEOBIA i OBIA són els acrònims de geographic object based image analysis ('anàlisi d'imatges basada en objectes geogràfics') i de object based image analysis ('anàlisi d'imatges basada en objectes'), respectivament.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
anàlisi d'imatges basada en objectes geogràfics
anàlisi d'imatges basada en objectes geogràfics
Teledetecció > Classificació
- ca GEOBIA, n f
- ca anàlisi d'imatges basada en objectes, n f sin. compl.
- ca anàlisi d'imatges basada en objectes geogràfics, n f sin. compl.
- ca OBIA, n f sin. compl.
- es GEOBIA
- es análisis de imágenes basado en objetos sin. compl.
- es análisis de imágenes basado en objetos geográficos sin. compl.
- es OBIA sin. compl.
- en GEOBIA
- en geographic object based image analysis sin. compl.
- en OBIA sin. compl.
- en object based image analysis sin. compl.
Teledetecció > Classificació
Definition
Tècnica d'elaboració de mapes categòrics a través de classificació digital d'imatges que no treballa sobre les característiques de cada píxel1 individual, sinó de grups de píxels similars (típicament adjacents, però no sempre), amb la finalitat d'obtenir-ne directament entitats geogràfiques (objectes normalment zonals), habitualment classes de cobertes del sòl (classificació per objectes geogràfics).
La GEOBIA utilitza mètodes més o menys automàtics per a dividir la imatge en zones homogènies (segmentació) o bé assumeix particions del territori provinents de fonts externes, com cadastres, mapes parcel·laris, mapes edàfics, etc. Fet aquest procés, la GEOBIA assigna atributs, classifica i relaciona els segments1 en l'espai (i fins i tot en el temps, si hom disposa d'imatges multitemporals) i crea jerarquies que agrupen i subdivideixen els objectes, tot intentant aproximar-se al procediment d'identificació i etiquetatge que fa un fotointèrpret.
El principal atractiu de la GEOBIA respecte a aproximacions convencionals "píxel a píxel" és que els objectes disposen de noves propietats (veïnatge, forma, dimensió, mesures radiomètriques mitjanes, etc.) que poden ser molt útils per a identificar-los correctament. Els punts més problemàtics per a l'aplicació de la GEOBIA, però, són el llarg temps de dedicació que cal invertir per a entrenar el sistema en la identificació d'uns certs objectes, la incertesa de si els patrons obtinguts funcionaran correctament en altres zones i l'extrema lentitud o fins i tot la impossibilitat de treballar, amb els ordinadors actuals, amb imatges realment grans, de molts megabytes.
La GEOBIA té l'origen en tècniques com l'ECHO. En els seus inicis es va anomenar OBIA, terme que també s'utilitza, per exemple, en l'anàlisi d'imatge mèdica, però a partir del 2008 la utilització de conceptes més geogràfics en l'anàlisi dels objectes va aconsellar d'encunyar el nou terme.
GEOBIA i OBIA són els acrònims de geographic object based image analysis ('anàlisi d'imatges basada en objectes geogràfics') i de object based image analysis ('anàlisi d'imatges basada en objectes'), respectivament.
La GEOBIA utilitza mètodes més o menys automàtics per a dividir la imatge en zones homogènies (segmentació) o bé assumeix particions del territori provinents de fonts externes, com cadastres, mapes parcel·laris, mapes edàfics, etc. Fet aquest procés, la GEOBIA assigna atributs, classifica i relaciona els segments1 en l'espai (i fins i tot en el temps, si hom disposa d'imatges multitemporals) i crea jerarquies que agrupen i subdivideixen els objectes, tot intentant aproximar-se al procediment d'identificació i etiquetatge que fa un fotointèrpret.
El principal atractiu de la GEOBIA respecte a aproximacions convencionals "píxel a píxel" és que els objectes disposen de noves propietats (veïnatge, forma, dimensió, mesures radiomètriques mitjanes, etc.) que poden ser molt útils per a identificar-los correctament. Els punts més problemàtics per a l'aplicació de la GEOBIA, però, són el llarg temps de dedicació que cal invertir per a entrenar el sistema en la identificació d'uns certs objectes, la incertesa de si els patrons obtinguts funcionaran correctament en altres zones i l'extrema lentitud o fins i tot la impossibilitat de treballar, amb els ordinadors actuals, amb imatges realment grans, de molts megabytes.
La GEOBIA té l'origen en tècniques com l'ECHO. En els seus inicis es va anomenar OBIA, terme que també s'utilitza, per exemple, en l'anàlisi d'imatge mèdica, però a partir del 2008 la utilització de conceptes més geogràfics en l'anàlisi dels objectes va aconsellar d'encunyar el nou terme.
GEOBIA i OBIA són els acrònims de geographic object based image analysis ('anàlisi d'imatges basada en objectes geogràfics') i de object based image analysis ('anàlisi d'imatges basada en objectes'), respectivament.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
