afroaeròbic
afroaeròbic
Esport > Gimnàstica
- ca afroaeròbic, n m
- es afro-aeróbic
- es afroaeróbic
Esport > Gimnàstica
Definition
Modalitat d'aeròbic en què s'adapten passos de danses originàries de la cultura africana.
afròmetre
afròmetre
Vinificació. Enologia
- ca afròmetre, n m
- es afrómetro
Vinificació. Enologia
Definition
Manòmetre d'aire comprimit usat per a mesurar la pressió dels gasos de les ampolles de vi escumós.
afront
afront
Dret penal
- ca afront, n m
- es afrenta, n f
- fr affront, n m
- it affronto, n m
Dret penal
Definition
Ofensa greu feta a la cara, públicament.
afruitament
afruitament
Vinificació. Enologia
- ca afruitament, n m
- ca afruitat, n m sin. compl.
- es frutosidad, n f
- en fruitiness, n
Vinificació. Enologia
Definition
Qualitat d'afruitat que té un vi.
afruitat
afruitat
Vinificació. Enologia
- ca afruitament, n m
- ca afruitat, n m sin. compl.
- es frutosidad, n f
- en fruitiness, n
Vinificació. Enologia
Definition
Qualitat d'afruitat que té un vi.
afruitat -ada
afruitat -ada
Gastronomia
- ca afruitat -ada, adj
- es afrutado -da, adj
- fr fruité -ée, adj
- en fruity, adj
Gastronomia
Definition
Que té gust o olor de fruita.
afusellar
afusellar
Indústria > Indústria tèxtil > Confecció
- ca afusellar, v tr
- es fusilar, v tr
Indústria > Indústria tèxtil > Confecció
Definition
Extreure el patró d'una peça de roba ja feta per a fer-ne una altra d'igual.
afustat -ada
afustat -ada
Vinificació. Enologia
- ca afustat -ada, adj
- ca fusteny -a, adj
- ca fustós -osa, adj
- es amaderado -da, adj
- es maderoso -sa, adj
Vinificació. Enologia
Definition
Dit del vi, del seu gust o de la seva aroma, que recorda la fusta.
agafada
agafada
Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetrícia
- ca agafada, n f
- es agarre, n m
- es enganche, n m
- es prendida, n f
- fr prise, n f
- en latch, n
Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetrícia
Definition
Tècnica amb la qual un nadó posa la boca al mugró per xuclar-lo i extreure'n la llet.
agafes
agafes
Treball > Oficis
- ca agafes, n f pl
- ca gafes de cosir, n f pl sin. compl.
- es pinzas de coser
Treball > Oficis
Definition
Eina de fusta, de cinc o sis pams, que consisteix en unes pinces, una de les quals és movible i va enfrontissada amb l'altra, que és fixa i forma una mateixa peça amb el peu o mànec, emprada pels basters i sabaters per a subjectar la peça de cuiro que han de cosir.