Go back to the list of Online Dictionaries

Química analítica

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  adhesió, n f
  • es  adhesión, n f
  • en  adhesion, n

Química física

Definition
Fenomen pel qual dues superfícies sòlides o líquides es mantenen juntes per l'acció de forces intermoleculars.

Note

  • Segons la naturalesa de les fases, es distingeix adhesió entre líquids, entre un líquid i un sòlid i entre sòlids.

    L'adhesió es mesura mitjançant el treball d'adhesió i és un fenomen important en la detergència.

    Vegeu també cohesió.
  • ca  adiabàtic -a, adj
  • es  adiabático -ca, adj
  • en  adiabatic, adj

Química física

Definition
Que no va acompanyat de bescanvi calor.

Note

  • Vegeu també procés adiabàtic.
  • ca  adiabàtica, n f
  • es  adiabática, n f
  • en  adiabat, n
  • en  adiabatic, n

Química física

Definition
Línia d'un diagrama d'estats que uneix tots els estats d'equilibri d'un sistema termodinàmic que no bescanvien calor amb el medi.

Note

  • Vegeu també paret adiabàtica.
  • ca  adsorbat, n m
  • es  adsorbato, n m
  • en  adsorbate, n

Química física

Definition
Substància acumulada en la superfície d'un adsorbent mitjançant un procés d'adsorció.

Note

  • L'adsorbat es troba majoritàriament a la interfície entre l'adsorbent i una fase gasosa o una solució. Els adsorbats solen ser gasos o bé soluts en solució.
  • ca  adsorbent, n m
  • es  adsorbente, n m
  • en  adsorbent, n

Química física

Definition
Substància a la superfície de la qual es produeix un procés d'adsorció.

Note

  • L'adsorbent és capaç d'enllaçar quantitats significatives d'adsorbat a la seva superfície.

    Tot i que qualsevol sòlid o líquid pot actuar com a adsorbent, perquè el fenomen assoleixi una magnitud que el faci susceptible d'aplicacions cal que l'adsorbent tingui una gran superfície específica. En conseqüència, els adsorbents són tots sòlids, naturals o sintètics, molt porosos o dividits molt finament. Així, els adsorbents industrials corrents, com ara el carbó activat, l'alúmina activada, l'argila activada o el gel de sílice, solen tenir superfícies de 100 a 1.500 m2/g.

    Per a obtenir superfícies tan elevades no n'hi ha prou que les partícules siguin petites (molt sovint no convé que ho siguin), sinó poroses. La porositat dels adsorbents industrials és molt alta i el volum del porus en relació amb el total de la partícula assoleix, de vegades, valors del 85 %. El diàmetre del porus és important perquè, si és molt petit, limita les dimensions de les partícules adsorbides. Com a conseqüència de la porositat, els adsorbents tenen densitats baixes, molt per sota de la densitat del sòlid cristal·lí corresponent.

    Pel que fa al comportament, els adsorbents són selectius, i adsorbeixen certes substàncies preferentment, mentre que d'altres no les adsorbeixen. L'ordre de preferència depèn de la naturalesa química de l'adsorbent i l'adsorbat. Aquesta selectivitat en fa possible les aplicacions, que consisteixen sobretot en separacions.

    Les aplicacions principals dels adsorbents són la purificació de líquids, de solucions o de gasos per adsorció de les impureses, especialment les acolorides (purificació del sucre, del glicerol, de l'aigua, de l'aire, etc.); la recuperació dels solvents volàtils amb carbons actius; la dessecació de líquids i gasos (amb alúmina activada o gel de sílice); el suport de catalitzadors, i la cromatografia d'adsorció, entre d'altres.

    La superfície específica d'un adsorbent es calcula mitjançant la isoterma de BET.
  • ca  adsorció, n f
  • es  adsorción, n f
  • en  adsorption, n

Química física

Definition
Operació unitària d'equilibri dinàmic consistent en l'adhesió de les partícules d'una substància en la superfície d'una altra.

Note

  • La substància a la superfície de la qual s'adhereixen les partícules d'una altra substància s'anomena adsorbent, mentre que la substància adherida rep el nom de adsorbat.

    Els estats de l'adsorbat i l'adsorbent poden ser, respectivament, gas i sòlid, líquid i sòlid, gas i líquid, líquid i líquid, i sòlid i sòlid. Les adsorcions més estudiades i utilitzades són l'adsorció de gasos en sòlids i la de líquids en sòlids.

    La dependència de la quantitat adsorbida amb la pressió d'adsorbat o amb la concentració de solut a temperatura constant és la isoterma d'adsorció, la dependència amb la temperatura a pressió constant és la isòbara d'adsorció, i la dependència de la pressió amb la temperatura a una quantitat adsorbida constant és la isòstera d'adsorció.

    Segons les característiques energètiques i cinètiques es diferencia entre adsorció física i adsorció química.

    L'adsorció és el fenomen invers de la desorció.
  • ca  adsorció física, n f
  • ca  fisioadsorció, n f sin. compl.
  • es  adsorción física, n f
  • es  fisiadsorción, n f
  • en  physical adsorption, n
  • en  physisorption, n

Química física

Definition
Adsorció per forces de Van der Waals.

Note

  • L'entalpia d'adsorció d'una adsorció física correspon a una energia d'enllaç d'entre 2 i 6 kcal/mol. L'adsorció física és ràpida i fàcilment reversible.

    L'adsorció física es dona sobre superfícies sòlides a temperatures relativament baixes. Els sòlids són poc selectius, i s'observa que els gasos que més s'adsorbeixen són els més fàcils de condensar.

    L'expressió quantitativa més usual per a l'adsorció física és la isoterma de BET.

    La base teòrica de l'adsorció física va ser establerta per S. Brunauer, P. H. Emmett i E. Teller l'any 1938.
  • ca  adsorció química, n f
  • ca  quimioadsorció, n f sin. compl.
  • es  adsorción química, n f
  • es  quimiadsorción, n f
  • en  chemical adsorption, n
  • en  chemisorption, n

Química física

Definition
Adsorció per enllaç químic, habitualment per un enllaç covalent.

Note

  • L'entalpia d'adsorció d'una adsorció química correspon a una energia d'enllaç d'aproximadament 100 kcal/mol, molt més gran que la d'un procés d'adsorció física. És lenta i sol ser difícilment reversible.

    El fet que es formin veritables enllaços entre l'adsorbent i l'adsorbat fa que l'adsorció química només es doni en determinats punts de la superfície i que s'arribi a la saturació.

    El procés d'adsorció química se sol estudiar mitjançant una isoterma d'adsorció, per exemple, amb la isoterma de Langmuir i la isoterma de Freundlich.

    La base teòrica de l'adsorció química va ser establerta per I. Langmuir l'any 1916.

    Vegeu també centre actiu.
  • ca  detector d'emissió atòmica, n m
  • ca  AED, n m sigla
  • es  detector de emisión atómica, n m
  • es  AED, n m sigla
  • en  atomic emission detector, n
  • en  AED, n sigla

Química analítica

Definition
Detector que mesura la radiació electromagnètica emesa per àtoms excitats per un plasma.

Note

  • Un detector d'emissió atòmica s'utilitza en cromatografia de gasos. L'efluent de la columna s'introdueix en un plasma d'heli obtingut amb microones i que és prou energètic per a atomitzar tots els elements de la mostra i excitar-los. Els àtoms excitats emeten radiació electromagnètica que es detecta amb un espectròmetre òptic d'emissió de díodes en sèrie que és capaç de detectar la radiació emesa des de 170 fins a 780 nm. El tractament dels espectres permet determinar la concentració dels elements detectats.

    La sigla AED correspon a la denominació anglesa atomic emission detector ('detector d'emissió atòmica').
  • ca  aerosol, n m
  • es  aerosol, n m
  • en  aerosol, n

Química física

Definition
Dispersió col·loidal de partícules líquides o sòlides en un gas.

Note

  • Un aerosol atmosfèric és una dispersió col·loidal de partícules molt petites o de minúscules gotes en suspensió en l'aire. La boira i els núvols són exemples d'aerosols de partícules líquides; el fum és un exemple d'aerosol de partícules sòlides. Per extensió, també són aerosols les suspensions de partícules de dimensions superiors a un veritable col·loide, com ara els núvols de polseguera molt fina.

    Les partícules d'un aerosol poden ser d'origen natural (com la sal dels oceans, la pols volcànica, els grans de pol·len, etc.) o bé d'origen artificial (com els residus de foneries industrials, els insecticides aplicats als cultius en forma d'aerosols, etc.).

    Una propietat essencial dels aerosols és que concentren els gasos o vapors constituents del medi de dispersió per dissolució o adsorció en les partícules líquides o per adsorció en les sòlides. Poden restar molt de temps a l'aire i recórrer grans distàncies. Per això, molts productes contaminants poden ser transportats i contaminar medis molt allunyats del seu lloc d'emissió.

    Els aerosols tenen propietats específiques que no posseeixen els altres sistemes col·loidals. En primer lloc, en un mateix aerosol hi poden haver partícules amb càrregues elèctriques de signe diferent o fins i tot sense càrrega. En segon lloc, el recorregut lliure mitjà de les partícules pot ser molt gran perquè la viscositat de la fase dispersant és molt feble. Una tercera propietat és el fenomen de la fotoforesi que manifesten les partícules: en determinats casos es mouen cap a la llum, en d'altres se n'allunyen. Finalment, les partícules són repel·lides per les superfícies calentes i tendeixen a dipositar-se sobre les fredes. Independentment de les seves aplicacions militars (com a cortines de fum), els aerosols són utilitzats correntment per a aplicar insecticides, medicaments, cosmètics, etc., i sobretot tenen un paper molt important en el fenomen de la contaminació atmosfèrica.

    El coneixement de les propietats dels aerosols és essencial per a la depuració dels fums; des del punt de vista de la seguretat industrial és indispensable tenir en compte que els aerosols formats per aire i per partícules combustibles (o fàcilment oxidables, com certes pólvores metàl·liques) tenen propietats explosives, com les mescles d'aire i de gasos o vapors combustibles. Els punts d'inflamació i els límits d'explosivitat depenen de la natura, de les dimensions i la concentració de les partícules, i de la humitat de l'aire.