Go back to the list of Online Dictionaries

Química analítica

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  plata, n f
  • ca  argent, n m sin. compl.
  • es  plata, n f
  • en  silver, n
  • sbl  Ag

Química inorgànica

Definition
Element del grup 11, del període 5 i del bloc d de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 47 i massa atòmica 107,8662.

Note

  • Es coneixen fins a trenta-quatre isòtops de la plata, dels quals dos són estables (107Ag i 109Ag).

    La plata és dúctil i mal·leable i presenta una fractura estellosa i ganxuda i una exfoliació nul·la. Té lluïssor metàl·lica, presenta una duresa de 2,5-3 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanc platejat. És de densitat molt alta, de 10,5-12 g/cm3, i té un punt de fusió de 961 ºC i un punt d'ebullició de 2.155 ºC. És opaca i el seu color habitual és el gris (blanc argent). Ara bé, com que s'oxida amb facilitat, adquireix un color negre ràpidament.

    Coneguda des de l'antiguitat, la plata és un metall noble que es forma per reducció dels sulfurs en la part baixa dels jaciments conjunts de plom, zinc i plata. De vegades, es troba també com a element primari en els filons hidrotermals de baixa temperatura associada a la calcita, o en els filons d'alta temperatura com a element associat al sulfur de níquel i al sulfur de cobalt i a la uraninita. Generalment es troba associada amb el coure. Habitualment es troba de manera dendrítica, filiforme.

    Cristal·litza en el sistema cúbic. Forma part de molts aliatges emprats en joieria i orfebreria. És un element poc reactiu. No és atacada per l'aire, ni humit ni sec. Només és atacada pels àcids oxidants.

    Presenta principalment l'estat d'oxidació +1.

    S'utilitza com a reactiu en els laboratoris d'anàlisis químiques. També és emprada en la indústria electrònica per la seva altíssima conductivitat. És imprescindible en la fabricació de pel·lícules i paper fotogràfic i durant segles es va fer servir com a metall d'encunyació.
  • ca  argó, n m
  • es  argón, n m
  • en  argon, n
  • sbl  Ar

Química inorgànica

Definition
Element del grup 18, del període 3 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 18 i massa atòmica 39,948.

Note

  • Es coneixen fins a vint-i-quatre isòtops de l'argó, dels quals tres són estables (36Ar, 38Ar i 40Ar).

    L'argó es presenta com un gas incolor i inodor, amb un punt de fusió de -189 ºC i un punt d'ebullició de -186 ºC.

    Només es troba a l'atmosfera, amb una abundància molt baixa, de 0,93%.

    S'obté per destil·lació fraccionada de l'aire liquat en forma de molècules monoatòmiques.

    La seva reactivitat és nul·la i no se'n coneixen compostos.

    Es fa servir en tubs de descàrrega, on diverses mescles de gasos nobles poden donar diversos colors. També es fa servir per a obtenir una atmosfera absolutament inerta i no reactiva en tots aquells casos en què el nitrogen resulta massa reactiu.
  • ca  arí, n m
  • ca  1,2-dideshidroarè, n m sin. compl.
  • es  arino, n m
  • es  1,2-dideshidroareno, n m
  • en  aryne, n
  • en  1,2-didehydroarene, n

Química orgànica

Definition
Cadascun dels compostos derivats dels arens per eliminació de dos àtoms d'hidrogen de dos àtoms de carboni adjacents, que formalment es representen amb un triple enllaç.
  • ca  grup aril, n m
  • ca  aril, n m sin. compl.
  • es  grupo arilo, n m
  • en  aryl group, n
  • sbl  Ar

Química orgànica

Definition
Cadascun dels substituents o radicals orgànics que resulten de l'eliminació d'un hidrogen en un hidrocarbur aromàtic.

Note

  • El grup aril derivat del benzè és el fenil. Els altres grups aril derivats d'hidrocarburs aromàtics monocíclics es consideren fenils substituïts.
Image from term result on cercaterm
  • ca  arilació, n f
  • es  arilación, n f
  • en  arylation, n

Química orgànica

Definition
Reacció de fixació d'un grup aril sobre una molècula orgànica, la qual es produeix mitjançant radicals.

Note

  • El cas més típic d'arilació és la substitució d'un hidrogen aromàtic per un substituent aril (vegeu la imatge). La via més comuna de formació del radical aril és a partir de la sal de diazoni tractada amb clorur de coure o bromur de coure: ArN2+ + CuCl2− → Ar˙ + N2 + CuCl2.
Image from term result on cercaterm
  • ca  grup aroïl, n m
  • ca  aroïl, n m sin. compl.
  • es  grupo aroilo, n m
  • en  aroyl group, n

Química orgànica

Definition
Cadascun dels acils corresponents a un àcid carboxílic aromàtic, de fórmula general ArCO−.

Note

  • Els grups aroïl es troben formant compostos com els halurs d'acil (ArCOX) i, en general, en els derivats de l'àcid carboxílic.

    En l'acilació de Friedel i Crafts s'obté el catió aroïl (ArCO+) a partir dels halurs d'acil en presència d'un àcid de Lewis com a catalitzador (vegeu la imatge).
  • ca  aromàtic -a, adj
  • es  aromático -ca, adj
  • en  aromatic, adj

Química orgànica

Definition
Dit d'un compost orgànic cíclic insaturat conjugat en què la densitat de càrrega corresponent a un parell d'electrons d'un orbital molecular no es concentra entre dos nuclis, sinó que s'escampa cap a altres àtoms.

Note

  • Pel fet de tenir la densitat de càrrega d'un parell d'electrons compartida entre més de dos àtoms, un compost aromàtic és significativament més estable que un compost similar sense aquest fenomen.

    Els compostos aromàtics tenen un o més anells, el més habitual dels quals és l'anell benzènic.

    Els compostos aromàtics s'associen a l'aromaticitat. Originàriament, es van atribuir les denominacions aromàtic -a i aromaticitat a aquest tipus de compostos i el conjunt de propietats que els defineixen, respectivament, per l'olor característica que desprenien els d'una classe concreta, els compostos benzènics. Actualment, però, se sap que no hi ha una relació general entre l'aromaticitat com a propietat química i l'olor característica de certs compostos aromàtics.
  • ca  aromaticitat, n f
  • es  aromaticidad, n f
  • en  aromaticity, n

Química orgànica

Definition
Conjunt de propietats especials que posseeixen els compostos aromàtics, que els distingeixen dels compostos alifàtics o alicíclics, en particular de les olefines.

Note

  • Les propietats que caracteritzen l'aromaticitat són, essencialment, l'energia de ressonància que tant l'entalpia de combustió com la calor d'hidrogenació posen de manifest, i les distàncies carboni-carboni, que són intermèdies entre les d'un enllaç simple i les d'un enllaç doble.

    Malgrat que són compostos molt insaturats, presenten una escassa reactivitat i la reacció més important és la substitució electròfila aromàtica.

    L'aromaticitat va ser atribuïda primerament a la presència d'un sistema tancat d'enllaços dobles conjugats, però actualment s'explica pels anells monocíclics plans que responen a la teoria dels orbitals moleculars i que compleixen la regla de Hückel.

    Originàriament, es va atribuir la denominació aromaticitat a determinats compostos per l'olor característica que desprenien els d'una classe concreta, els compostos benzènics. Actualment, però, se sap que no hi ha una relació general entre l'aromaticitat com a propietat química i l'olor característica de certs compostos aromàtics.
Image from term result on cercaterm
Image from term result on cercaterm
Image from term result on cercaterm
  • ca  aromatització, n f
  • es  aromatización, n f
  • en  aromatisation, n
  • en  aromatization, n

Química orgànica

Definition
Procés de formació d'hidrocarburs aromàtics per deshidrogenació d'hidrocarburs alifàtics.

Note

  • L'aromatització es produeix durant el reformat catalític dels hidrocarburs alifàtics procedents del petroli (vegeu les imatges 2 i 3). L'aromatització es pot fer mitjançant calor, un procés actualment molt poc usual, i mitjançant catalitzadors.
  • ca  arsènic, n m
  • ca  arseni, n m sin. compl.
  • es  arsénico, n m
  • en  arsenic, n
  • sbl  As

Química inorgànica

Definition
Element del grup 15, del període 4 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 33 i massa atòmica 74,9216.

Note

  • Es coneixen fins a trenta isòtops de l'arsènic, un d'ells estable (75As).

    És poc abundant en l'escorça terrestre, però s'hi troba dispers en molts minerals. Es presenta com un sòlid que té diverses formes al·lotròpiques, cadascuna amb propietats diferents, entre les quals destaquen l'arsènic gris, l'arsènic groc i l'arsènic negre, que difereixen en les estructures cristal·lines. L'arsènic gris és l'única forma estable.

    S'obté industrialment a partir dels seus minerals de ferro.

    L'arsènic és moderadament reactiu i té característiques pròpies dels semimetalls.

    Presenta principalment els estats d'oxidació -3, +3 i +5.

    Es fa servir sobretot en aliatges, en electrònica i com a component d'herbicides. L'ús de l'arsènic en medicina i veterinària s'està abandonant a causa de l'elevada toxicitat d'alguns dels compostos d'aquest element.