Back to top
  • ca  dolçamara, n f
  • ca  dulcamara, n f sin. compl.
  • ca  vidalbí, n m sin. compl.
  • ca  afrontacavadors, n m alt. sin.
  • ca  dolçamara (fruit), n f alt. sin.
  • ca  herba de la creu, n f alt. sin.
  • ca  herba de les tomatetes, n f alt. sin.
  • ca  herba dels humors picants, n f alt. sin.
  • ca  herba dulcamara, n f alt. sin.
  • ca  herba morera, n f alt. sin.
  • ca  metzina d'aucell, n f alt. sin.
  • ca  metzina d'ocell, n f alt. sin.
  • ca  metzines d'ocell, n f pl alt. sin.
  • ca  morella, n f alt. sin.
  • ca  morella amargant, n f alt. sin.
  • ca  morella de marge, n f alt. sin.
  • ca  morella emborratxadora, n f alt. sin.
  • ca  morella grimpant, n f alt. sin.
  • ca  panses de guineu, n f pl alt. sin.
  • ca  pet de dona rica, n m alt. sin.
  • ca  sarmentosa, n f alt. sin.
  • ca  solana, n f alt. sin.
  • ca  vidiella morada, n f alt. sin.
  • ca  vinya de Judea, n f alt. sin.
  • nc  Solanum dulcamara L.

solanàcies

  • ca  ungla de gat, n f
  • ca  gavó espinós, n m sin. compl.
  • ca  ugó, n m sin. compl.
  • ca  abriüll, n m alt. sin.
  • ca  abriülls, n m alt. sin.
  • ca  afrontacavadors, n m alt. sin.
  • ca  afrontallauradors, n m alt. sin.
  • ca  agullons, n m pl alt. sin.
  • ca  aturabou, n m/f alt. sin.
  • ca  botgeta, n f alt. sin.
  • ca  brunaga, n f alt. sin.
  • ca  brunagues, n f pl alt. sin.
  • ca  candell, n m alt. sin.
  • ca  candells, n m pl alt. sin.
  • ca  dent de bou, n f alt. sin.
  • ca  gaó, n m alt. sin.
  • ca  gaons, n m pl alt. sin.
  • ca  gatosa, n f alt. sin.
  • ca  gatoses, n f pl alt. sin.
  • ca  gavó, n m alt. sin.
  • ca  ugons, n m pl alt. sin.
  • nc  Ononis spinosa L.

lleguminoses / fabàcies

Note

  • La denominació abriülls, aplicada a Ononis spinosa i a d'altres plantes espinoses (vegeu també Centaurea calcitrapa, Tribulus terrestris), presenta nombroses variants lingüístiques (adragó, adragull, ardagull, etc.). DCVB-E (s. v. adragulls) explica aquesta evolució: 'adragulls: de abreülls 'planta punxent', que es convertí en agreülls (segurament per etimologia popular de agre) > agragulls (per la tendència natural a evitar l'hiatus) > adragulls (per dissimilació consonàntica).'
  • ca  herba pucera, n f
  • ca  llavor de puça (llavor), n f sin. compl.
  • ca  saragatona, n f sin. compl.
  • ca  afrontacavadors, n m alt. sin.
  • ca  afrontallaurador, n m alt. sin.
  • ca  afrontallauradors, n m alt. sin.
  • ca  botges, n f pl alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  herba de cremades, n f alt. sin.
  • ca  herba de la fam, n f alt. sin.
  • ca  herba de les puces, n f alt. sin.
  • ca  herba de puça, n f alt. sin.
  • ca  herba de puces, n f alt. sin.
  • ca  herba pucera vera, n f alt. sin.
  • ca  llavor de puça, n f alt. sin.
  • ca  matafoc, n m alt. sin.
  • ca  matafocs, n m pl alt. sin.
  • ca  plantatge de ca, n m alt. sin.
  • ca  pucera, n f alt. sin.
  • ca  pucera vera, n f alt. sin.
  • ca  rampets, n m pl alt. sin.
  • ca  saragatona de llei, n f alt. sin.
  • ca  saragatona vera, n f alt. sin.
  • ca  sargantana, n f alt. sin.
  • ca  silive, n m alt. sin.
  • ca  silli, n m alt. sin.
  • nc  Plantago afra L.

plantaginàcies

Note

  • A DIEC2-E les denominacions herba pucera i saragatona remeten a plantatge («planta herbàcia del gènere Plantago»), però s'han de referir més exactament a Plantago afra.
  • ca  herba pucera, n f
  • ca  llavor de puça (llavor), n f sin. compl.
  • ca  saragatona, n f sin. compl.
  • ca  afrontacavadors, n m alt. sin.
  • ca  afrontallaurador, n m alt. sin.
  • ca  afrontallauradors, n m alt. sin.
  • ca  botges, n f pl alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  herba de cremades, n f alt. sin.
  • ca  herba de la fam, n f alt. sin.
  • ca  herba de les puces, n f alt. sin.
  • ca  herba de puça, n f alt. sin.
  • ca  herba de puces, n f alt. sin.
  • ca  herba pucera vera, n f alt. sin.
  • ca  llavor de puça, n f alt. sin.
  • ca  matafoc, n m alt. sin.
  • ca  matafocs, n m pl alt. sin.
  • ca  plantatge de ca, n m alt. sin.
  • ca  pucera, n f alt. sin.
  • ca  pucera vera, n f alt. sin.
  • ca  rampets, n m pl alt. sin.
  • ca  saragatona de llei, n f alt. sin.
  • ca  saragatona vera, n f alt. sin.
  • ca  sargantana, n f alt. sin.
  • ca  silive, n m alt. sin.
  • ca  silli, n m alt. sin.
  • nc  Plantago afra L.

plantaginàcies

Note

  • A DIEC2-E les denominacions herba pucera i saragatona remeten a plantatge («planta herbàcia del gènere Plantago»), però s'han de referir més exactament a Plantago afra.
  • ca  afrontacavadors, n m
  • ca  afrontallauradors, n m alt. sin.
  • ca  apagafoc, n m alt. sin.
  • ca  botafoc, n m alt. sin.
  • ca  botges, n f pl alt. sin.
  • ca  botges bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  botgeta gangrenosa, n f alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  botja blava, n f alt. sin.
  • ca  botja borda, n f alt. sin.
  • ca  botja negra, n f alt. sin.
  • ca  botja ronyosa, n f alt. sin.
  • ca  bufafoc, n m alt. sin.
  • ca  gangrenera, n f alt. sin.
  • ca  herba de les puces, n f alt. sin.
  • ca  herba de puces, n f alt. sin.
  • ca  herba gangrenosa, n f alt. sin.
  • ca  herba pucera, n f alt. sin.
  • ca  matafoc, n m alt. sin.
  • ca  matafocs, n m pl alt. sin.
  • ca  plantatge de ca, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de matafoc, n m alt. sin.
  • ca  pucera, n f alt. sin.
  • ca  puces, n f pl alt. sin.
  • ca  saragatona, n f alt. sin.
  • ca  ventafoc, n m alt. sin.
  • nc  Plantago sempervirens Crantz

plantaginàcies

  • ca  ungla de gat, n f
  • ca  gavó espinós, n m sin. compl.
  • ca  ugó, n m sin. compl.
  • ca  abriüll, n m alt. sin.
  • ca  abriülls, n m alt. sin.
  • ca  afrontacavadors, n m alt. sin.
  • ca  afrontallauradors, n m alt. sin.
  • ca  agullons, n m pl alt. sin.
  • ca  aturabou, n m/f alt. sin.
  • ca  botgeta, n f alt. sin.
  • ca  brunaga, n f alt. sin.
  • ca  brunagues, n f pl alt. sin.
  • ca  candell, n m alt. sin.
  • ca  candells, n m pl alt. sin.
  • ca  dent de bou, n f alt. sin.
  • ca  gaó, n m alt. sin.
  • ca  gaons, n m pl alt. sin.
  • ca  gatosa, n f alt. sin.
  • ca  gatoses, n f pl alt. sin.
  • ca  gavó, n m alt. sin.
  • ca  ugons, n m pl alt. sin.
  • nc  Ononis spinosa L.

lleguminoses / fabàcies

Note

  • La denominació abriülls, aplicada a Ononis spinosa i a d'altres plantes espinoses (vegeu també Centaurea calcitrapa, Tribulus terrestris), presenta nombroses variants lingüístiques (adragó, adragull, ardagull, etc.). DCVB-E (s. v. adragulls) explica aquesta evolució: 'adragulls: de abreülls 'planta punxent', que es convertí en agreülls (segurament per etimologia popular de agre) > agragulls (per la tendència natural a evitar l'hiatus) > adragulls (per dissimilació consonàntica).'
  • ca  herba pucera, n f
  • ca  llavor de puça (llavor), n f sin. compl.
  • ca  saragatona, n f sin. compl.
  • ca  afrontacavadors, n m alt. sin.
  • ca  afrontallaurador, n m alt. sin.
  • ca  afrontallauradors, n m alt. sin.
  • ca  botges, n f pl alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  herba de cremades, n f alt. sin.
  • ca  herba de la fam, n f alt. sin.
  • ca  herba de les puces, n f alt. sin.
  • ca  herba de puça, n f alt. sin.
  • ca  herba de puces, n f alt. sin.
  • ca  herba pucera vera, n f alt. sin.
  • ca  llavor de puça, n f alt. sin.
  • ca  matafoc, n m alt. sin.
  • ca  matafocs, n m pl alt. sin.
  • ca  plantatge de ca, n m alt. sin.
  • ca  pucera, n f alt. sin.
  • ca  pucera vera, n f alt. sin.
  • ca  rampets, n m pl alt. sin.
  • ca  saragatona de llei, n f alt. sin.
  • ca  saragatona vera, n f alt. sin.
  • ca  sargantana, n f alt. sin.
  • ca  silive, n m alt. sin.
  • ca  silli, n m alt. sin.
  • nc  Plantago afra L.

plantaginàcies

Note

  • A DIEC2-E les denominacions herba pucera i saragatona remeten a plantatge («planta herbàcia del gènere Plantago»), però s'han de referir més exactament a Plantago afra.
  • ca  bàbol, n m
  • ca  capellà, n m sin. compl.
  • ca  afrontapagesos, n m alt. sin.
  • ca  amor de pagès, n m/f alt. sin.
  • ca  capellans, n m pl alt. sin.
  • ca  colet, n m alt. sin.
  • ca  coleta, n f alt. sin.
  • ca  cresta de gall, n f alt. sin.
  • ca  farots, n m pl alt. sin.
  • ca  floreta, n f alt. sin.
  • ca  floreta blanca, n f alt. sin.
  • ca  guixes, n f pl alt. sin.
  • ca  herba apoderada, n f alt. sin.
  • ca  herba blanca, n f alt. sin.
  • ca  morrissà gros, n m alt. sin.
  • ca  morritort, n m alt. sin.
  • ca  muixos, n m pl alt. sin.
  • ca  pàpola, n f alt. sin.
  • ca  pàpoles, n f pl alt. sin.
  • ca  paula, n f alt. sin.
  • ca  pelitre, n m alt. sin.
  • ca  sabonera, n f alt. sin.
  • nc  Lepidium draba L.
  • nc  Cardaria draba (L.) Desv. sin. compl.

crucíferes / brassicàcies

Note

  • TTot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
  • ca  afrormòsia, n f
  • nc  Pericopsis elata (Harms) Meeuwen

lleguminoses / fabàcies

  • ca  afzèlia, n f
  • nc  Afzelia sp. pl.

lleguminoses / fabàcies