a escala
a escala
Cartografia
- ca a escala, adj
- es a escala
- fr à échelle
- it a scala
- en scaled
- de maâstäblich
- de nach Maβstab
Cartografia
Definició
Dit de la representació cartogràfica que manté intactes les proporcions de l'entorn representat quan es redueix o s'amplia.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
a mà alçada
a mà alçada
Cartografia > Dibuix tècnic i disseny
- ca a mà alçada, adj
- ca a pols, adj
- es a mano alzada
- es a pulso
- fr à main levée
- it a mano libera
- en freehand
- de freihandgezeichnet
Cartografia > Dibuix tècnic i disseny
Definició
Dit de la representació cartogràfica traçada a mà sense recolzar-la en cap suport que la guiï ni utilitzar instruments auxiliars com ara regle, escaire o compàs.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
a plom
a plom
a pols
a pols
Cartografia > Dibuix tècnic i disseny
- ca a mà alçada, adj
- ca a pols, adj
- es a mano alzada
- es a pulso
- fr à main levée
- it a mano libera
- en freehand
- de freihandgezeichnet
Cartografia > Dibuix tècnic i disseny
Definició
Dit de la representació cartogràfica traçada a mà sense recolzar-la en cap suport que la guiï ni utilitzar instruments auxiliars com ara regle, escaire o compàs.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
a sang
a sang
Cartografia > Arts gràfiques, tipografia, retolació
- ca a sang, adj
- es a sangre
- fr sans marges
- it taglio al vivo
- en bleed
- en bleeding edge
- en bleeding margin format
- de angeschnitten
Cartografia > Arts gràfiques, tipografia, retolació
Definició
Dit de la representació cartogràfica impresa que no presenta marges o que ultrapassa el marge d'una pàgina.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
a ull nu
a ull nu
Cartografia > Òptica, percepció i teoria del color
- ca a ull nu, adj
- es a simple vista
- fr à l'oeil nu
- it a occhio nudo
- en with the naked eye
- de mit bloßem Auge
Cartografia > Òptica, percepció i teoria del color
Definició
Dit de l'observació sense l'auxili d'un aparell òptic.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
a vista d'ocell
a vista d'ocell
Cartografia > Òptica, percepció i teoria del color
- ca a vista d'ocell, adj
- es a vista de pájaro
- fr à vol d'oiseau
- it a volo d'uccello
- en bird's-eye view
- de Vogelperspektive
Cartografia > Òptica, percepció i teoria del color
Definició
Dit de l'observació i de la representació d'un territori percebut des d'una perspectiva aèria.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
A-Train
A-Train
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
- ca A-Train, n m
- ca constel·lació de la tarda, n f sin. compl.
- ca tren de la tarda, n m sin. compl.
- es A-Train
- es constelación de la tarde sin. compl.
- es tren de la tarde sin. compl.
- en A-Train
- en Afternoon constellation sin. compl.
- en Afternoon Train sin. compl.
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
Definició
Constel·lació formada pels satèl·lits Aqua, CloudSat, CALIPSO, Aura, GCOM-W1 i OCO-2, que orbiten molt pròxims els uns als altres, destinada a proveir dades de les propietats dels aerosols i dels fluxos radiatius dels núvols i l'estat atmosfèric general per a quantificar, de manera acurada, aquestes propietats.
Fins al 2 de desembre de 2009 el satèl·lit PARASOL també formava part de la constel·lació, si bé en aquesta data es va iniciar la modificació de la seva òrbita perquè l'any 2012 orbités 4 km per sota de l'òrbita d'A-Train. Estava previst que el satèl·lit Glory formés part d'A-Train, si bé va fallar durant el llançament.
Aquesta constel·lació també s'anomena constel·lació de la tarda per tal com els satèl·lits, d'òrbita heliosíncrona i polar, travessen l'equador entre les 13:30 i les 13:38 h. La línia A del metro de Nova York està en el fons de la denominació A-Train, ja que l'Aqua i l'Aura encapçalen i tanquen, respectivament, aquest "tren constel·lació", batejat així en honor a l'estàndard de jazz "Take the A-Train", de Billy Strayhorn, extraordinàriament famós per ser la peça insígnia de l'orquestra de Duke Ellington.
El satèl·lit OCO, que havia d'haver precedit l'Aqua en 15', va fallar durant el llançament, el 24 de febrer de 2009.
Vegeu EOS, CloudSat, CALIPSO, PARASOL, Glory, GCOM-W1, OCO-2 i constel·lació del matí.
Fins al 2 de desembre de 2009 el satèl·lit PARASOL també formava part de la constel·lació, si bé en aquesta data es va iniciar la modificació de la seva òrbita perquè l'any 2012 orbités 4 km per sota de l'òrbita d'A-Train. Estava previst que el satèl·lit Glory formés part d'A-Train, si bé va fallar durant el llançament.
Aquesta constel·lació també s'anomena constel·lació de la tarda per tal com els satèl·lits, d'òrbita heliosíncrona i polar, travessen l'equador entre les 13:30 i les 13:38 h. La línia A del metro de Nova York està en el fons de la denominació A-Train, ja que l'Aqua i l'Aura encapçalen i tanquen, respectivament, aquest "tren constel·lació", batejat així en honor a l'estàndard de jazz "Take the A-Train", de Billy Strayhorn, extraordinàriament famós per ser la peça insígnia de l'orquestra de Duke Ellington.
El satèl·lit OCO, que havia d'haver precedit l'Aqua en 15', va fallar durant el llançament, el 24 de febrer de 2009.
Vegeu EOS, CloudSat, CALIPSO, PARASOL, Glory, GCOM-W1, OCO-2 i constel·lació del matí.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
AADS 1278
AADS 1278
AATSR
AATSR
Teledetecció > Sensors
- ca AATSR, n m
- ca Advanced Along Track Scanning Radiometer, n m sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definició
Acrònim de Advanced Along Track Scanning Radiometer, 'radiòmetre avançat d'escaneig al llarg de la traça'.
Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit Envisat destinat majoritàriament a l'estudi de la temperatura del mar, a l'obtenció d'imatges d'alta qualitat de la temperatura de brillantor de les capes altes de l'atmosfera, a l'estudi de les dinàmiques dels oceans i a les propietats de la superfície de la Terra i dels núvols.
Es tracta de l'evolució dels sensors IRR de l'ERS-1 i l'ERS-2 i presenta característiques tècniques molt similars a les dels seus predecessors per a mantenir la continuïtat temporal en les dades obtingudes.
Permet obtenir imatges en les regions espectrals del VIS, l'IRp, l'IRoc, l'IRom i l'IRol, en bandes denominades amb el valor central de la longitud d'ona expressat en μm. El sensor treballa amb dos angles de visió, fet que permet una millor correcció atmosfèrica: primer efectua una visió endavant amb un angle de 47° al llarg de la traça amb una resolució espacial de 1500 m x 2000 m; uns segons més tard, capta la mateixa imatge amb visió nadiral amb una resolució espacial de 1000 m x 1000 m. Les seves escenes presenten una resolució radiomètrica de 12 bits, es capten amb una tecnologia d'escaneig transversal i es distribueixen amb una cobertura territorial d'uns 500 km (dallada) sobre tota la superfície terrestre, amb excepció de les regions polars.
El 8 d'abril de 2012 aquest sensor, com tots els de l'Envisat, va deixar de ser operatiu.
Informació tècnica del sensor:
- FOV (°)[c]: 34.50075
- Dallada (km): 500
- IFOV (mrad)[c]: 1.250
- Resolució espacial (m): 1000 x 1000 (visió nadiral central), 1117.10 x 1117.10 (extrems de la imatge), 1500 x 2000 (visió endavant central)
- Nombre de mostres (columnes): 555 (visió nadiral), 371 (visió endavant)
- Bandes espectrals (longitud d'ona, nm): 0.55: 555; 0.66: 659; 0.87: 865; 1.6: 1610; 3.7: 3700; 11: 10850; 12: 12000
Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit Envisat destinat majoritàriament a l'estudi de la temperatura del mar, a l'obtenció d'imatges d'alta qualitat de la temperatura de brillantor de les capes altes de l'atmosfera, a l'estudi de les dinàmiques dels oceans i a les propietats de la superfície de la Terra i dels núvols.
Es tracta de l'evolució dels sensors IRR de l'ERS-1 i l'ERS-2 i presenta característiques tècniques molt similars a les dels seus predecessors per a mantenir la continuïtat temporal en les dades obtingudes.
Permet obtenir imatges en les regions espectrals del VIS, l'IRp, l'IRoc, l'IRom i l'IRol, en bandes denominades amb el valor central de la longitud d'ona expressat en μm. El sensor treballa amb dos angles de visió, fet que permet una millor correcció atmosfèrica: primer efectua una visió endavant amb un angle de 47° al llarg de la traça amb una resolució espacial de 1500 m x 2000 m; uns segons més tard, capta la mateixa imatge amb visió nadiral amb una resolució espacial de 1000 m x 1000 m. Les seves escenes presenten una resolució radiomètrica de 12 bits, es capten amb una tecnologia d'escaneig transversal i es distribueixen amb una cobertura territorial d'uns 500 km (dallada) sobre tota la superfície terrestre, amb excepció de les regions polars.
El 8 d'abril de 2012 aquest sensor, com tots els de l'Envisat, va deixar de ser operatiu.
Informació tècnica del sensor:
- FOV (°)[c]: 34.50075
- Dallada (km): 500
- IFOV (mrad)[c]: 1.250
- Resolució espacial (m): 1000 x 1000 (visió nadiral central), 1117.10 x 1117.10 (extrems de la imatge), 1500 x 2000 (visió endavant central)
- Nombre de mostres (columnes): 555 (visió nadiral), 371 (visió endavant)
- Bandes espectrals (longitud d'ona, nm): 0.55: 555; 0.66: 659; 0.87: 865; 1.6: 1610; 3.7: 3700; 11: 10850; 12: 12000
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
