Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "darg" in all thematic areas
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca pont d'arc articulat, n m
- es puente en arco de articulaciones
<Construcció > Obres públiques>
<Art i arquitectura>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:
Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:
GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca pont d'arc atirantat, n m
- en tied-arch bridge, n
<Art i arquitectura>
Definition
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca pont d'arc reixat, n m
- ca pont d'arc de gelosia, n m sin. compl.
- es puente en arco de celosía
<Construcció > Obres públiques>
<21 Caça, pesca i tir > 03 Tir > 03 Tir amb arc>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2025. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca premsa d'arc, n f
- es prensa de arco
- fr compresseur d'arc
- en bow press
<Esport > 21 Caça, pesca i tir > 03 Tir > 03 Tir amb arc>
Definition
<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca presa d'arc, n f
- es presa de arco
- en arch dam
<Enginyeria civil > Enginyeria hidràulica>
Definition
La forma arquejada permet una millor adaptació a càrregues molt variades, fins i tot imprevistes. Això contribueix a la seguretat, però, per contra, exigeix unes determinades condicions topogràfiques i geològiques del terreny, que poden limitar l'ús d'aquest tipus de preses.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca rapa de frare, n f
- ca cugot, n m sin. compl.
- ca frare, n m sin. compl.
- ca fraret, n m sin. compl.
- ca llengua de frare, n f sin. compl.
- ca apagallums, n m alt. sin.
- ca àrum, n m alt. sin.
- ca candeleta, n f alt. sin.
- ca caputxó de frare, n m alt. sin.
- ca cresol, n m alt. sin.
- ca cresola, n f alt. sin.
- ca cresolera, n f alt. sin.
- ca cresolet, n m alt. sin.
- ca cresolet de frare (flor), n m alt. sin.
- ca cresolets, n m pl alt. sin.
- ca cresols, n m pl alt. sin.
- ca cugoti, n m alt. sin.
- ca dragoneta, n f alt. sin.
- ca dragontina menor, n f alt. sin.
- ca escandalosa, n f alt. sin.
- ca frare bec, n m alt. sin.
- ca frare cugot, n m alt. sin.
- ca frare cugoti, n m alt. sin.
- ca frare llec, n m alt. sin.
- ca gresolera, n f alt. sin.
- ca gresolet, n m alt. sin.
- ca llums, n m pl alt. sin.
- ca rapa, n f alt. sin.
- ca rapa (fulla), n f alt. sin.
- ca rapa pudent, n f alt. sin.
- ca rapallengua, n f alt. sin.
- ca sarriassa menor, n f alt. sin.
- ca sarriasses, n f pl alt. sin.
- ca telèfon, n m alt. sin.
- ca arum, n m var. ling.
- ca cresolet de flare (flor), n m var. ling.
- ca cugotí, n m var. ling.
- ca farolets, n m pl var. ling.
- ca frare cugotí, n m var. ling.
- ca llengo de frare, n f var. ling.
- ca rapa pudenta, n f var. ling.
- nc Arisarum vulgare Targ. Tozz.
- nc Arum arisarum L. sin. compl.
<Botànica > aràcies>
Note
- La denominació cugoti està formada a partir de cugot amb el sufix augmentatiu -oti, habitual a Menorca. Aquest sufix apareix també, per exemple, a capsoti (augmentatiu del nom d'ocell capsot 'capsigrany') present en les denominacions capsoti i herba de capsoti aplicades a Trifollium stellatum.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca rapa de frare, n f
- ca cugot, n m sin. compl.
- ca frare, n m sin. compl.
- ca fraret, n m sin. compl.
- ca llengua de frare, n f sin. compl.
- ca apagallums, n m alt. sin.
- ca àrum, n m alt. sin.
- ca candeleta, n f alt. sin.
- ca caputxó de frare, n m alt. sin.
- ca cresol, n m alt. sin.
- ca cresola, n f alt. sin.
- ca cresolera, n f alt. sin.
- ca cresolet, n m alt. sin.
- ca cresolet de frare (flor), n m alt. sin.
- ca cresolets, n m pl alt. sin.
- ca cresols, n m pl alt. sin.
- ca cugoti, n m alt. sin.
- ca dragoneta, n f alt. sin.
- ca dragontina menor, n f alt. sin.
- ca escandalosa, n f alt. sin.
- ca frare bec, n m alt. sin.
- ca frare cugot, n m alt. sin.
- ca frare cugoti, n m alt. sin.
- ca frare llec, n m alt. sin.
- ca gresolera, n f alt. sin.
- ca gresolet, n m alt. sin.
- ca llums, n m pl alt. sin.
- ca rapa, n f alt. sin.
- ca rapa (fulla), n f alt. sin.
- ca rapa pudent, n f alt. sin.
- ca rapallengua, n f alt. sin.
- ca sarriassa menor, n f alt. sin.
- ca sarriasses, n f pl alt. sin.
- ca telèfon, n m alt. sin.
- ca arum, n m var. ling.
- ca cresolet de flare (flor), n m var. ling.
- ca cugotí, n m var. ling.
- ca farolets, n m pl var. ling.
- ca frare cugotí, n m var. ling.
- ca llengo de frare, n f var. ling.
- ca rapa pudenta, n f var. ling.
- nc Arisarum vulgare Targ. Tozz.
- nc Arum arisarum L. sin. compl.
<Botànica > aràcies>
Note
- La denominació cugoti està formada a partir de cugot amb el sufix augmentatiu -oti, habitual a Menorca. Aquest sufix apareix també, per exemple, a capsoti (augmentatiu del nom d'ocell capsot 'capsigrany') present en les denominacions capsoti i herba de capsoti aplicades a Trifollium stellatum.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>
- ca rata arborícola negra, n f
- es rata arborícola espinosa oscura, n f
- fr rat-épineux noir, n m
- en dark tree-rat, n
- de Dunkle Stachelratte, n f
- nc Echimys saturnus
<Mamífers > Rosegadors > Equímids>
<Zoologia > Mamífers>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>
- ca rata arborícola negra, n f
- es rata arborícola espinosa oscura, n f
- fr rat-épineux noir, n m
- en dark tree-rat, n
- de Dunkle Stachelratte, n f
- nc Echimys saturnus
<Mamífers > Rosegadors > Equímids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>
- ca rata d'arrossar de Zúñiga, n f
- es rata arrocera de Zúñiga, n f
- fr mélanomys de Zuniga, n m
- en Zuniga's dark rice rat, n
- de Zúñiga-Dunkelreisratte, n f
- nc Melanomys zunigae
<Mamífers > Rosegadors > Cricètids>
Note
- El nom específic de Zúñiga fa referència a Enrique Zúñiga, zoòleg peruà de l'equip del Museu d'Història Natural de Lima.
