Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "fenella" in all thematic areas

abraçadora de femella soldada abraçadora de femella soldada

<Bricolatge > Ferreteria>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  abraçadora de femella soldada, n f
  • es  abrazadera de tuerca soldada

<Bricolatge > Ferreteria>

alfals bord alfals bord

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alfals bord, n m
  • ca  almegó, n m alt. sin.
  • ca  almegó sulcat, n m alt. sin.
  • ca  corona de rei, n f alt. sin.
  • ca  fenerola, n f alt. sin.
  • ca  herba de les abelles, n f alt. sin.
  • ca  melilot solcat, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de ramellet, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de ramellets, n m alt. sin.
  • ca  fenarola, n f var. ling.
  • nc  Melilotus sulcatus Desf.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

alfals bord alfals bord

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alfals bord, n m
  • ca  almegó, n m alt. sin.
  • ca  almegó sulcat, n m alt. sin.
  • ca  corona de rei, n f alt. sin.
  • ca  fenerola, n f alt. sin.
  • ca  herba de les abelles, n f alt. sin.
  • ca  melilot solcat, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de ramellet, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de ramellets, n m alt. sin.
  • ca  fenarola, n f var. ling.
  • nc  Melilotus sulcatus Desf.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  almegó, n m
  • ca  almegó índic, n m alt. sin.
  • ca  corona de rei, n f alt. sin.
  • ca  herba de les abelles, n f alt. sin.
  • ca  melilot de flor petita, n m alt. sin.
  • ca  trèvol d'olor, n m alt. sin.
  • ca  trèvol femella, n m alt. sin.
  • ca  trèvol mascle, n m alt. sin.
  • nc  Melilotus indicus (L.) All.
  • nc  Melilotus parviflorus Desf. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

almegó almegó

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  almegó, n m
  • ca  almegó índic, n m alt. sin.
  • ca  corona de rei, n f alt. sin.
  • ca  herba de les abelles, n f alt. sin.
  • ca  melilot de flor petita, n m alt. sin.
  • ca  trèvol d'olor, n m alt. sin.
  • ca  trèvol femella, n m alt. sin.
  • ca  trèvol mascle, n m alt. sin.
  • nc  Melilotus indicus (L.) All.
  • nc  Melilotus parviflorus Desf. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  almegó, n m
  • ca  almegó oficinal, n m alt. sin.
  • ca  corona de rei, n f alt. sin.
  • ca  enze, n m alt. sin.
  • ca  fenet, n m alt. sin.
  • ca  herba de les abelles, n f alt. sin.
  • ca  melga, n f alt. sin.
  • ca  melgot, n m alt. sin.
  • ca  meligot, n m alt. sin.
  • ca  melilot, n m alt. sin.
  • ca  melilot oficinal, n m alt. sin.
  • ca  trèvol, n m alt. sin.
  • ca  trèvol d'olor, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de Sant Joan, n m alt. sin.
  • ca  trèvol embadalit, n m alt. sin.
  • ca  trèvol femella, n m alt. sin.
  • ca  trèvol flairós, n m alt. sin.
  • ca  trèvol olorós, n m alt. sin.
  • ca  trifoli olorós, n m alt. sin.
  • ca  unflabou, n m alt. sin.
  • ca  fanet, n m var. ling.
  • ca  trébol, n m var. ling.
  • ca  trébol d'olor, n m var. ling.
  • ca  trèbol embadalit, n m var. ling.
  • ca  trébol femella, n m var. ling.
  • ca  trébol olorós, n m var. ling.
  • ca  trivulju mascle, n m var. ling.
  • nc  Melilotus officinalis (L.) Pall.
  • nc  Melilotus arvensis Wallr. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

almegó almegó

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  almegó, n m
  • ca  almegó oficinal, n m alt. sin.
  • ca  corona de rei, n f alt. sin.
  • ca  enze, n m alt. sin.
  • ca  fenet, n m alt. sin.
  • ca  herba de les abelles, n f alt. sin.
  • ca  melga, n f alt. sin.
  • ca  melgot, n m alt. sin.
  • ca  meligot, n m alt. sin.
  • ca  melilot, n m alt. sin.
  • ca  melilot oficinal, n m alt. sin.
  • ca  trèvol, n m alt. sin.
  • ca  trèvol d'olor, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de Sant Joan, n m alt. sin.
  • ca  trèvol embadalit, n m alt. sin.
  • ca  trèvol femella, n m alt. sin.
  • ca  trèvol flairós, n m alt. sin.
  • ca  trèvol olorós, n m alt. sin.
  • ca  trifoli olorós, n m alt. sin.
  • ca  unflabou, n m alt. sin.
  • ca  fanet, n m var. ling.
  • ca  trébol, n m var. ling.
  • ca  trébol d'olor, n m var. ling.
  • ca  trèbol embadalit, n m var. ling.
  • ca  trébol femella, n m var. ling.
  • ca  trébol olorós, n m var. ling.
  • ca  trivulju mascle, n m var. ling.
  • nc  Melilotus officinalis (L.) Pall.
  • nc  Melilotus arvensis Wallr. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

anagall d'aigua anagall d'aigua

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anagall d'aigua, n m
  • ca  anagall d'aiguamoll, n m alt. sin.
  • ca  anagalls, n m pl alt. sin.
  • nc  Anagallis tenella (L.) L.

<Botànica > primulàcies>

anagall d'aigua anagall d'aigua

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anagall d'aigua, n m
  • ca  anagall d'aiguamoll, n m alt. sin.
  • ca  anagalls, n m pl alt. sin.
  • nc  Anagallis tenella (L.) L.

<Botànica > primulàcies>

ancoratge d'anella ancoratge d'anella

<Esport > Muntanyisme>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  ancoratge d'anella, n m
  • es  parabolt
  • es  perno de autoexpansión
  • en  parabolt

<Esport > Muntanyisme>

Definition
Ancoratge d'expansió que en ser caragolat engrandeix una anella interior que el deixa fixat a la roca.