Note

• 1. En el cas que els elements que cal agregar siguin adjacents, l'agregació espacial genera un element nou del mateix tipus geomètric, mentre que, en el cas que siguin disjunts, el resultat és de tipus multielement. En tots dos casos, el procés és automàtic i es pot realitzar interactivament, seleccionant els elements que cal agregar, o bé massivament, emprant els valors d'un atribut com a criteri d'agregació.
  
  2. Quan l'agregació espacial té per finalitat produir una representació cartogràfica simplificada, el resultat és sempre una àrea que engloba els elements originals, amb independència del tipus geomètric que tinguin i del fet que siguin o no adjacents. Generalment, aquest procés s'ha de fer manualment, dibuixant les noves àrees agregades.
  
  3. En alguns casos, els programes ofereixen la possibilitat d'agregar també els atributs associats als elements originals, generalment per mitjà de la suma, si són valors quantitatius, però també per mitjà d'altres estadístics descriptius, com la mitjana.
  
  4. Són exemples d'agregació espacial l'agrupació de districtes per a formar municipis i la reunió d'edificacions aïllades properes per a definir una àrea edificada.
• La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
  
  NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
  ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8