Note

• A l'Estat espanyol coexisteixen, com a fonament, l'article 22 de la Constitució espanyola (CE), la Llei orgànica 1/2002, del 22 de març, reguladora del dret d'associació, i normatives específiques elaborades per les diferents comunitats autònomes, com és el cas de la Llei 3/1988, del 12 de febrer, d'associacions, del País Basc, i, a Catalunya, principalment el llibre tercer del Codi civil de Catalunya (CCCat); sens perjudici, en aquest darrer cas, de les regulacions contingudes en la Llei 21/2014, del 29 de desembre, del protectorat de les fundacions i de verificació de l'activitat de les associacions declarades d'utilitat pública, o en la Llei 25/2015, del 30 de juliol, del voluntariat i de foment de l'associacionisme.
  Catalunya ha assumit la competència genèrica en matèria d'associacions amb base a l'article 118 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya del 2006, però la regulació d'alguns tipus específics tenen una seu competencial pròpia. La Llei, tot respectant el concepte del dret fonamental d'associació (art. 22 CE) que s'ha de desenvolupar per llei orgànica (art. 81.1 CE), neix amb la voluntat de regular-ne exhaustivament el règim jurídic.
  L'amplitud amb què la CE fixa el dret d'associació ha reduït el possible contingut de la llei orgànica (definició del dret, previsió del seu àmbit i fixació dels seus límits), cosa que no ha de repercutir en la potencialitat de la llei ordinària i, per tant, autonòmica, quan s'ha assumit la competència.
  Així, l'article 321-1 del CCCat disposa que «les associacions són entitats sense ànim de lucre, constituïdes voluntàriament per tres o més persones per a complir una finalitat d'interès general o particular, per mitjà de la posada en comú de recursos personals o patrimonials amb caràcter temporal o indefinit». L'article fixa associacions d'interès general i particular, cosa que no encaixa amb la distinció de l'article 35 del Codi civil espanyol (CC), entre persones d'interès públic (corporacions, associacions i fundacions) i d'interès privat (associacions civils, mercantils o industrials o societats).
  En ser comú a tots els associats, l'associació pot presentar un interès general (comú a la societat en general) o més limitat. En aquest estadi és possible distingir entre interès social o transcendent, en la mesura que serveix els interessos de terceres persones (oferint activitats o serveis estables, la qual cosa mereix un tracte preferent per part de l'Administració), i interès comú particular; aquest es defineix a contrario, per exclusió de l'ànim de lucre. Així, una associació pot desenvolupar una activitat econòmica si el seu fruit no representa un lucre partible i es destina al compliment de finalitats d'interès general.
  Pel que fa a l'àmbit d'aplicació de la Llei, a l'hora de determinar la constitució d'una associació o la subjecció d'una associació ja existent a la legislació catalana cal tenir en compte, principalment, el que estableix l'article 311-1.2 del CCCat: tractar-se d'associacions que exerceixen llurs funcions majoritàriament a Catalunya, llevat que estiguin sotmeses a una regulació pròpia que els exigeixi, per a constituir-se, la inscripció en un registre especial. D'altra banda, l'article 311-8 determina que el domicili de les persones que estiguin subjectes a aquesta regulació s'ha de trobar a Catalunya i s'ha d'establir al lloc on l'òrgan de govern tingui la seu o l'entitat desenvolupi principalment les seves activitats.
  A diferència de la llei anterior, el CCCat no ha reservat un capítol a la regulació de les associacions de caràcter especial, sinó que a aquestes se'ls aplica el règim general encara que tinguin algunes singularitats, sens perjudici de l'existència de regulacions específiques a les quals s'ha fet esment amb anterioritat. En aquest sentit, la disposició addicional primera estableix que les disposicions del llibre tercer són directament aplicables a les associacions juvenils, d'alumnes, de pares d'alumnes, de consumidors i usuaris, d'interès cultural i de veïns, sens perjudici de llur normativa específica.
  Per a constituir una associació cal la unió de persones físiques o jurídiques, ja siguin privades o públiques. En el primer cas han de tenir capacitat d'obrar, o almenys catorze anys, i actuar amb l'assistència dels representants legals si no estan emancipades (llevat del cas d'associacions infantils, juvenils i d'alumnes, en què només es requereix capacitat natural). En el cas de persones jurídiques, es requereix que les normes per a les quals es regeixen no prohibeixin constituir associacions i l'acord sigui adoptat per un òrgan competent.
  El règim intern de les associacions es regeix de la manera següent: a) per les normes imperatives (art. 12.1, 13.5 o 22); b) pels estatuts i els acords vàlidament adoptats per llurs òrgans, i c) en els extrems no establerts en els estatuts, per les altres disposicions de la Llei.
  L'acord de constitució és el negoci declaratiu de la voluntat de les parts d'unir-se per a aconseguir la finalitat social i és el sistema mitjançant el qual s'exercita el dret d'associació. Les persones jurídiques han d'incloure, juntament amb la signatura de llur representant, una còpia de l'acord de formar part de l'associació amb designació de la persona física que la representa. L'article 321-3 del CCCat expressa el contingut mínim de l'acord de constitució: a) el lloc i la data en què s'estén l'acta fundacional; b) la denominació, el domicili, la nacionalitat i, si els fundadors són menors, llur edat (s'adjunta la documentació); c) la voluntat de constituir l'associació, que s'acredita amb la signatura de l'acta, acompanyada, en el cas de les persones jurídiques, de la constància documental de l'acord o la decisió corresponent; d) els estatuts de l'associació; e) les aportacions fetes o compromeses al patrimoni inicial de l'associació, si n'hi ha, indicant la naturalesa dels béns, el títol i les condicions d'aportació, i llur valoració, si no són en diners, i f) la designació de les persones que han d'integrar l'òrgan de govern inicial.
  Els estatuts són l'instrument que organitza el funcionament de l'associació i la seu idònia per a introduir modificacions de les determinacions dispositives de la llei. Contenen la denominació de l'associació (s'ha de referir a les finalitats que té i ha de complir el que es detalla a l'article 311-4 del CCCat). També han de contenir el domicili social (situat a Catalunya, al lloc on l'associació té la seu central o bé on duu a terme habitualment les activitats principals). L'article 321-4 del CCCat completa el contingut mínim dels estatuts: durada de l'associació quan no es constitueix per temps indefinit; objecte o finalitats; tipus d'associats, règim dels socis (requisits, admissió, classes, pèrdua de la condició); drets i obligacions; règim dels voluntaris si són establerts; estructura i competències de l'òrgan de govern; forma i requisits per a la convocatòria d'assemblees; regles de deliberació i decisió dels òrgans col·legiats; règim econòmic (la constitució de l'associació no requereix patrimoni; els estatuts inclouen la previsió de nodrir-se de diversos recursos com ara quotes, subvencions, herències o donacions o ingressos obtinguts de les activitats de l'associació) i causes de dissolució i aplicació dels béns resultants de la liquidació, entre d'altres. L'atribució de personalitat jurídica a l'associació deriva de la seva constitució vàlida.
  La inscripció en el Registre d'Associacions de la Generalitat només té efectes de publicitat. L'article 321-5 del CCCat reprodueix la idea de l'art. 22.3 de la CE. Aquest article admet tres interpretacions: a) la inscripció és irrellevant per a la vàlida constitució, però determinant per a l'adquisició de personalitat; b) l'atribució de personalitat coincideix amb la constitució, i c) l'article 22.3 de la CE conté una reserva de llei i afirma que el sistema d'atribució de personalitat ha de ser una qüestió d'opció legislativa. La dicció literal de l'article indica, però, que la CE no dona una altra eficàcia a la inscripció que no sigui la de publicitat i que, per tant, no és constitutiva.
  El Registre té, doncs, una funció de garantia, tant per a terceres persones com per als socis, i l'accés i la publicitat han de garantir la protecció de les dades personals, d'acord amb la Llei orgànica 3/2018, del 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals.
  El funcionament de l'associació demana, com a mínim, dos òrgans: l'assemblea general i l'òrgan de govern (art. 322-1 CCCat). És freqüent que els estatuts estableixin altres òrgans (president, secretari, vocals o tresorer). L'assemblea general és l'òrgan d'expressió de la voluntat de l'associació; és integrat per tots els socis que queden vinculats per llurs decisions. L'article 322-2 del CCCat n'enumera les competències, però no les especificacions estatutàries; així, elegeix i separa els membres de l'òrgan de govern, en controla l'activitat i n'aprova la gestió; aprova el pressupost i la liquidació dels comptes anuals i fixa les formes de contribució al sosteniment de les despeses i decideix sobre incorporacions i baixes. Altres competències tenen una transcendència més puntual (modificació dels estatuts, dissolució de l'associació, relació amb unions d'associacions o petició de la declaració d'utilitat pública). També pot aprovar un reglament de règim interior. L'assemblea es pot reunir amb caràcter ordinari o extraordinari. És ordinària quan té lloc en la regularitat que fixa la llei o els estatuts (convocada per l'òrgan de govern almenys un cop l'any, art. 322-3.1 CCCat). L'extraordinària és convocada per l'òrgan de govern, si ho considera convenient o bé si ho sol·licita un nombre d'associats no inferior al 10 % en els terminis fixats per l'article 322-3.2 del CCCat.
  La Llei regula de manera minuciosa la convocatòria, l'ordre del dia, la constitució vàlida de l'assemblea (en primera convocatòria, sense necessitat de quòrum), la presa d'acords (per majoria simple dels socis presents o representats) i el contingut de les actes de les reunions. Són impugnables els acords contraris a la Llei o als estatuts i els contraris als interessos de l'associació (art. 322-4 al 322-6 CCCat). Aquesta darrera idea d'oportunitat econòmica prosperarà difícilment contra terceres persones de bona fe, ja que equival a la revisió de decisions. La diferent transcendència de les causes d'impugnació repercuteix en la legitimació activa, que per a impugnar acords contraris a la Llei s'estén a terceres persones amb interès legítim (l'acció caduca un any després de la presa de l'acord), mentre que el contrari als estatuts o als interessos de l'associació només abasta els socis.
  L'òrgan de govern està facultat amb caràcter general per a fer els actes necessaris amb vista a complir les finalitats de l'associació, llevat dels que, d'acord amb la llei o els estatuts, hagin de ser acordats per l'assemblea general o requereixin l'autorització prèvia d'aquesta (art. 322-9 CCCat).
  L'article 322-10 del CCCat estableix la composició de l'òrgan de govern i els requisits per a ser-ne membre. Disposa que es tracta d'un òrgan col·legiat els membres del qual han de ser associats i tenir capacitat per a exercir els drets socials. Aquests membres responen dels danys que causin a l'associació per incompliment de la llei o dels estatuts, així com per actes o omissions negligents en l'exercici de llurs funcions (art. 322-17 CCCat). L'exercici de l'acció de responsabilitat ha de ser acordat per majoria simple per l'assemblea general, que pot atorgar amb aquesta finalitat un mandat especial.
  Un nombre d'associats que representin almenys un 10 % dels vots socials o el percentatge que estableixin els estatuts pot exercir l'acció de responsabilitat, en interès de l'associació, en els casos següents: a) si no es convoca l'assemblea general sol·licitada per a acordar l'exercici de l'acció de responsabilitat; b) si l'acord adoptat és contrari a l'exigència de responsabilitat, i c) si la pretensió no es formula judicialment en el termini d'un mes a comptar de l'adopció de l'acord. Aquesta acció prescriu al cap de tres anys de la data en què els responsables cessen en el càrrec; i és independent de la que correspongui als associats o a terceres persones per actes o omissions dels membres dels òrgans de govern que hagin lesionat llurs drets o interessos, que també prescriu al cap de tres anys.
  Les qüestions sobre el règim de les associacions es resolen, si l'Administració n'és part, per la normativa relativa al procediment administratiu comú i, si s'escau, la relativa a la jurisdicció contenciosa administrativa. Si la contesa és de caràcter privat, és competent la jurisdicció ordinària. És fixat l'arbitratge (art. 321-4.2 CCCat). La condició d'associat s'adquireix, de manera originària, mitjançant l'acord de constitució, o sol·licitant l'ingrés a l'associació ja constituïda, d'acord amb els requisits previstos en els estatuts. Aquests poden configurar la condició de soci o sòcia establint els requisits que es considerin oportuns; el límit es troba en l'article 14 de la CE. Els estatuts també determinen les maneres de perdre la condició d'associat. Normalment, ho són la baixa voluntària (art. 323-9 CCCat) i la mort. La baixa també pot derivar de l'aplicació d'un règim disciplinari i del poder sancionador de l'associació (art. 321-4.e CCCat).
  Els drets dels socis s'estructuren entorn del dret d'assistència (que es pot concretar en el nomenament d'un representant), del dret de vot (art. 322-7 CCCat), del dret d'informació, de ser escoltat, de ser electors i elegibles per a formar part dels òrgans de l'associació i de transmetre la condició d'associat si els estatuts ho permeten. El dret d'informació inclou tots els aspectes de la vida de l'associació (el funcionament, la identitat dels altres socis, de l'estat de comptes o de l'ordre del dia de les convocatòries). Es complementa amb el dret a posseir un exemplar dels estatuts i el dret a consultar els llibres de l'entitat diligenciats pel registre i elaborats, actualitzats i custodiats per l'òrgan de govern. La regulació del dret de vot respon a la noció d'una persona, un vot, però que estatuts poden matisar i establir vots ponderats (en associacions d'interès particular —d'acord amb la relació dels socis amb la finalitat social— i quan persones jurídiques tenen la condició de sòcies i una forta representativitat). El reconeixement del dret de vot no es contradiu amb la impossibilitat concreta del seu exercici en cas de conflicte d'interessos (art. 322-7.4 CCCat).
  Els deures dels socis resulten de llur compromís o de llur unió. Així, el compromís o la participació activa, el compliment de les obligacions estatutàries o l'acatament dels acords vàlidament adoptats pels òrgans de govern. La contribució al sosteniment de les despeses és una atribució a títol gratuït, ja que l'exclusió d'ànim de lucre exclou qualsevol contraprestació. L'estatus dels socis no coincideix amb la situació de persones amb una vinculació especial amb la societat, com el personal voluntari o les persones amb mencions honorífiques.
  L'article 324-4 del CCCat disposa com a causes de dissolució de l'associació: l'arribada al termini fixat en els estatuts, tret que l'Assemblea General estableixi pròrroga; el compliment de la finalitat per la qual es va constituir o la impossibilitat d'assolir-la; la baixa dels associats de manera que passin a ser menys de tres; la il·licitud civil o penal de les activitats o finalitats de l'associació, declarada per sentència ferma; l'obertura de la fase de liquidació en el concurs i altres causes establertes en la llei o els estatuts.
  Els béns sobrants s'han d'adjudicar a les entitats o destinar a les finalitats que disposin els estatuts; no poden ser adjudicats als associats o a altres persones físiques determinades, ni a entitats amb ànim de lucre. Si no es poden complir les disposicions estatutàries, s'han d'adjudicar a altres entitats sense ànim de lucre que tinguin finalitats anàlogues a les de l'associació dissolta, amb preferència per les que tinguin el domicili en el mateix municipi o, si no n'hi ha, per les que el tinguin a la mateixa comarca (art. 324-6 CCCat).
  Quant a les relacions de les associacions amb l'Administració, les associacions reben suport humà i econòmic de les administracions públiques, però no totes gaudeixen de la mateixa consideració. Adquireix transcendència la distinció entre associació d'interès general i d'interès social, ja que només les primeres poden ser declarades d'utilitat pública i gaudir dels avantatges que en deriven (art. 30.2; RD 1786/1996, del 19 de juliol, sobre procediments relatius a associacions d'utilitat pública i disposició addicional tretzena Llei 30/1994, del 24 de novembre, de fundacions i d'incentius fiscals a la participació privada en activitats d'interès general). Les associacions d'interès social també es poden beneficiar de les mesures de foment de l'associacionisme promogudes per l'Administració (suport econòmic, tècnic, de formació o d'assessorament).
  En connexió amb la tasca de foment de l'associacionisme, la Llei ha creat el Consell Català d'Associacions, òrgan de caràcter consultiu de la Generalitat en l'elaboració, el seguiment i l'avaluació del Pla nacional de l'associacionisme i el voluntariat, per a dur a terme els programes necessaris per a aconseguir que el voluntariat i el món associatiu tinguin capacitat d'incidència social i afrontin positivament el futur i el procés de creixement i consolidació. (art. 16 i s. Llei 25/2015, del 30 de juliol, del voluntariat i de foment de l'associacionisme).
• V. t.: estatuts d'una associació n m pl
• V. t.: Registre d'Associacions de Catalunya n m