Back to top
curador | curadora curador | curadora

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  curador | curadora, n m, f
  • es  curador | curadora

<Dret civil>

Definition
Persona que exerceix la protecció de les persones subjectes a curatela per mitjà de l'assistència en la realització de determinats actes.

Note

  • (Del llatí curator, -oris, 'administrador', 'encarregat'.)
  • En l'ordenament civil català, la normativa reguladora del càrrec de curador o curadora es conté en el llibre segon del Codi civil de Catalunya (CCCat), en el capítol III («La curatela») del títol II («Les institucions de protecció de la persona»), en els articles 223-1 i següents. Però el llibre quart del CCCat disposa també el nomenament d'un curador o curadora que representi els interessos dels no-concebuts cridats a una successió, mitjançant la protecció dels béns disposats mortis causa a favor seu (art. 423-7, 424-1 al 424-4 i 426-24 CCCat), cas en el qual la curatela no té contingut de complement de capacitat. Fora dels casos establerts en el Codi de successions, atès el caràcter diferent de la figura del curador que allí s'hi recull, el curador o curadora com a càrrec tutelar es configura, en el CCCat, com un òrgan estable d'actuació no habitual.
    El càrrec de curador o curadora es nomena en els casos fixats legalment (art. 223-1 CCCat), però només actua prestant l'assistència en els actes la realització dels quals no pot dur a terme per si sol el sotmès a curatela (art. 223-5 CCCat i art. 223-4 CCCat). Els curadors no són representants dels sotmesos a curatela (art. 223-4 CCCat), característica que distingeix aquesta institució de guarda de la institució de la tutela en la qual els tutors tenen encomanda la representació dels tutelats (art. 222-47 CCCat) i, tot i que intervenen en un àmbit clarament patrimonial, els curadors no són els administradors dels béns dels sotmesos a curatela (art. 222-40 CCCat).
    El càrrec de curador o curadora és obligatori (art. 221-2.1 CCCat), de manera que la persona nomenada només se'n pot excusar en els casos establerts legalment (art. 222-18 CCCat); la persona nomenada pot al·legar, per a no exercir la curatela, l'edat, la malaltia, la manca de relació amb la persona sotmesa a curatela, les situacions derivades de les característiques peculiars de l'ocupació professional de la persona designada o qualsevol altra situació que faci especialment feixuc o pugui alterar el bon exercici de la curatela. Cal al·legar l'excusa en el termini de quinze dies a comptar de la notificació del nomenament, i quan l'excusa sobrevé posteriorment, amb la màxima diligència possible (art. 222-19 CCCat).
    Finalment, cal afegir que el càrrec de curador o curadora és gratuït (art. 221-3 CCCat), excepte en els casos en què s'estableix expressament una remuneració (art. 222-4, 222-5 i 223-13 CCCat, per remissió de l'art. 223-10 CCCat).
    La persona que exerceix com a titular del càrrec de curador o curadora pot haver estat designada pel mateix subjecte legitimat en efectuar designacions per si mateix en previsió d'una futura declaració d'incapacitació (art. 222-4 CCCat) o pel pare i la mare (art. 222-5 CCCat) en els termes determinats en aquests preceptes. Però si no hi ha curador o curadora nomenat per la mateixa persona interessada o pel pare i la mare, o si la persona designada és incapaç d'exercir el càrrec, se n'excusa o n'és destituïda, correspon a l'autoritat judicial la designació de la persona titular del càrrec (art. 222-10 CCCat).
    En la constitució de la curatela —en procediment de jurisdicció voluntària—, instada per les persones obligades a demanar la constitució de la tutela (art. 223-2, 222-14 i 222-10 CCCat), l'autoritat judicial nomena la persona designada per la persona interessada o pel pare i la mare (art. 222-4, 222-5 i 222-9 CCCat) i li dona possessió del càrrec (art. 222-9, per remissió de l'art. 223-10 CCCat).
    Destaquen dues normes específiques pel que fa al càrrec de curador o curadora. En primer lloc, l'autoritat judicial pot disposar la constitució de la curatela, malgrat que la petició s'hagi fet en relació amb la tutela, si així resulta de les circumstàncies de la persona afectada (art. 223-2.2 CCCat). En segon lloc, cal tenir en compte que si es tracta de constituir la curatela d'una persona sotmesa a tutela, l'ha d'exercir la persona que n'és tutor o tutora o que té cura de l'administració patrimonial, tret que l'autoritat judicial ho disposi altrament (art. 223-3 CCCat).
    Poden ser curadors les persones que estiguin en el ple exercici de llurs drets civils i no incorrin en alguna de les causes d'incapacitat assenyalades per l'article 222-15 del CCCat (art. 222-15 i 222-16 CCCat, per remissió de l'art. 223-10 CCCat). També poden ser nomenats curadors les persones jurídiques que no tenen afany de lucre i que es dediquen a la protecció de menors i incapacitats i que compleixen els requisits establerts per la normativa vigent (art. 222-16.1 CCCat). En aquest cas, s'entén que l'execució material correspon a l'òrgan que en té la representació o, si aquest és col·legiat, a qui en té la presidència, llevat que se n'hagi designat especialment algun dels membres.
    El càrrec de curador o curadora també és obligatori en el cas que hagi estat nomenada una persona jurídica (art. 221-2 CCCat), si bé les persones jurídiques se'n poden excusar si no disposen de prou mitjans per al desenvolupament adequat de la curatela (art. 222-18.2 CCCat).
    La funció essencial dels curadors és exercir l'assistència prescrita per la llei. Aquesta assistència es concreta en el complement de capacitat per a realitzar determinats actes que els sotmesos a curatela no poden executar tots sols (art. 223-4, 223-5 i 223-6 CCCat).
    Els curadors dels menors emancipats nomenats perquè els pares o els tutors han mort o han quedat impedits per a exercir l'assistència prescrita per la llei (art. 211-12 CCCat) només han d'intervenir quan la llei disposi la necessitat de la intervenció (art. 223-5 CCCat). Els menors emancipats poden actuar en relació amb ells mateixos i llurs béns com si fossin majors, però necessiten un complement de capacitat per a la realització de determinats actes. En aquest sentit, l'article 211-12 del CCCat estableix els casos en què cal la intervenció dels curadors: en els actes determinats per dur a terme l'acceptació del càrrec d'administrador o administradora en qualsevol mena de societats i en els actes que excedeixin de l'administració ordinària pel que fa als béns adquirits pel fill o filla de més de setze anys amb una activitat que generi benefici.
    També cal la intervenció dels curadors per a l'atorgament de capítols matrimonials (art. 231-21 CCCat), així com per a l'exercici de la potestat respecte dels fills, si, tot i tractar-se de persones emancipades no haguessin complert setze anys o estiguessin casades amb una persona major d'edat, respecte als fills comuns (art. 236-16 CCCat).
    El CCCat estableix una regulació conjunta de la curatela dels pròdigs i de la curatela dels incapacitats, i la distingeix clarament de la curatela dels menors emancipats. La sentència que declara la incapacitat o la prodigalitat determina quin és l'àmbit en què la persona pot administrar els seus béns i en quin àmbit necessita assistència. Per tant, és la sentència que declara la incapacitació o la que declara la prodigalitat la que determina l'àmbit de competència dels curadors, és a dir, en quins actes dels pròdigs o dels incapacitats han de prestar l'assistència. A manca de la determinació d'aquests actes, l'article 223-4.2 del CCCat considera que cal l'assistència, en la curatela d'incapacitats i pròdigs, per a la realització dels actes de l'article 222-43 del CCCat, i per a atorgar capítols matrimonials (art. 231-21 CCCat).
    Cal dir que la llei determina que si els curadors refusen prestar l'assistència, la persona afectada pot sol·licitar l'autorització judicial per a fer-ho per si sola (art. 223-4.2 CCCat).
    Els curadors han d'exercir llurs funcions amb la diligència dels bons administradors, i són responsables davant la persona sotmesa a curatela, per acció o omissió (art. 222-40.1 CCCat, per remissió de l'art. 223-10 CCCat). Els curadors poden ser destituïts per l'incompliment dels deures inherents al càrrec i la ineptitud o la negligència en l'exercici del càrrec, així com per l'existència d'una causa sobrevinguda d'inhabilitació (art. 222-33 i 222-34 CCCat, per remissió de l'art. 223-10 CCCat). El procediment de destitució es produeix d'ofici o a instància del ministeri fiscal o de la persona sotmesa a curatela (art. 222-33.2 CCCat), i abans de resoldre sobre la destitució, l'autoritat judicial ha d'escoltar la persona afectada, les que poden instar a la destitució i la sotmesa a curatela (art. 222-33.3 CCCat). La resolució que ordena la destitució ha de contenir el nomenament de la persona que ha d'ocupar el càrrec de la que hagi estat destituïda (art. 222-34.1 CCCat). L'autoritat judicial pot determinar que la persona destituïda de la curatela perdi, totalment o parcialment, allò que hom li hagi deixat en consideració al nomenament (art. 222-34.2 CCCat).
    Quant a la figura del curador o curadora dels béns disposats mortis causa a favor de no-concebuts té una naturalesa jurídica pròpia, distinta de la figura del curador o curadora com a càrrec tutelar, previst en el CCCat, de manera que no li són aplicables, de manera supletòria, i en allò que no està establert, aquestes disposicions. L'article 427-3.4 del CCCat fixa el nomenament d'un curador o curadora que representi els interessos dels no-concebuts quan el testador o testadora institueix genèricament els fills o descendents d'una persona a la qual llega l'usdefruit universal. Aquest curador o curadora només pot ser nomenat pel testador, i té les facultats que el mateix testador o testadora li atribueixi.
    Finalment, l'article 426-24 del CCCat fixa el nomenament d'un curador o curadora que representi i defensi els fideïcomissaris que no hagin nascut ni estiguin concebuts. Aquest curador o curadora pot ser nomenat pel fideïcomitent o pel jutge o jutgessa, i la seva funció es concreta, en aquest cas, a rebre la notificació relativa a la disposició d'un bé fideïcomès, i, un cop practicada la notificació, cessa en les funcions assignades, si bé es pot personar i formular oposició. L'article 426-24.3 del CCCat estableix que aquest càrrec es regeix per les regles dels marmessors, tot i que aquesta remissió no permet atribuir als curadors la naturalesa jurídica dels marmessors. Aquesta figura es distingeix, al seu torn, del curador o curadora d'acord amb l'article 427-3 del CCCat.
    L'article 222-34 del CCCat determina el nomenament d'un curador o curadora en el procediment de destitució de la persona titular d'un càrrec tutelar, i mentre no recaigui la resolució que n'ordeni la destitució, i nomeni la persona que ha d'ocupar el càrrec respecte del qual s'ha produït la destitució.
    Tanmateix, tot i la referència feta al curador o curadora, una interpretació sistemàtica de la llei i d'acord amb els antecedents d'aquest precepte porta a considerar que es tracta d'una referència errònia, i que hauria de ser feta al defensor o defensora judicial. En efecte, l'article 224-1.d del CCCat disposa el nomenament per part del jutge o jutgessa d'un defensor o defensora judicial en els casos en què, per qualsevol causa, els titulars de la tutela o curatela no exerceixin llurs funcions, mentre no acabi la causa o no es designi una altra persona per a l'exercici del càrrec. En concordança amb aquesta previsió, caldria entendre que un dels casos a què fa referència aquest precepte és recollit per l'article 222-34 del CCCat.