Note

• Àmbit: Espanya
• El benefici fiscal és la disminució de la càrrega fiscal d'una persona contribuent en un període impositiu condicionada al fet que compleixi els requisits establerts en la norma impositiva reguladora. L'objectiu d'aquesta mesura pot ser la incentivació d'una conducta per tal d'influir en les decisions de l'agent econòmic (persona física o jurídica) o bé la protecció d'un interès concret. Hi ha tres categories de beneficis fiscals: les deduccions, les bonificacions, i les reduccions. Les dues primeres es practiquen sobre la quota íntegra o sobre la quota líquida, mentre que les reduccions es practiquen sobre la base imposable ja quantificada.
  Una deducció consisteix en una disminució de la quota -íntegra, líquida o diferencial- que és obtinguda segons les regles de càlcul que l'òrgan legislador hagi fixat. Els exemples de deduccions són diversos, i són el mecanisme més freqüent d'articulació de beneficis fiscals. En l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), l'article 1 de la Llei 31/2002, del 30 de desembre, de mesures fiscals i administratives estableix una deducció per lloguer d'habitatge habitual en la part de la quota íntegra corresponent al tram autonòmic de l'impost per a llogaters joves, discapacitats, aturats, persones vídues de més de seixanta-cinc anys o les que siguin membres d'una família nombrosa. En l'IRPF també hi ha una deducció que s'aplica sobre la quota diferencial, l'anomenada deducció per maternitat (art. 81 Llei 35/2006, del 28 de novembre, de l'impost sobre la renda de les persones físiques i de modificació parcial de les lleis dels impostos sobre societats, sobre la renda de no residents i sobre el patrimoni, de l'Estat).
  No reben la consideració de beneficis fiscals les deduccions tècniques la finalitat de les quals és evitar la doble imposició (art. 30 al 32 Llei de l'impost sobre societats). Tampoc no són beneficis fiscals les deduccions que, malgrat la utilització d'aquesta denominació, són partides excloses en la quantificació de la base imposable de l'impost que es liquida o partides que són restades de la quota íntegra perquè constitueixen un pagament anticipat de l'impost (retencions, ingressos a compte i pagaments fraccionats).
  Una bonificació consisteix en la tributació d'una part de la base imposable a un tipus de gravamen inferior al que seria aplicable en la resta de casos. Per exemple, en l'impost sobre el patrimoni (art. 2 Llei 7/2004, del 16 de juliol, de mesures fiscals i administratives), els béns o drets que formin part del patrimoni especialment protegit de contribuents amb discapacitat gaudeixen d'una bonificació del 99 % sobre la quota íntegra. La reducció per període de generació del rendiment superior a dos anys també constitueix una bonificació (art. 24.2 i 30 text refós Llei de l'impost sobre la renda de les persones físiques).
  Les reduccions són imports que se sostreuen de la base imposable a fi de calcular la base liquidable, sobre la qual s'aplica el tipus de gravamen. L'IRPF conté reduccions per motius diferents, entre altres, l'obtenció de rendiments del treball, la prolongació de la vida laboral i les aportacions a sistemes de previsió social (art. 20.1, 20.2 i 51 Llei 35/2006).