Note

• Àmbit: Espanya
• La fiança està regulada per l'article 1822 del Codi civil espanyol (CC), que estableix que en virtut de la fiança algú s'obliga a pagar o a complir per una tercera persona, en el cas que aquesta no ho faci. Si el fiador s'obliga de manera solidària amb el deutor principal s'observa allò que disposa el règim jurídic de les obligacions mancomunades i solidàries.
  La fiança no pot existir sense una altra obligació vàlida -article 1824 del CC-, tot i que sí que el compromís del fiador pot recaure sobre una obligació la nul·litat de la qual pot ser reclamada en virtut d'una excepció purament personal de l'obligat, com la d'un menor d'edat. També es pot prestar en garantia de deutes futurs, l'import del qual encara no es coneix, però no es podrà reclamar contra el fiador fins que el deute sigui líquid -article 1825 del CC.
  L'article 1830 del CC disposa que el fiador no pot ser obligat al pagament sense que abans s'hagin exclòs tots els béns del deutor; tot i així, segons l'article 1831 del CC aquesta exclusió no es produeix quan el fiador hi hagi renunciat d'una manera expressa; quan s'hagi obligat solidàriament amb el deutor si el deutor es troba en situació de concurs, i quan aquest no pugui ser demandat judicialment a l'Estat espanyol.
  El fiador es pot obligar a menys que el deutor principal però no a més, tant pel que fa a les quanties com a les condicions; en el cas que s'hagi obligat a més es reduirà l'obligació a la dels límits del deutor -article 1826 del CC. Aquesta obligació de prestar fiança no es pressuposa, ha de ser expressa -article 1827 del CC.
  L'article 1828 del CC disposa que el fiador ha de ser una persona amb capacitat per a obligar-se i amb béns suficients per a respondre de l'obligació que garanteix; i estarà sotmès al jutge del lloc en què l'obligació s'ha de complir. Si el fiador deriva en estat d'insolvència, el creditor pot sol·licitar a un altre creditor que reuneixi les qualitats exigides; menys en el cas que el creditor hagi exigit i pactat com a fiador una persona determinada -article 1829 del CC.
  El fiador que compleix amb l'obligació ha de ser indemnitzat pel deutor, cosa que inclou: la quantia total del deute; la quantia d'interessos legals del deute des del moment en què s'hagi fet saber el pagament al deutor; les despeses ocasionades al fiador després de posar en coneixement el fet anterior al deutor; i els danys i perjudicis que pertoquin. A part, el fiador se subroga, a partir del pagament, en tots els drets que el creditor tenia contra el deutor; en el cas que el fiador pagui abans del venciment del deute no pot exigir el reemborsament fins que venci el termini.
  Si hi ha diversos fiadors d'un mateix deutor per a un mateix deute, l'obligació de respondre per aquest es divideix entre tots; el creditor únicament pot reclamar a cada fiador la part del deute que li correspon satisfer si no s'ha pactat una altra cosa. L'article 1844 CC afegeix que, en aquest cas de dos o més fiadors, si un o més ja han pagat poden reclamar de cada un d'ells la part que proporcionalment els toqui pagar; si algun dels fiadors és insolvent la part d'aquest es repartirà proporcionalment entre la resta.
  Per acabar, l'article 1847 del CC estableix que l'obligació del fiador s'extingeix al mateix temps que la del deutor, i per les mateixes causes que tota obligació. Finalment, l'article 1851 disposa que la pròrroga que el creditor concedeix al deutor, sense el consentiment del fiador, també extingeix la fiança.
• V. t.: fiança n f